Cloïssa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Nom vulgar sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 Cloïsses | |
| Organismes amb aquest nom | |
Dins la classe Bivalvia:
|
Cloïssa és el nom amb què comunament es coneix diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores dels rius i mars. També es poden conèixer com escopinya bordall,[1] escopinya (o simplement copinya), petxina,[2] grum o grúmol[3] i i enclotxa.[4]
Se sol associar el nom de cloïssa a l'espècie Rudiapes decussatus que té uns 5 cm d'amplada i uns 8 cm de llargada, té les valves ovals i s'hi observen unes estries molt fines que es creuen amb unes altres de concèntriques. La coloració pot variar entre el groc, el verd o el gris. Actualment la cloïssa més habitual en els mercats a Catalunya és la cloïssa japonesa (Ruditapes philippinarum).
Biologia[modifica]
Les cloïsses aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que sembla a una llengua. Aquest és cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que fa possible l'obertura i tancament de la petxina.
S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35 °C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.
S'alimenta de petits éssers vius mitjançant la filtració d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundació és externa.
Espècies[modifica]
Existeixen diverses espècies que en diversos llocs anomenen cloïsses:
- Cloïssa groga (Mesodesma mactroides): es distribueix sobre les costes de l'Oceà Atlàntic, des de Rio de Janeiro (Brasil), fins a la desembocadura del Riu Negre a l'Argentina.
- Cloïssa, cloïssa fina europea (Ruditapes decussatus): és la més habitual en les nostres costes, i es troba des del Mar Mediterrània fins al nord de l'Oceà Atlàntic i el Mar del Nord.
- Cloïssa americana o mercenària (Mercenaria mercenaria): viu des del Golf de Sant Llorenç fins al Golf de Mèxic.
- Cloïssa gegant (Tridacna gigas): viu als esculls coral·lins de l'Oceà Pacífic i l'Oceà Índic.
- Cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea): és d'aigua dolça i considerada una espècie invasora a Catalunya.
- Cloïssa japonesa (Ruditapes philippinarum): originària de les del sud de Sibèria i Xina, és de creixement ràpid, per la qual cosa és utilitzada per al cultiu a Espanya, França i Anglaterra. En els nostres mercats és la cloïssa més comuna.
- Cloïssa rossa (Polititapes rhomboides): procedent de les costes portugueses, actualment es cultiva a Espanya.
- Cloïssa llimac (Venerupis corrugata): conreada especialment a Galícia (Espanya).
- Cloïssa d'aigua dolça (Diplodon chilensis): es troba habitualment als rius del centre i sud de Xile i de l'Argentina.
- Cloïssa xocolata (Megapitaria squalida): n'hi ha al Golf de Califòrnia.
- Ou blanc, cloïssa llisa blanca (Mactra stultorum): molt comuna a tot el Mediterrani però es comercialitza més en el mercat italià. La superfície de les valves és llisa, amb estries de creixement concèntriques i molt primes. El color és blanc, tot i que poden presentar un periòstrac de color bru clar.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Pechina». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Catalanes, Associació Internacional de Llengua i Literatura. Miscel·lània Germà Colón. L'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 978-84-7826-583-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloïssa |