Balener

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Maqueta inventada d’un balener portuguès del segle XIV.

Entre els vaixells de vela medievals, un balener[1][2] era una embarcació allargada i arrodonida, baixa de costats. Ormejada amb un arbre o dos s’usava en tasques de transport o com a nau de guerra. A més de les veles, podia desplaçar-se amb rems. Pel que fa al desplaçament, els baleners documentats són inferiors a les cent tones.

Referit a la caça de balenes la denominació de vaixell balener s’empra sovint simplificada, suprimint el substantiu: " A la novel·la Moby-Dick el nom del balener del capità Ahab era Pequod".

Etimologia[modifica]

Segons una teoria balener derivaria de "balingia", terme franc que significava "bressol".[3][4] Segons una altra hipòtesi “balener” derivaria de “balena”, del llatí “balaena” (o també “ballena” i “ballaena”).

Balener mediterrani i "balinger" atlàntic?[modifica]

Disposició de les llates "tinglades" (esquerra) i "juxtaposades" (dreta).

Considerant el sistema de construcció dels balingers atlàntics i els baleners mediterranis, sembla convenient recordar que (abans del segle XV) els primers es bastien amb folre tinglat mentre que els segons adoptaven el folre llis (amb llates disposades costat a costat sobre un esquelet resistent). Les altres característiques que defineixen un tipus de vaixell (eslora, mànega, puntal, calat, desplaçament, forma de la secció, aparell vèlic, timó,...) no poden ser comparades per manca de documentació.

Pel tipus de funció i per desplaçament no hi ha cap inconvenient en considerar els balingers i els baleners dins del mateix tipus. Tampoc no seria cap disbarat considerar-los dos tipus diferents de vaixell.

Referències particulars[modifica]

El terme “balener” (i els seus equivalents en altres llengües: balinguer, barinello, barinel, ...) pot definir-se de forma general amb una gran imprecisió. No hi ha cap representació gràfica d’un balener ni cap troballa arqueològica identificada. D’altra banda, a partir de casos concrets es pot arribar a situar aquest tipus de nau quan és comparada a altres vaixells contemporanis. A continuació es presenta una llista de referències ordenada cronològicament.

  • 1378.
« ...Qui tandem, pene solus fugiens in quodam balingario, pervenit ad eundem comitem, et ei auxilium praestitit pro posse suo; unde factum est, ut tunc caperentur octo naves Hispanicae in mari Armoricanae Britaniae, prope portum castelli de Brest... »
— Chronicon Angliae Ab Anno Domini 1328 Usque Ad Annum 1388[5]
  • 1383.
« ... circa villam de Ypres, hostes armaverant quinque vasa bellica, qualia " balingarias " appellamus... »
— Thomas Walsingham, quondam monachi S. Albani, historia anglicana.[6]
  • 1385. Balenier.[7]
  • 1387. Entre altres vaixells, un “balinger” armat a Anglaterra per mercaders anglesos per a lluitar “contra els enemics del rei”. Una mena de patent de cors.[8]
  • 1406. Baleners ("Balleneres" en l'original castellà) esmentats en la "Crónica de Pero Niño".[9]
« ... los balleneres son luengos e bajos de bordo ... //... los balleneres de Francia singlaban quanto querian, é por donde querian, ca eran muy veleros...// ... aunque el ballener era comunal de grande, vino sobre uno de los balleneres que seguian la galera del capitán, é embistiolo al través por proa. É quebróle el bauprés, é soltóle el estuy , é desguarnecióle todo... »
  • La crònica de Pero Niño proporciona detalls sobre els baleners atlàntics. L'esment d'un bauprès i un estai sembla fora d'època i tècnicament poc adequada.[10][11]
  • 1419. En el Llibre de notaments de Barcelona es relacionen els vaixells de l’expedició d’Alfons el Magnànim. Són els següents:
    • 20 galeres
    • 10 galiotes
    • 1 balener [12]
    • 14 naus grosses
  • 1421. Un balener de València és prou gran com per a necessitar una barca auxiliar.[13][14]
  • 1423. Una carta de Bernardo d’Uguccione proporciona tres detalls importants sobre tres “balenieri” de Gènova.
    • que eren de Gènova
    • amb una capacitat d’entre 300-400 botes
    • amb 30-40 remers[15]
« ... Difendevano Gaeta, Francesco Spinola mandato da'genovesi, ed Ottolino Zoppo mandato da Filippo Visconti, duca di Milano, amici di Renato. Costoro vedendo il pericolo di perdere questa città, ne avvisarono i genovesi e il duca : i quali armarono dodici navi grosse, tre ballonieri, due gàlere ed una galeotto di uomini scelti; e ne fecero capitan generale, Biagio, altri scrivono Luca Assereto. Il re Alfonso avvisato (si crede dallo stesso duca di Milano) di tale apparato, pose in ordine quattordici navi grosso , tredici galere e molti altri legni, o si dispose ad incontrare i nemici, credendo di superarli col maggior numero de’ combattenti... »
  • 1436. Balener de València.[17]

El desplaçament d’aquesta nau es pot deduir – aproximadament- a partir de la càrrega: tripulació, 32 esclaus, 300 cafiços de forment, mantega i oli.

Primer viatge de Vasco da Gama
  • 1446. Balener de càrrega de Barcelona. Detalls de l'assegurança del viatge des d'Alexandria a Barcelona.[18]
  • 1477. "Balliner".[19]
« ...Sepades que Antón Martin Nieto, vecino de la villa de Palos, nos fizo relación por su petición que ante Nos en el nuestro consejo presentó diciendo que puede haber año é medio poco mas ó menos tiempo, quél é otros veniendo sobre mar en un balliner de facer guerra á los portogueses é á los moros... »
  • 1499. En el primer viatge d’exploració, l’estol de Vasco da Gama constava de dos baleners de 90 botes, un balener de 50 botes i una nau petita.[20]
« ... lo Illustrissimo Signor Manovello re di Portogallo, mando ad scoprire nuove terre tre navigli nuovi, cioè due ballonieri di novanta tonnelli ciascuno, e uno di cinquanta tonnelli, e piú una navetta di tonnelli cento dieci, carica di vettovaglie, le quali in fratutte levarono cento diciotto uomini, e partirono dalla città di Lisbona a di 9 Luglio anno 1497... »

Referències[modifica]

  1. DCVB:Balener.
  2. Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 223–. 
  3. Juan Dameto. Historia general del Reino de Mallorca, 2: escrita por los cronistas Juan Dameto, Vicente Mut y Geronimo Alemany. Imp. Nacional de L. Guasp y Pascual, 1841, p. 768–. 
  4. Josep Antoni Llobet i Vall-llosera. Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra en la que se trata del comercio de los catalanes de la Edad Media en el Levante y del porvenir de Barcelona. Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1866, p. 52–. 
  5. Edward Maunde Thompson. Chronicon Angliae Ab Anno Domini 1328 Usque Ad Annum 1388 .... Longman, 1874, p. 191–. 
  6. Henry Thomas Riley. ... Thomas Walsingham, quondam monachi S. Albani, historia anglicana: A.D. 1381-1422. Longman, Green, Longman, Roberts, and Green, 1864, p. 106–. 
  7. Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 226–. 
  8. Jenny Kermode. Medieval Merchants: York, Beverley and Hull in the Later Middle Ages. Cambridge University Press, 18 juliol 2002, p. 217–. ISBN 978-0-521-52274-8. 
  9. Ferdinand Brock Tupper. The History of Guernsey and Its Bailiwick: With Occasional Notices of Jersey. Le Lievre, 1876, p. 124–. 
  10. DICTER: bauprés.
  11. DICTER: estay.
  12. Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragon y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con órden de S.M. de los originales registros del Real y General Archivo de la Corona de Aragon, establecido en la ciudad de Barcelona. en la Imprenta Real, 1786, p. 2–. 
  13. Jacqueline Guiral-Hadziiossif. Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525. Publications de la Sorbonne, 1986, p. 144–. ISBN 978-2-85944-125-8. 
  14. Rolf Eberenz. Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975. 
  15. Rinaldo degli ALBIZZI. Commissioni di Rinaldo degli Albizzi per il comune di Firenze dal 1399 al 1433, 1867, p. 534–. 
  16. Giovanni Battista CARINCI. Documenti scelti dell'archivio della eccm̄a famiglia Caetani di Roma, pubblicati dall'archivista G. B. Carinci. Roma, 1846, p. 103–. 
  17. Roser Salicrú i Lluch. Documents per a la història de Granada del regnat d'Alfons el Magnànim, 1416-1458. Editorial CSIC - CSIC Press, 1999, p. 356–. ISBN 978-84-00-07846-1. 
  18. Arcadi Garcia i Sanz; Maria Teresa Ferrer i Mallol Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, 1983, p. 519–. ISBN 978-84-7283-043-1. 
  19. Martín Fernández de Navarrete. Coleccion de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los Espagnoles desde fines del siglo XV. Imprento Nacional, 1829, p. 475–. 
  20. Conte Giovanni Battista Baldelli-Boni. Storia delle relazioni vicendevoli dell' Europa e dell' Asia: dalla decadenza di Roma fino alla distruzione del Califfato. Parte prima. G. Pagani, 1827, p. 1–.