Bergantí

Entre els velers, un bergantí[1][2] és un vaixell d'aparell rodó amb dos arbres de tres peces que arma una vela major cangrea, a més d'estais i un bauprès amb flocs. Si la vela major és quadrada i duu una cangrea al mascle del pal major, s'anomena bergantí rodó.
Originalment els bergantins eren una mena de galeres petites que podien navegar amb rems i una o dues veles llatines.
Aspectes generals
[modifica]El bergantí apareix a la segona part del segle xvii i es va emprar de forma generalitzada fins al segle xix. Es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de desplegar per al seu desplaçament, de fins a 600 tones, de manera que eren vaixells extremadament ràpids i àgils en la maniobra, i apropiats per a trànsit entre continents.[3]
Els bergantins van ser emprats com vaixells per a trànsit mercant, però també com a corsaris, gràcies a la seva gran velocitat, que els permetia escapar de vaixells i fragates, i arribar a tota mena de trànsit mercant. D'aquesta forma les armades van incorporar al seu torn el bergantí, que portava normalment fins a una dotzena de peces a coberta, per exploració i lluita contra la pirateria.
El bergantí goleta és un vaixell de dos o més pals, que porta un velam mixt entre el del bergantí i el de la goleta; usualment veles quadrades al trinquet (el pal més pròxim a proa) i la resta dels pals amb veles de ganivet. Un altre derivat de l'aparell de bergantí és el bricbarca o bergantí barca, vaixell de tres o més pals amb els dos primers d'aparell quadrat a l'estil del bergantí i la resta de ganivet, disposició usual en les corbetes, dedicades a activitats militars. Per exemple, el Juan Sebastián Elcano, de l'Armada espanyola, és, pel seu velam, un bergantí goleta.
Un altre exemple de veler bergantí és l'ARC Gloria, el Vaixell Escola i Insígnia de l'Acadèmia Naval de l'Armada de Colòmbia. Construït a Espanya el 1968, és el més petit i antic de quatre velers germans: Simón Bolívar, Guayas, Cuauhtemoc i el mateix Gloria. El "Gloria" és un veler tipus bergantí-barca, amb una eslora de 67 m, mànega de 10,6 m, un desplaçament de 1.300 t i una tripulació de deu oficials, trenta-set sotsoficials, setanta alumnes, tres infants de marina i deu civils.[4]
Família dels bergantins
[modifica]Aparell de bergantí rodó (figura 1)
[modifica]L'aparell de bergantí, pròpiament dit, consta de les parts següents (de proa a popa):
- bauprès, arbre gairebé horitzontal
- trinquet, pal de tres peces amb dues cofes
- el trinquet suporta vergues horitzontals (perpendiculars al pal) que serveixen par a hissar i orientar les veles quadres.
- mestre o major, pal de tres peces amb dues cofes
- el pal mestre disposa d'una botavara que permet hissar la vela cangrea.
Velam
[modifica]Segons la figura 1 (d'esquerra a dreta i de baix a dalt) hi ha les veles següents:
- 2 flocs (petifloc i floc) ATENCIÓ: la terminologia dels flocs pot variar segons la font consultada
- vela de trinquet, gàbia baixa de trinquet, gàbia alta de trinquet
- vela mestra quadra (aferrada a la verga en la figura), gàbia mestra baixa, gàbia mestra alta, cangrea
Aparell de bergantí (figura 2)
[modifica]Igual que l'anterior sense la vela mestra quadra.
Aparell de bergantí goleta (figura 3)
[modifica]Les veles de l'arbre de trinquet són idèntiques a les dels casos anteriors. El pal mestre porta una cangrea i una escandalosa. Els bergantins goleta poden tenir tres, quatre i més pals.
Aparell de bergantí d'esnó (figura 4)
[modifica]Igual que el d'un bergantí amb la vela cangrea envergada a un pal postís (en comptes del pal mestre).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 45–. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ DCVB:Bergantí.
- ↑ Joan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval: aplicada a la construcción de los buques mercantes. José Tauló, 1856, p. 6– [Consulta: 1r octubre 2010]. Detalls del càlcul de desplaçament d'un bergantí.Pàg. 76.(castellà)
- ↑ «La Historia del Buque Escuela» (en castellà). Armada Nacional. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 24 octubre 2011].



