Vés al contingut

Bergantí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Nadeschda, un bergantí finlandès del 1841
Plànol original de l'aparell d'un bergantí de 1850.

Entre els velers, un bergantí[1][2] és un vaixell d'aparell rodó amb dos arbres de tres peces que arma una vela major cangrea, a més d'estais i un bauprès amb flocs. Si la vela major és quadrada i duu una cangrea al mascle del pal major, s'anomena bergantí rodó.

Originalment els bergantins eren una mena de galeres petites que podien navegar amb rems i una o dues veles llatines.

Aspectes generals

[modifica]

El bergantí apareix a la segona part del segle xvii i es va emprar de forma generalitzada fins al segle xix. Es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de desplegar per al seu desplaçament, de fins a 600 tones, de manera que eren vaixells extremadament ràpids i àgils en la maniobra, i apropiats per a trànsit entre continents.[3]

Els bergantins van ser emprats com vaixells per a trànsit mercant, però també com a corsaris, gràcies a la seva gran velocitat, que els permetia escapar de vaixells i fragates, i arribar a tota mena de trànsit mercant. D'aquesta forma les armades van incorporar al seu torn el bergantí, que portava normalment fins a una dotzena de peces a coberta, per exploració i lluita contra la pirateria.

El bergantí goleta és un vaixell de dos o més pals, que porta un velam mixt entre el del bergantí i el de la goleta; usualment veles quadrades al trinquet (el pal més pròxim a proa) i la resta dels pals amb veles de ganivet. Un altre derivat de l'aparell de bergantí és el bricbarca o bergantí barca, vaixell de tres o més pals amb els dos primers d'aparell quadrat a l'estil del bergantí i la resta de ganivet, disposició usual en les corbetes, dedicades a activitats militars. Per exemple, el Juan Sebastián Elcano, de l'Armada espanyola, és, pel seu velam, un bergantí goleta.

Un altre exemple de veler bergantí és l'ARC Gloria, el Vaixell Escola i Insígnia de l'Acadèmia Naval de l'Armada de Colòmbia. Construït a Espanya el 1968, és el més petit i antic de quatre velers germans: Simón Bolívar, Guayas, Cuauhtemoc i el mateix Gloria. El "Gloria" és un veler tipus bergantí-barca, amb una eslora de 67 m, mànega de 10,6 m, un desplaçament de 1.300 t i una tripulació de deu oficials, trenta-set sotsoficials, setanta alumnes, tres infants de marina i deu civils.[4]

Família dels bergantins

[modifica]
1. Bergantí rodó (“brig” en anglès).
2. Bergantí ("brigantine" en anglès).
3. Bergantí goleta (“hermaphrodite rig” en anglès).
4. Bergantí d'esnó, paquebot. La botavara de la cangrea no està dibuixada.

Aparell de bergantí rodó (figura 1)

[modifica]

L'aparell de bergantí, pròpiament dit, consta de les parts següents (de proa a popa):

  • bauprès, arbre gairebé horitzontal
  • trinquet, pal de tres peces amb dues cofes
    • el trinquet suporta vergues horitzontals (perpendiculars al pal) que serveixen par a hissar i orientar les veles quadres.
  • mestre o major, pal de tres peces amb dues cofes
    • el pal mestre disposa d'una botavara que permet hissar la vela cangrea.

Velam

[modifica]

Segons la figura 1 (d'esquerra a dreta i de baix a dalt) hi ha les veles següents:

  • 2 flocs (petifloc i floc) ATENCIÓ: la terminologia dels flocs pot variar segons la font consultada
  • vela de trinquet, gàbia baixa de trinquet, gàbia alta de trinquet
  • vela mestra quadra (aferrada a la verga en la figura), gàbia mestra baixa, gàbia mestra alta, cangrea

Aparell de bergantí (figura 2)

[modifica]

Igual que l'anterior sense la vela mestra quadra.

Aparell de bergantí goleta (figura 3)

[modifica]

Les veles de l'arbre de trinquet són idèntiques a les dels casos anteriors. El pal mestre porta una cangrea i una escandalosa. Els bergantins goleta poden tenir tres, quatre i més pals.

Aparell de bergantí d'esnó (figura 4)

[modifica]

Igual que el d'un bergantí amb la vela cangrea envergada a un pal postís (en comptes del pal mestre).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 45–. ISBN 978-84-612-1079-4.
  2. DCVB:Bergantí.
  3. Joan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval: aplicada a la construcción de los buques mercantes. José Tauló, 1856, p. 6– [Consulta: 1r octubre 2010]. Detalls del càlcul de desplaçament d'un bergantí.Pàg. 76.(castellà)
  4. «La Historia del Buque Escuela» (en castellà). Armada Nacional. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 24 octubre 2011].

Enllaços externs

[modifica]