Sagetia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Vaixell venecià de 1280. Molt semblant a una sagetia o un barcusium del segle XV .

Sagetia (també escrit sagètia) és un nom d’embarcació que designa tres tipus diferents de bastiment o vaixell:[1]

  • En els inicis, aproximadament segles X-XII, una sagetia era una embarcació de rems relativament petita , que podia dur una vela auxiliar. Semblant a una faluga o barca de panescalm.
  • En els segles XIV i XV es tractava d’una embarcació més gran amb dos pals i dues veles llatines, que es desplaçava a vela però que navegava a rem quan calia (amb un nombre considerable de remers, cadascun amb un rem). Les sagèties catalanes s’assemblaven molt a les caravel·les i sovint es confonien amb aqueixes.
  • En els segles XVII i XVIII una sagètia comportava un vaixell bastant gran (d’unes 300 tones), amb tres pals i que només navegava a vela.

En els tres casos hom associava el nom de sagetia amb velocitat. Les sageties armades s’usaven per a atacar altres embarcacions en la pràctica del cors i la pirateria. I també com a vaixells correu o per a fugir de l’enemic. Moltes de les sagèties més grans dels segles XVIII i XiX serviren com a vaixells de càrrega i transport.

Etimologia[modifica]

Alguns experts, Joan Coromines entre altres, indicaren que l’origen del nom és àrab. Probablement del terme “saití” (un altre ètim seria “xaytīya”). En tractar-se de barques molt ràpides les terminologies europees varen decantar-se cap al llatí “sagitta” (fletxa) i els seus derivats... Alguns termes associats són: sagitta (llatí), sagittiam (llatí), sagettiam, segètia,...

  • En el Dizionario Etimologico Online (versió digitalitzada del Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana di Ottorino Pianigiani.) es pot consultar que “saettia” italià deriva segons alguns de l’àrab “satjia”, pronunciat “saitija”, i segons altres de “saètta” degut a la velocitat d’aquelles embarcacions.[1]

Documentació comentada[modifica]

  • 1163. “...et unam sagittiam , de Provintia venientem, prendiderunt, et tres naves magnas et vacuas ad fauces Arni demersuerunt...” (Traducció: “...capturaren una sagetia que venia de Provença i enfonsaren tres grans naus sense tripulació a les boques del riu Arno...).[2]
  • 1226. Dues sageties catalanes amb base a Tarragona practiquen el cors i capturen una tarida sarraïna carregada de fusta del valí de Mallorca.[3]
  • 1247. Sagetia de 28 rems venuda a Mallorca per italians i comprada per un italià parent. El preu total fou de 64 lliures melgareses (32 pel buc i 32 per la xàrcia: arbres, antenes i veles).[2]
  • 1270. El rei Carles I d’Anjou decideix armar una sagetia per a defensar el castell de Licata per mar (“...sagettiam unam pro custodia maritime dicti Castri...”).[4]
  • 1302. Corsaris catalans capturen, en el port de Tunis, una tarida de Pisa i una sagetia genovesa. ( Anuario de estudios medievales, Volum 38,Part 2, pàg.844).[5]
  • 1327. Documents en català sobre el corsari Martín Sanxez, propietari d’una barca o sagetia de 20 rems (“...una sagetia o barqua de vint rems...”. [3]
  • 1338.[6]
  • 1428. Dos viatges d’una sagetia italiana de transport. Primera importació i arribada de naips a Roma, des de Catalunya via Gaeta [4]
  • 1442. Detalls sobre un procés protagonitzat per una sagètia[7] (o “sagetia”).[8] En els documents originals la denominació del tipus de vaixell és interessant perquè la fa equivalent a calavera o fusta.[9]
  • 1460. En un llibre alemany es diu: “lo buch de la calavera o segetia de la qual és patró en Salvador Roig”.[10]
  • 1465. Contracte per a la construcció d’una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals ( mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[11]
  • 1714. Sagetia de 12 canons i 150 tripulants en la defensa de Barcelona . Pagada per Sebastià Dalmau. [5]
  • 1779. Sagetia corsària construïda a Mataró: 24 canons I 130 tripulants. [6]

Dimensions i desplaçament de les sageties al segle XV.[modifica]

Segons un treball d’Antoni de Capmany i Montpalau sobre els vaixells arribats a Barcelona en els anys 1497, 1498 i 1499:

  • l’any 1497 anotada una sagetia de 2000 quintars i dues sageties de 1000 quintars
  • l’any 1498 anotades dues sageties de 1000 quintars
  • l’any 1499 anotades tres sageties de 1000 quintars i una de 1200 quintars

Les arribades anotades de caravel·les en el mateix període són molt més nombroses (aproximadament 41 calaveres contra 10 sageties). El mateix Capmany afirma que només va recollir les arribades de vaixells de més de 50 tones, ignorant les moltíssimes arribades de bastiments petits. Els quintars fan referència a la capacitat de càrrega, relacionada amb les taxes a pagar.

Referències[modifica]

  1. Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.... En la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 36–. 
  2. ARCHIVIO STORICO ITALIANO OSSIA RACCOLTA DI OPERE E DOCUMENTI, 1845, p. 29–. 
  3. Miquel Coll i Alentorn. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 329–. ISBN 978-84-7826-361-5. 
  4. Naples (Kingdom); Guiseppe Del Guidice Codice diplomatico del regno di Carlo I. e Il. d'Angiò: Ossia collezione di leggi, statuti, e privilegi, mandati, lettere regie e pontificie dal 1265 al 1309. Stamperia della R. Università, 1869, p. 257–. 
  5. Anuario de estudios medievales. Instituto de Historia Medieval de España., 2008. 
  6. Estudis d'història medieval, vol. 3. Institut d'Estudis Catalans, p. 63–. GGKEY:XPH6HE8UAA2. 
  7. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, pàg. 87. Generalitat de Catalunya., 1997. ISBN 978-84-393-4428-5. 
  8. Societat Catalana de Geografia. Miscel•lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1975, p. 307–. ISBN 978-84-85135-07-3. 
  9. Contribució a l'estudi de les relacions polítiques i comercials a la Mediterrània occidental: anàlisi d'un procés de l'any 1442, conservat a l' Arxiu de la Corona d' Aragó de Barcelona. Josefina Mutgé i Vives.
  10. Rolf Eberenz. Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975. 
  11. Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.