Quetx

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Coronado 35 (quetx) navegant "al través" estabilitzat per la messana

Un quetx és un veler amb dos pals: un de principal i un de menor o de messana, situat darrere del principal però davant del timó. El seuaparell està disposat paral·lel a la quilla en lloc de perpendicular a aquesta, arbrat amb veles triangulars.[1] El pal principal pot tenir adossats d'un a tres flocs, que s'utilitzen per a navegar contra el vent. En alguns quetxs grans i antics, el pal principal pot portar veles quadrades addicionals.[2]

Característiques[modifica]

Quetx navegant amurat a estribor

La vela més baixa del pal major s'anomena vela major (o "vela mestra", i la que va al pal de messana es diu vela de messana(o "vela de mitjana"). Poden haver-hi aparells paral·lels de diferent tipus, en qualsevol combinació.[3]

Per navegar amb el vent de popa o al través, un quetx pot portar veles addicionals com un spi a proa. També es poden hissar les veles d'estai entre la part superior del pal de mitjana i la base del pal principal per ajudar a agafar més vent.[4]

Ús[modifica]

El quetx és popular entre els creuers de llarga distància, utilitzant una vela addicional per a aconseguir un millor equilibri, i una vela major petita més fàcilment manejable de la mateixa superfície. Això permet un millor moviment de l'enfocament de messana, i permet major maniobrabilitat sense l'ús intensiu del timó. El quetx és molt popular en aigües del nord d'Europa, on l'augment sobtat de la força del vent requereix de vegades una ràpida disminució del velam, la vela major pot baixar-se ràpidament, disminuint el velam i mantenint un esquema equilibrat amb la vela de messana i el floc.[5]

Segons alguns autors moderns, l’aparell de quetx no és tan avantatjós com alguns opinen. Cenyeix menys i més lentament que un sloop o cúter.[6]

Plataformes similars[modifica]

L'aparell quetx es confon sovint amb un iol. La diferència és que el quetx té el pal de messana per davant del timó (per davant de la metxa del timó; pot anar davant de la roda del timó - Vegeu figura 1); per tant, pot tenir una major superfície vèlica, cosa que contribueix a una propulsió significativa cap endavant, mentre que en una iola el pal de messana és a popa del timó i s'utilitza principalment per a equilibrar el pla vèlic (i com una vela guia quan s'està ancorat). Això és sovint una qüestió d'intenció més que una diferència física.[7]

L'aparell amb el pal més curt a la popa o quetx es pot distingir fàcilment d'un altre aparellat amb dos pals o goleta. Una goleta té el pal de proa més curt. En el cas que ambdós pals siguin d'aproximadament la mateixa mida, el vaixell amb la vela més gran a proa se sol anomenar quetx, mentre que el vaixell amb la vela més gran a popa és una goleta.

Documents[modifica]

Figura 1. En primer pla un quetx amb l’arbre de mitjana a proa de la roda del timó. En segon pla, un iol.

Vegeu, a continuació, una llista (aleatòria i incompleta) de documents concrets sobre els quetxs, ordenada cronològicament.

  • 1787. «Checchia», en italià.[8]
  • 1831. "Queche" en castellà. Diccionario marítimo español. M.F. de Navarrete.[9]
  • 1848. "Ketch"= "Caiche" Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes .[10]
  • 1856. Ketch = queche = (bombarda). Curso metodico de arquitectura naval. J.M. Pons.[11]
  • 1860. «Catch», en anglès.[12]
« In 1670, the shipping of a distinguished Boston merchant consisted almost entirely of vessels of this class ; and, a few years later, the fishing vessels of Salem are called "catches". »
  • 1862. "Bomb-ketch".[13]
  • 1885. Alguns quetxs com a vaixells de salvament.[14]
  • 1885. Detalls generals.[15]
  • 1889. Detalls generals.[16]
  • 1893. Vaixells de salvament.[17]
  • 1897. Opinió favorable a l'aparell de quetx comparat amb l'aparell de goleta.[18]
  • 1966. Posició de l'arbre de mitjana respecte del timó.[19]
  • 1997. Croquis d'alguns quetxs.[20]

Exemples[modifica]

  • 1936. Eilean.[21]
  • 1961. Joshua, quetx d’acer de Bernard Moitessier.[22]
  • 1963. Suahili.[23]
  • 1964. Pen Duick II.[24]
  • 1966. Gipsy Moth IV.[25]
  • 1973-1974. Sayula II.[26][27]

Referències[modifica]

  1. ↑ «the definition of ketch» (en anglès). dictionary.com. [Consulta: 17 maig 2019].
  2. ↑ «Definition of KETCH» (en anglès). merriam-webster.com. [Consulta: 17 maig 2019].
  3. ↑ Reynolds, Pat. «What's in a Rig? The Ketch» (en anglès americà). American Sailing Association, 27-07-2015. [Consulta: 17 maig 2019].
  4. ↑ Nicholson, Darrell. «A One-sided Defense of the Cruising Ketch - Inside Practical Sailor Blog Article». Practical Sailor. [Consulta: 13 juny 2019].
  5. ↑ Jordan, Richard. «Sailboat Rig Types: Sloop, Cutter, Ketch, Yawl, Schooner, Cat» (en anglès americà). Jordan Yacht Brokerage, 13-01-2011. [Consulta: 17 maig 2019].
  6. ↑ Howard, J.D.; Howard, J.; Doane, C.J.. Handbook of Offshore Cruising: The Dream and Reality of Modern Ocean Cruising. Sheridan House, 2000, p. 24. ISBN 978-1-57409-093-2. 
  7. ↑ «Ship Model, Ketch» (en anglès). National Museum of American History. [Consulta: 17 maig 2019].
  8. ↑ Emo, A. Giornale storico del viaggio in Africa della veneta squadra (en italià). G. Novelli, 1787, p. 38. 
  9. ↑ de Navarrete, M.F.. Diccionario marítimo español (en castellà). Imprenta real, 1831, p. 2-PA91. 
  10. ↑ Jal, A. Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes (en francès). Firmin Didot Frères, 1848, p. 882 (Glossaire Nautique. Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes). ISBN 978-0-608-34506-2. 
  11. ↑ Pons, J.M.. Curso metodico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes: Obra compuesta en vista de las estrangeras mas modernas que tratan de la meteria ... Part 1-2 (en castellà). J. Tauló, 1856, p. 1-PA169. 
  12. ↑ Babson, J.J.; Chandler, S. History of the Town of Gloucester, Cape Ann: Including the Town of Rockport. Procter Brothers, 1860, p. 251. 
  13. ↑ The Popular Encyclopedia: Or, Conversations Lexicon. Blackie, 1862, p. 598 (The Popular Encyclopedia: Or, Conversations Lexicon). 
  14. ↑ THE LIFE-BOAT JOURNAL OF THE NATIONAL LIFE-BOAT INSTITUTION. VOL XII., 1885, p. 255. 
  15. ↑ Fitzgerald, C.C.P.. Boat sailing and racing. Griffin, 1885, p. 58. 
  16. ↑ Knight, E.F.. Sailing. George Bell and Sons, 1889, p. 54 (All-England series). 
  17. ↑ London Society: The Christmas number for .... William Clowes and Sons, 1893, p. 1-PP2. 
  18. ↑ The International. Union Quoin Company, 1897, p. 175. 
  19. ↑ Boating, p. 552. 
  20. ↑ Royce, P.M.. Royce's Sailing Illustrated. Royce Publications, 1997, p. 8 (Royce's Sailing Illustrated). ISBN 978-0-911284-07-2. 
  21. ↑ Chevalier, F.; Martin-Raget, G. Veleros de leyenda (en castellà). Blume, 2023, p. 68. ISBN 978-84-10048-45-4. 
  22. ↑ MotorBoating, p. 56. 
  23. ↑ Renehan, E. Desperate Voyage: Donald Crowhurst, The London Sunday Times Golden Globe Race, and the Tragedy of Teignmouth Electron. New Street Communications, p. 16. 
  24. ↑ Pickthall, B. A History of Sailing in 100 Objects. Bloomsbury Publishing, 2016, p. 180. ISBN 978-1-4729-1887-1. 
  25. ↑ Pickthall, B. Eileen Ramsay: Queen of Yachting Photography (en neerlandès). Bloomsbury Publishing, 2013, p. 114. ISBN 978-1-4081-7843-0. 
  26. ↑ «Conoce el Sayula II» (en castellà). Sayula II, 14-11-2022. [Consulta: 8 abril 2024].
  27. ↑ Dix, D. South Atlantic Capsize. Lulu.com, 2015, p. 98. ISBN 978-1-329-07233-6. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quetx
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quetx&oldid=33375996»