Llondro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aparell d’un llondro. En el trinquet, la presència de tres veles era excepcional.

En terminologia nàutica un llondro és una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals: el trinquet amb veles quadres i, l’arbre mestre i el de mitjana amb veles llatines.[1] Generalment els llondros eren de petites dimensions i podien desplaçar-se amb rems.

Aparell[modifica]

L'arbre de proa, el trinquet, acostumava a hissar una o dues veles caires (quadres o rodones).[2]

Desplaçament[modifica]

Segons diversos documents els llondros podien ser des de 200 quintars fins a 2000 quintars. Eren vaixells relativament petits.[3]

Documents[modifica]

  • 1553. Llondro de Cadaqués de 300 quintars. Propietat d'Antoni Marés.[4]
  • 1702. Un llondro de 400 quintars de Sant Feliu transporta una càrrega de sardines a Bellcaire.
  • 1707. Llondro Santacreu.[5]
  • 1740. Llondro de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm.[6][7]
    • La segona referència parla d'una "falúa" (en castellà).
  • 1752. Llondro català navegant cap a Itàlia.[8]
  • 1828. Llondro San Antonio, esmentat en un contracte de venda fictici com a exemple en un llibre de lleis.[9]

Referències[modifica]

  1. Universidad de Barcelona. Cátedra de Historia de América. Boletin Americanista. Edicions Universitat Barcelona, p. 62–. GGKEY:6506THT83NL. 
  2. Marina guixolenca del segle XVIII (Del desastre a la recuperació). Benet Julià i Figueras.
  3. Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 274–. ISBN 978-84-7528-152-0. 
  4. Enrique Vivanco Riofrío. Texto y contexto en Cadaqués: historia, teoría y práctica de la arquitectura de un pueblo singular. Enrique Vivanco Riofrío, 1989, p. 24–. GGKEY:6NYQB08NRKB. 
  5. Archivo. Chabás, 1887. 
  6. María Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 140–. ISBN 978-84-87398-58-2. 
  7. INDICE HISTORICO ESPANOL publication cuatrimestral Vol. XIX Num. 67 Mayo-Agosto 1973. Edicions Universitat Barcelona, p. 365–. GGKEY:8BWRPNL4535. 
  8. Llibre dels miracles de Nra. Sra. del Carme: conte juntament la historia de la religio carmelitana, la explicació de la Butlla sabbatina .... per Narcis Oliva, 1767, p. 241–. 
  9. Diego Bustoso y Lisares. Cartilla real teórica-práctica, segun leyes reales de Castilla para escribanos, notarios y procuradores, con el arancel de los derechos, instrucciones, no solo para los maestros sino para principiantes y particulares .... Imprenta de Fermín Villalpando, Norberto Llorenci, 1828, p. 92–. 

Enllaços externs[modifica]