Vés al contingut

Línia internacional de càrrega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Figura 1

Referida als vaixells mercants, la Línia internacional de càrrega (també anomenada línia Plimsoll o marca de francbord) és un conjunt de símbols que, pintats o soldats al costat del buc, defineixen el calat màxim autoritzat en funció de diverses variables (tipus de vaixell, tipus de càrrega, tipus d'aigua- dolça o salada-, temporada de navegació, àrea de navegació).

Limitar la càrrega màxima d'un vaixell és una mesura bàsica de seguretat, tan per als tripulants com per a les mercaderies. La línia internacional de càrrega facilita el compliment de l'objectiu indicat.

Història

[modifica]

La llei sobre línies de càrrega (The International Convention on Load Lines ,CLL,) fou aprovada el 5 d'abril de 1966. A Londres. Posteriorment fou revisada els anys 1988 i 2003.[1]

Símbol

[modifica]
Figura 2

El símbol consta de dos senyals: el cercle Plimsoll i l'escala de calats.

  • El cercle Pilmsoll (vegeu figura 2) ha de tenir 300 mm de diàmetre i 25 mm de gruix. La línia horitzontal ha de mesurar 450 mm de llarg i 25 mm de gruix. La vora superior de la ratlla horitzontal ha de coincidir amb el centre del cercle. A banda i banda del cercle i pel damunt de la ratlla horitzontal hi ha dues lletres que indiquen l'entitat responsable de la classificació del vaixell.
  • L'escala de calats és una línia vertical amb traços horitzontals a una i altra banda. Cada traç està identificat amb una o més lletres que indiquen el calat corresponent.

Escala de calats

[modifica]

Les lletres de l'escala de calats indiquen les condicions de navegació:

  • TF Tropical Fresh (aigua dolça tropical)
  • F Fresh (aigua dolça, en general)
  • T Tropical salt (aigua salada en zona tropical)
  • S Summer (aigua de mar a l'estiu)
  • W Winter (aigua del mar a l'hivern)
  • WNA Winter North Atlantic (aigua de mar a l'Atlàntic Nord)

Entitats responsables

[modifica]

A banda i banda del cercle, per damunt de la ratlla horitzontal, hi figuren les sigles de l'entitat responsable de la classificació del vaixell. Vegeu les sigles en la taula següent.

Entitats de classificació
PaísEntitatSigles
França FrançaBureau VeritasBV
Regne Unit Regne UnitLloyd's RegisterLR
Alemanya AlemanyaGermanischer LloydGL
NoruegaDet Norske VeritasNV
USAAmerican Bureau of ShippingAB
ItàliaRegistro Italiano NavaleRI
IndiaIndian Register of ShippingIR
JapóNippon Kaiji KyokaiNK
RússiaRussian Maritime Register of ShippingRS

Antecedents medievals

[modifica]

La capacitat de càrrega dels vaixells mercants estava limitada per unes normes precises que calia respectar. Hi havia unes marques a l'exterior del buc, a cada costat, que indicaven la línia de flotació i el calat màxim que no es podia superar. Els inspectors responsables podien comprovar, amb facilitat, el nivell real de càrrega d'una nau.

Segons el territori hi havia marques diferents.

  • A Venècia la marca era una creu ("crux" en venecià). De fet hi havia dues creus situades verticalment, una sobre l'altra.[2]
  • A Catalunya la marca quedava definida pel contoval. La filada de taulons del contoval. El nivell de l'aigua no podia passar de la meitat del contoval.
  • A Càller la marca era un cercle (“anella” en el document original). Potser pintat o indicat per múltiples claus de coure clavats al folre del buc.[3]

Terminologia

[modifica]

Malgrat que pugui semblar un tema senzill, els detalls de les diferents marques de càrrega medievals són difícils de resumir. Els termes associats són els següents: anella, broca, crux, ferro, ferrari, ferramentum, ferrum, ... I fan referència a la marca, a la seva designació (directa o indirecta) i als operaris que efectuaven l'operació de marcatge. L'erudit francès Auguste Jal va publicar estudis extensos sobre la qüestió. (Vegeu referències).

Referències

[modifica]
  1. International Maritime Organization. Load Lines: International Convention on Load Lines, 1966 and Protocol of 1988, as Amended in 2003. International Maritime Organization, 2005 (IMO publication). ISBN 978-92-801-4194-8.
  2. Jal, A. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 549.
  3. Archéologie navale par A. Jal (en francès). A. Bertrand, 1840, p. 270.

Vegeu també

[modifica]