Línia internacional de càrrega

Referida als vaixells mercants, la Línia internacional de càrrega (també anomenada línia Plimsoll o marca de francbord) és un conjunt de símbols que, pintats o soldats al costat del buc, defineixen el calat màxim autoritzat en funció de diverses variables (tipus de vaixell, tipus de càrrega, tipus d'aigua- dolça o salada-, temporada de navegació, àrea de navegació).
Limitar la càrrega màxima d'un vaixell és una mesura bàsica de seguretat, tan per als tripulants com per a les mercaderies. La línia internacional de càrrega facilita el compliment de l'objectiu indicat.
Història
[modifica]La llei sobre línies de càrrega (The International Convention on Load Lines ,CLL,) fou aprovada el 5 d'abril de 1966. A Londres. Posteriorment fou revisada els anys 1988 i 2003.[1]
Símbol
[modifica]
El símbol consta de dos senyals: el cercle Plimsoll i l'escala de calats.
- El cercle Pilmsoll (vegeu figura 2) ha de tenir 300 mm de diàmetre i 25 mm de gruix. La línia horitzontal ha de mesurar 450 mm de llarg i 25 mm de gruix. La vora superior de la ratlla horitzontal ha de coincidir amb el centre del cercle. A banda i banda del cercle i pel damunt de la ratlla horitzontal hi ha dues lletres que indiquen l'entitat responsable de la classificació del vaixell.
- L'escala de calats és una línia vertical amb traços horitzontals a una i altra banda. Cada traç està identificat amb una o més lletres que indiquen el calat corresponent.
Escala de calats
[modifica]
Les lletres de l'escala de calats indiquen les condicions de navegació:
- TF Tropical Fresh (aigua dolça tropical)
- F Fresh (aigua dolça, en general)
- T Tropical salt (aigua salada en zona tropical)
- S Summer (aigua de mar a l'estiu)
- W Winter (aigua del mar a l'hivern)
- WNA Winter North Atlantic (aigua de mar a l'Atlàntic Nord)
Entitats responsables
[modifica]A banda i banda del cercle, per damunt de la ratlla horitzontal, hi figuren les sigles de l'entitat responsable de la classificació del vaixell. Vegeu les sigles en la taula següent.
| País | Entitat | Sigles |
|---|---|---|
| Bureau Veritas | BV | |
| Lloyd's Register | LR | |
| Germanischer Lloyd | GL | |
| Det Norske Veritas | NV | |
| American Bureau of Shipping | AB | |
| Registro Italiano Navale | RI | |
| Indian Register of Shipping | IR | |
| Nippon Kaiji Kyokai | NK | |
| Russian Maritime Register of Shipping | RS |
Antecedents medievals
[modifica]La capacitat de càrrega dels vaixells mercants estava limitada per unes normes precises que calia respectar. Hi havia unes marques a l'exterior del buc, a cada costat, que indicaven la línia de flotació i el calat màxim que no es podia superar. Els inspectors responsables podien comprovar, amb facilitat, el nivell real de càrrega d'una nau.
Segons el territori hi havia marques diferents.
- A Venècia la marca era una creu ("crux" en venecià). De fet hi havia dues creus situades verticalment, una sobre l'altra.[2]
- A Catalunya la marca quedava definida pel contoval. La filada de taulons del contoval. El nivell de l'aigua no podia passar de la meitat del contoval.
- A Càller la marca era un cercle (“anella” en el document original). Potser pintat o indicat per múltiples claus de coure clavats al folre del buc.[3]
Terminologia
[modifica]Malgrat que pugui semblar un tema senzill, els detalls de les diferents marques de càrrega medievals són difícils de resumir. Els termes associats són els següents: anella, broca, crux, ferro, ferrari, ferramentum, ferrum, ... I fan referència a la marca, a la seva designació (directa o indirecta) i als operaris que efectuaven l'operació de marcatge. L'erudit francès Auguste Jal va publicar estudis extensos sobre la qüestió. (Vegeu referències).
Referències
[modifica]- ↑ International Maritime Organization. Load Lines: International Convention on Load Lines, 1966 and Protocol of 1988, as Amended in 2003. International Maritime Organization, 2005 (IMO publication). ISBN 978-92-801-4194-8.
- ↑ Jal, A. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 549.
Vegeu també
[modifica]