Salpar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Desfermar una àncora del fons.
Afermar una àncora al fons.

Relacionada amb els vaixells, salpar l'àncora és l'acció de desfermar-la del fons i hissar-la a bord.[1][2] En sentit general salpar significa partir, iniciar un viatge.[3]

Aspects generals[modifica]

Salpar, en el sentit clàssic de llevar l'àncora, implica una situació prèvia amb un vaixell ancorat. Ambdues operacions (calar o afermar, llevar o salpar) són tècniques molt antigues que poden ser físicament molt diferents al llarg dels temps. En cada època s'empraven àncores diferents amb gúmenes, cables o cadenes diverses. I diferents màquines per a moure les àncores.

Època antiga (des dels orígens fins al segle xii)[modifica]

Els vaixells fenicis, egipcis, grecs i romans disposaven d'àncores molt semblants a les tradicionals dels segles XVII i XVIII. La diferència rau en els materials: fusta i plom envers de les àncores de ferro forjat més modernes. Les maniobres de fondejar i salpar degueren ser similars a les emprades en èpoques posteriors. La documentació escrita sobre “salpar” és relativament escassa i cal estudiar les traduccions a les llengües vives i, eventualment, les expressions originals.

Recuperació d'una àncora romana en aigües de San Felice Circeo (Roma)
Reconstrucció d'una àncora romana d'una nau mercant (navis oneraria) de l'any c65 dC.
Àncora romana reconstruïda, cep i cèrcol originals, museu Soler Blasco.
Àncora tradicional del tipus "fisherman" o "Admiralty".

Època medieval (segle XII-XVI, aproximadament)[modifica]

Les àncores, ruixons i rampagolls medievals dels vaixells d'un cert tonatge podrien estudiar-se classificant la seva aplicació a les galeres (i similars) o a les naus. Hi ha una munió de documents que parlen del fet de salpar tan en el sentit de llevar (l'àncora) com indicant l'acció de partir en general.

Segle XVII-XIX[modifica]

Considerant aquest període amb àncores molt iguals i ben definides (amb cos d'acer forjat i cep de fusta o ferro) hom pot afirmar que les maniobres associades i la terminologia estan ben documentades en diccionaris i obres especialitzades.

Llevar àncores i donar vela[modifica]

Les maniobres de salpar amb un vaixell de vela fondejat amb una o dues àncores podien ser relativament complexes. Alguns manuals militars de navegació explicaven amb precisió moltes de les variants possibles.[4]

Segle xix fins a l'actualitat[modifica]

Els canvis més importants són deguts als nous tipus d'àncora (inventats, patentats i comercialitzats) i de cadenes. La terminologia de les maniobres no varia.

Documents[modifica]

La Viquipèdia no és un diccionari. El projecte apropiat és Viccionari.
Aquesta pàgina és candidata per ser importada al Viccionari. Verifiqueu les polítiques de Viccionari. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.

Un recull de documents, ordenats cronològicament, que permeten comparar l'ús real de salpar i expressions relacionades.

« L'ancora sarpa e fa girar la proda,

Verso ponente, e ogni vela snoda.

»
— Orlando furioso. Cant 18. Vers 140.[11]
  • 1615. “... Hizo señal el cómitre que zarpasen el ferro...”. Segona part del Quixot.[12]
  • 1776. “...zarpó precipitadamente las anclas a favor de la oscuridad...” [13]
  • 1783. "Machine pour salper les ancres".[14]
  • 1852. Miguel Tacón y Rosique va tornar a Espanya en una fragata preparada especialment. Quan va arribar a bord: “... zarpó esta el ancla...".[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ DCVB:Salpar.
  2. ↑ GDLC:Salpar.
  3. ↑ Giorgio Parra. Manuale di ancoraggio: e tecniche di ormeggio. HOEPLI EDITORE, 2013-03-11T00:00:00+01:00, p. 115–. ISBN 978-88-203-5753-5. 
  4. ↑ Miguel Roldán. Cartilla marítima para la instrucción de los guardias marinas. Imprenta Nacional, 1848, p. 439–. 
  5. ↑ Heròdot. Història (vol. IV): Llibre IV. Fundació Bernat Metge, p. 181–. GGKEY:SDH8BPL31DF. 
  6. ↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponès (vol. VI): Llibre VI. Fundació Bernat Metge, p. 84–. ISBN 978-84-7225-125-0. 
  7. ↑ Thucydides. History of the Peloponnesian War. Jones and Company, 1831, p. 254–. 
  8. ↑ Thucydides. Della storia di Tucidide volgarizzata libri otto. Tipografia Galileiana, 1835, p. 484–. 
  9. ↑ Vides paral·leles, vol I part II. Fundació Bernat Metge, p. 99–. GGKEY:QE9EPAP000K. 
  10. ↑ Santiago Segura Munguía. Lexicón etimológico y semántico del Latín y de las voces actuales que proceden de raíces latinas o griegas [incompleto]. Universidad de Deusto, 20 desembre 2014, p. 699–. ISBN 978-84-15759-50-8. 
  11. ↑ Lodovico Ariosto. Orlando furioso, con gli Argomenti in ottava Rima di Lodovico Dolce et con le Allegorie a ciascun Canto di Tomaso Porcacchi .... Zaccaria Conzatti, 1679, p. 8–. 
  12. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Tip. La Mercantil, de d. J.B. y Rodríguez, 1879, p. 188–. 
  13. ↑ José de Viera y Clavijo. Noticias de la historia general de las Islas de Canaria, 1776, p. 268–. 
  14. ↑ L'esprit des journaux. J. J. Tutot, 1783, p. 357–. 
  15. ↑ Españoles. Galeria de españoles célebres contemporáneos; ó, Biografías y retratos de todos los personages distinguidos ... en las ciencias, en la política [&c.] publ por N. P. Diaz y F. de Cardenas, 1843, p. 1–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salpar&oldid=32109641»