Àncora
|
Per a altres significats, vegeu «Àncora (revista)». |
Una àncora, també anomenada cosmort a l'Alguer,[1] és un instrument nàutic que permet a un vaixell fixar la seva posició en el mar, aferrant-se al fons marí sense preocupar-se dels corrents, impedint que navegui a la deriva.
Els vaixells petits usualment només disposen d'una àncora, unida a la nau amb cadena, o cadena i corda, segons la seva eslora, i els més grans en tenen tres, una a la popa i dues a la proa enganxades amb cadenes.
Les àncores poden arribar a pesar tres tones, i en els petroliers, de tretze a quinze tones, i en els superpetroliers més de vint tones.[2] L'àncora principal del cuirassat Yamato pesava 15 tones.[3]
Maniobra
[modifica]Hi ha dues accions o maniobres relacionades amb l’àncora:
- calar ; deixar anar l’àncora fins que quedi ben fixa al fons [4]
- salpar ; desenganxar l’àncora del fons i recuperar-la.[5][6] En sentit general salpar significa partir, iniciar un viatge.[7]
En funció del tipus de vaixell, d'àncora, l'estat de la mar (o equivalent) i l'època, una maniobra concreta pot ser relativament complexa i difícil de resumir.
Història
[modifica]Les àncores són tan antigues com la navegació. Amb bon temps i aigües tranquil·les o amb mal temps, ones i corrents considerables, les naus de tota mena necessiten d’un sistema que permeti mantenir-les en una posició fixa: una àncora i tot el conjunt de complements (bàsicament una gúmena o cadena, una barca auxiliar – a vegades amb argue- i una disposició d’emmagatzematge). (Vegeu "barcha de canterii"... amb "arganello").[8]
Les àncores primitives no eren altre que pedres (sovint foradades), cistells de vímet plens de pedres petites (o grava) o sacs plens de sorra. Flavi Arrià , al Periple del Pont Euxí, declarava haver vist les restes de pedra de la nau Argos. El mateix Arrià informava del costum de Crates d’emprar cistells piramidals plens de pedres petites com a àncores.[9]
L’emperador Lleó VI el Filòsof, recomana disposar de sacs plens de sorra i grava quan hom navega en fons sorrencs i cal calar l’àncora sovint.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 263.
- ↑ «How much does a ship anchor weigh?». LinkedIn, 17-04-2025. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ «Japanese Navy Battleship Yamato Anchors». Bachmann Europe plc. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ Giusti, Alberto. Le ultime crociere del Violante (en italià). Tip. del R. Istituto sordo-multi, 1883, p. 23.
- ↑ DCVB:Salpar.
- ↑ GDLC:Salpar.
- ↑ Giorgio Parra. Manuale di ancoraggio: e tecniche di ormeggio. HOEPLI EDITORE, 2013-03-11T00:00:00+01:00, p. 115–. ISBN 978-88-203-5753-5.
- ↑ Jal, Auguste. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 245.
- ↑ Histoire de la marine de tous les peuples: depuis les temps les plus reculés jusqu'a nos jours (en francès). Firmin-Didot et Cie, 1879, p. 59.
- ↑ VI, Léon. Institutions militaires de l'empereur Léon le philosophe, traduites en françois,... par M. Joly de Maizeroy (en francès), 1771, p. 212.
Bibliografia
[modifica]
- Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9.
