Escotera
En els velers, una escotera[1] – també anomenada barra escotera o carril d’escota- és una peça que permet ajustar l’angle d’acció d’una escota (sobre la vela o sobre una botavara) mijançant el desplaçament d’un carro (de petites dimensions i que es pot moure lliurement sobre el carril o barra) on va ancorat un pont passa-escotes, una politja, un quadernal o qualsevol dispositiu de re-enviament d’una escota.[2]
Disposició general[modifica]
Veles sense botavara[modifica]
L'escota va unida al puny d’escota. Directament o passant per una politja de desmultiplicació. En flocs, gènoves i veles d’estai les escotes són dobles: una escota de babord i una escota d’estribord. Navegant, l'escota de sobrevent va amollada i la de sotavent caçada.
En les veles sense botavara l'escotera acostuma a ser un carril d’escota disposat en sentit longitudinal i paral·lel a la línia de crugia del veler.[3] Hi ha un carril d'escota per cada banda i vela. En un cúter amb dos flocs hi haurà dos carrils per banda. En alguns velers de regates el carril del floc es disposa transversalment.[4]
-
Carril d’escota del floc. La posició del carro amb la politja es pot regular des de la banyera mitjançant les cordes blava i grisa
-
Escota i barra escotera d'una vela major
-
Floc auto-virador sense botavara. Vegeu el puny d'escota amb una planxeta de cinc punts de regulació. El carril d'escota és travesser i en arc de cercle.
Veles amb botavara[modifica]
.svg)
2.- Pal
3.- Agullot
4.- Vela
5.- Amantina
6.- Puny d'escota
7.- Escota
8.- Contra
9.- Tensor de gràtil
El pujament de la vela està envergat a la botavara i pot ser tensionat des del puny d’amura i des del puny d’escota. La vela transmet la força a l'escota de forma indirecta, a través de la botavara.
Hi ha diversos sistemes d’unió entre l'escota i la botavara, generalment amb diverses politges de re-enviament i desmultiplicació.[5][6]
Barra escotera[modifica]
La barra escotera està disposada transversalment a l'eix de crugia. Pot ser recta, còncava o convexa.[7] La posició del carro es determina manualment o mitjançant cordes de regulació a cada banda. Cordes desmultiplicades amb politges simples o compostes. Els caps lliures de cada corda se subjecten amb mordasses.
Referències[modifica]
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Garnier, J.L.. Diccionario marítimo cuadrilingüe Español - Inglés - Francés - Italiano (en castellà). De Vecchi, Editorial, S.A., 2020, p. 48. ISBN 978-1-64699-944-6.
- ↑ Mason, C. The Best of Sail Trim. Sheridan House, 2000, p. 116. ISBN 978-1-57409-119-9.
- ↑ glenans, L. Le Cours des Glénans (8e édition) (en francès). Editions du Seuil, 2017, p. 97 (Livres pratiques). ISBN 978-2-02-137090-4.
- ↑ Sleight, S.; Ainslie, B. The Complete Sailing Manual. Dorling Kindersley Limited, 2021, p. 72. ISBN 978-0-241-53202-7.
- ↑ Textor, K. The New Book of Sail Trim. Sheridan House, 1995, p. 12. ISBN 978-0-924486-81-4.
- ↑ Moore, J.; Denk, R.; Moore, I. The Complete Sailing Handbook. Tiger Books International, 1990. ISBN 978-1-85501-077-2.
