Creueta (nàutica)

De Viquipèdia
Figura 1: Pal d’un iot amb quatre jocs de creuetes.

En l'entorn de la navegació a vela, una creueta és un element rígid que -ancorat sobre un arbre i fixat a un obenc – separa els dos components indicats (arbre i obenc) i permet augmentar la resistència i rigidesa transversal del conjunt.[1][2][3]

Aquest fet és pot observar en els petits velers amb pals d’una creueta única. La flexibilitat lateral de l’arbre queda molt limitada mentre que la flexibilitat longitudinal (en el sentit proa-popa) no queda afectada. La flexibilitat longitudinal permet aplanar la vela (o deixar que presenti una bossa màxima) quan les condicions de navegació ho facin aconsellable.[4][5][6][7]

Variants principals[modifica]

Hi ha dos tipus principals de creuetes:

  • les creuetes fixes
  • les creuetes articulades

Les creuetes fixes van unides al pal de manera sòlida i no es mouen quan treballen. Les creuetes articulades s’uneixen al pal mitjançant una articulació que permet un lliure gir horitzontal entre dues posicions extremes.

Quan formen un angle cap a popa, les creuetes s'anomenen empenyidores.[8]

Descripció física[modifica]

En els models més senzills els dos braços de la creueta són tubs de secció circular fixats al pal amb un suport reblat i cargols, formant un conjunt desmuntable. Cada obenc passa per l'extrem del braç de la creueta per un peça foradada (passa-obencs). Un exemple típic d’aquest sistema és el del Patí de vela.

En una solució més sofisticada els braços de la creueta tenen una secció aerodinàmica. Per a iots de grans dimensions, amb pals dotats de diversos jocs de creuetes, els braços de les creuetes poden constar de dos elements (vegeu la figura 1)

Referències[modifica]

  1. Collectif, Q.A.I.. Encyclopédie Junior des Sports (en francès). Québec Amérique Jeunesse, 2002, p. 83. ISBN 978-2-7644-1162-9. 
  2. Sáenz, J.N.G.. Mi maestro-- el mar: experiencias de una travesía a vela (en castellà). Editorial Pontificia Universidad Javeriana, 2004, p. 109 (Colección Biblioteca del profesional). ISBN 978-958-683-740-8. 
  3. Howard, J.D.; Howard, J.; Doane, C.J.. Handbook of Offshore Cruising: The Dream and Reality of Modern Ocean Cruising. Sheridan House, 2000, p. 61. ISBN 978-1-57409-093-2. 
  4. Association, R.Y.; Gibson, R. RYA Sail Trim Handbook (G-G99) (en alemany). Royal Yachting Association, 2018, p. 61. 
  5. Rousmaniere, J.; Smith, M. The Annapolis Book of Seamanship: Third Edition: Completely Revised, Expanded and Updated. Simon & Schuster, 1999, p. 86. ISBN 978-0-684-85420-5. 
  6. Pemberton, R.; Summerscales, J.; Graham-Jones, J. Marine Composites: Design and Performance. Elsevier Science, 2018, p. 423 (Woodhead Publishing Series in Composites Science and Engineering). ISBN 978-0-08-101913-9. 
  7. «Barres de fléches « Le près en 470 dans le vent fort» (en francès). Le près en 470 dans le vent fort, 04-12-2008. [Consulta: 7 novembre 2021].
  8. Paulet, D.; Presles, D.; Neuman, F. Architecture navale: Connaissance et pratique (en francès). Dunod, 2020, p. 190. ISBN 978-2-10-081123-6. 
  9. Palm Beach Life (en alemany). Palm Beach Newspapers, p. 48. 
  10. Weatheritt, L. Atlantic Crossings: A Sailor's Guide to Europe and Beyond. Sheridan House Incorporated, 2006, p. 241. ISBN 978-1-57409-231-8. 

Vegeu també[modifica]