Allunament
Amb referència a una vela, l’allunament[1][2] és la superfície externa (en forma aproximada de segment circular) a la recta definida pels dos punys del caient corresponent. En una vela mestra bermudiana l’allunament correspon a la baluma i és la superfície que sobresurt entre els punys de drissa i d’escota.
Avantatges[modifica]
L’allunament permet augmentar la superfície vèlica sense haver d’allargar el pal ni la botavara. Per tant, amb un cost reduït i un estalvi de pes.
Inconvenients[modifica]
Per a mantenir la forma de la vela i la seva capacitat de resistir l’acció del vent, l’allunament necessita uns sabres de suport.[3] L'experiència ha demostrat que una vela amb allunament i sabres funciona de forma satisfactòria.
Allunament definit com una corba[modifica]
En obres clàssiques l'allunament es definia com una corba d'un caient de la vela. I podia ser convex (augmentant la superfície vèlica) o còncau (disminuint la superfície vèlica).[4] L'allunament còncau s'aplicava a algunes veles quadres per a evitar fregament amb es estais.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «allunament - Cercaterm». TERMCAT. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados. J. Herrero, 2007, p. 24. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ Publishing, B. Go Dinghy Sailing. Bloomsbury Publishing, 2012, p. 25. ISBN 978-1-4081-5914-9.
- ↑ Kipping, R.; Tudury, P.R.. Elementos de construccion de velas: Hauptbd (en castellà). Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 249.
