Si Versalles s'expliqués

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgSi Versailles m'était conté...
Si Versalles s'expliqués
Fitxa tècnica
Direcció Sacha Guitry
Protagonistes Sacha Guitry
Georges Marchal
Claudette Colbert
Jean Marais
Micheline Presle
Direcció artística René Renoux
Producció Clément Duhour (productor executiu)
Ignace Morgenstern
Sacha Guitry
Guió Sacha Guitry
Música Jean Françaix
So Joseph de Bretagne
Fotografia Pierre Montazel
Muntatge Raymond Lamy
Vestuari Maggy Rouff
Alex Papin,
adaptació de les maquetes de Monique Dunan
Maquillatge Marcel Rey
Productora Cocinex, C.L.M
Distribuïdora Cocinor
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1954
Durada 165 minuts
Idioma original francès
Color color
Temàtica
Gènere Pel·lícules històriques
Més informació
IMDB Fitxa 6.7/10 stars
FilmAffinity 6.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Si Versalles s'expliqués (títol original en francès: Si Versailles m'était conté...) és una pel·lícula francesa escrita i dirigida per Sacha Guitry, estrenada el 1954. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

La història del castell de Versalles vista per Sacha Guitry, a través d'alguns episodis i retrats de les personalitats que hi han viscut.

Aquesta pel·lícula continua sent famosa sobretot pel seu prestigiós repartiment, però també per les qualitats de narració pròpies del seu autor.

L'èxit d'aquesta pel·lícula va incitar Guitry a realitzar l'any següent un segon llargmetratge del mateix model sobre la història de la ciutat de París: Si Paris nous était conté.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula fou posada en marxa paral·lelament a la gegantina recerca de fons empesa per tal de reparar, restaurar i tornar el seu luxe (en particular trobant i recomprant mobles, revestiment, tapisseries, accessoris, obres d'art, etc. dispersos de la Revolució francesa i posterior) en aquest monument únic al món. Molts anys més tard, la pel·lícula va ser projectada a la televisió en el marc dels Dossiers de l'écran i un dels principals artesans (amb la seva esposa americana) d'aquests immensos treballs, l'ancià conservador Gérald van der Kemp pogué dir la felicitat que havia hagut de treballar amb Guitry i l'enorme impacte que havia tingut la pel·lícula en el llançament d'aquesta obra literalment faraònica que no es va acabar fins al 2011.

Guitry es va prendre algunes llibertats amb la història de França: esborra tota la Regència, i escamoteja el personatge de la Comtessa du Barry, l'última favorita de Lluís XV. Lluís XIV, a l'article de la mort, rep el seu arquitecte, i li dóna indicacions en mesures mètriques, tot i que va ser la Revolució qui va instituir el sistema mètric decimal.

Louis XVI igualment, al balcó de Versalles, assegura els avalotadors de la seva probitat, dient «No he donat un cèntim, ho juro». mentre que ni francs ni cèntims no eren monedes de l'època.

La citació que llegeix Guitry en l'obertura de la pel·lícula és treta de la seva pròpia pel·lícula Remontons les Champs-Élysées (1937), on ja l'autor deia en veu en off:

Es diu que els nostres reis gastaven sense comptar, que agafaven els nostres diners sense escoltar els nostres consells.
Però quan construïen semblants meravelles, no deixaven els nostres diners de costat?

Per la seva banda, Édith Piaf canta una versió molt elaborada i moderna d'Ah ! ça ira:

Fa tres-cents anys que fan la guerra
Al so dels pífans i dels tambors,
deixant-nos rebentar de misèria
Això no podia durar sempre...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Si Versalles s'expliqués (en català). esadir.cat. 
  2. «Si Versailles m'était conté...». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema