Si Versalles s'expliqués

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Si Versailles m'était conté...
Si Versalles s'expliqués

Fitxa tècnica
Direcció: Sacha Guitry
Direcció artística: René Renoux

Producció: Clément Duhour (productor executiu)
Ignace Morgenstern
Sacha Guitry

Guió: Sacha Guitry

Música: Jean Françaix

So: Joseph de Bretagne

Muntatge: Raymond Lamy

Vestuari: Maggy Rouff
Alex Papin,
adaptació de les maquetes de Monique Dunan

Maquillatge: Marcel Rey

Protagonistes: Sacha Guitry
Georges Marchal
Claudette Colbert
Jean Marais
Micheline Presle

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1954
Gènere: Pel·lícules històriques
Duració: 165 minuts

Companyies
Productora: Cocinex, C.L.M
Distribució: Cocinor

Pàgina sobre “Si Versailles m'était conté... a IMDb

Valoracions
IMDb 6.7/10 stars
FilmAffinity 6.4/10 stars

Si Versalles s'expliqués (títol original en francès: Si Versailles m'était conté...) és una pel·lícula francesa escrita i dirigida per Sacha Guitry, estrenada el 1954. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

La història del castell de Versalles vista per Sacha Guitry, a través d'alguns episodis i retrats de les personalitats que hi han viscut.

Aquesta pel·lícula continua sent famosa sobretot pel seu prestigiós repartiment, però també per les qualitats de narració pròpies del seu autor.

L'èxit d'aquesta pel·lícula va incitar Guitry a realitzar l'any següent un segon llargmetratge del mateix model sobre la història de la ciutat de París: Si Paris nous était conté.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula fou posada en marxa paral·lelament a la gegantina recerca de fons empesa per tal de reparar, restaurar i tornar el seu luxe (en particular trobant i recomprant mobles, revestiment, tapisseries, accessoris, obres d'art, etc. dispersos de la Revolució francesa i posterior) en aquest monument únic al món. Molts anys més tard, la pel·lícula va ser projectada a la televisió en el marc dels Dossiers de l'écran i un dels principals artesans (amb la seva esposa americana) d'aquests immensos treballs, l'ancià conservador Gérald van der Kemp pogué dir la felicitat que havia hagut de treballar amb Guitry i l'enorme impacte que havia tingut la pel·lícula en el llançament d'aquesta obra literalment faraònica que no es va acabar fins al 2011.

Guitry es va prendre algunes llibertats amb la història de França: esborra tota la Regència, i escamoteja el personatge de la Comtessa du Barry, l'última favorita de Lluís XV. Lluís XIV, a l'article de la mort, rep el seu arquitecte, i li dóna indicacions en mesures mètriques, tot i que va ser la Revolució qui va instituir el sistema mètric decimal.

Louis XVI igualment, al balcó de Versalles, assegura els avalotadors de la seva probitat, dient «No he donat un cèntim, ho juro». mentre que ni francs ni cèntims no eren monedes de l'època.

La citació que llegeix Guitry en l'obertura de la pel·lícula és treta de la seva pròpia pel·lícula Remontons les Champs-Élysées (1937), on ja l'autor deia en veu en off:

Es diu que els nostres reis gastaven sense comptar, que agafaven els nostres diners sense escoltar els nostres consells.
Però quan construïen semblants meravelles, no deixaven els nostres diners de costat?

Per la seva banda, Édith Piaf canta una versió molt elaborada i moderna d'Ah ! ça ira:

Fa tres-cents anys que fan la guerra
Al so dels pífans i dels tambors,
deixant-nos rebentar de misèria
Això no podia durar sempre...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Si Versalles s'expliqués (en català). esadir.cat. 
  2. «Si Versailles m'était conté...». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema