Vés al contingut

Henri-Georges Clouzot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenri-Georges Clouzot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Henri Georges Léon Clouzot Modifica el valor a Wikidata
20 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Niort (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
FormacióCollège Sainte-Barbe
École Libre des Sciences Politiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, productor de cinema, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata - 1968 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeVéra Clouzot (1950-1960) Modifica el valor a Wikidata
GermansMarcel Clouzot Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0167241 Allocine: 4768 Rottentomatoes: celebrity/henrigeorges_clouzot Allmovie: p85313 TCM: 35820 AFI: 69048 TMDB.org: 2559
Musicbrainz: fe34d301-29f1-4bf8-90dd-d09215bad799 Find a Grave: 4344 Modifica el valor a Wikidata

Henri-Georges Clouzot (Niort, 20 de novembre del 1907 − París, 12 de gener de 1977) fou un director, guionista i productor de cinema, francès. Autor de clàssics com ara Le Salaire de la peur o Les Diaboliques.

Biografia[1]

[modifica]

Després d'acabar els seus estudis, va treballar de periodista. En la dècada de 1930 va treballar a Berlín com a supervisor de doblatges. De tornada a França, va començar en el cinema escrivint guions, per a ell mateix i per a altres directors. El 1942, durant l'ocupació alemanya, el Ministeri de propaganda de Goebbels, va fundar la productora Continental-Films , creada per reemplaçar la producció de Hollywood, en la qual Clouzot va debutar com a director en L'assassí viu en la 21 (1942), per a després l'any següent filmar Le Corbeau pel·lícula que va causar polèmica, rebent Clouzot crítiques pel tema que tracta: la misèria moral dels habitants d'un poble francès. La pel·lícula va ser titllada de col·laboracionista, i li va costar al director certa marginació en l'ambient del cinema francès.[2]

Tanmateix aviat va reprendre la seva activitat, i algunes de les seves següents pel·lícules van ser premiades en diversos festivals (Premi Internacional al millor director del Festival de Venècia per En legítima defensa (1947), i Lleó d'Or del mateix festival, per Manon (1949). Va fundar llavors una productora pròpia, Vora Films (per la seva esposa, l'actriu Véra Clouzot).[3]

En la dècada de 1950, va dirigir el llargmetratge Le Salaire de la peur, que va ser premiat en el Festival de Berlín i en el Festival de Cannes, seguit de Les Diaboliques (1954), el documental Le Mystère Picasso (1956) i el film La veritat (1960), amb la participació de Brigitte Bardot.

Va morir a París el 12 de gener de 1977.

Clouzot estava situat entre el primer cinema francès i la nouvelle vague. No va ser un revolucionari del llenguatge cinematogràfic, però sí que va crear atmosferes opressives i sòrdides, i personatges d'instints primaris i ambivalència moral. N'havia llegit moltes, de novel·les policíaques (especialment perquè la tuberculosi el va tenir al llit durant alguns anys) i aquestes van forjar la seva perspectiva negativa de la societat.

Filmografia[4]

[modifica]

Director

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «biografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
  2. Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  3. «Henry George Clouzot, premis». The New York Times.
  4. «filmografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
  5. «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].