Noémie Lvovsky

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNoémie Lvovsky

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLa Fémis
Cours Florent
Lycée Rodin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, guionista, directora de cinema, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –
Premis
IMDB: nm0527852 Allocine: 6099 Allmovie: p191773 TMDB.org: 49168 Modifica el valor a Wikidata

Noémie Lvovsky (París, 14 de desembre de 1964) és una directora, guionista i actriu francès.

Va ser nominada una vegada al César a la millor actriu, una altra al millor director i set vegades al millor actriu secundària.

Biografia[modifica]

Família[modifica]

El seu cognom és d'origen polonès. Els seus avis paterns van marxar d'Odessa per fugir de l'antisemitisme. Per gust per la literatura francesa i pel resultat de l'afer Dreyfus, el seu avi va traslladar tota la seva família a un edifici de París. El seu pare va perdre tota la seva família en la deportació durant la Segona Guerra Mundial[1]. La seva mare és d'origen tolosà. Va tenir un fill, Paolo, amb un psiquiatra[1].

Formació[modifica]

Després d'estudiar literatura, Noémie Lvovsky va seguir els cursos d'anàlisi cinematogràfica de Jean Douchet, una trobada decisiva. Després es va unir a La Fémis[2].

El 1988, va escriure i dirigir Dis-moi oui, dis-moi non, amb, entre d’altres, Valeria Bruni Tedeschi i Emmanuelle Devos. La trobada amb aquestes dues actrius va ser decisiva i va marcar l'inici d'una llarga sèrie de col·laboracions. Dis-moi oui, dis-moi non va guanyar el gran premi al Festival del Curtmetratge Europeu de Brest, així com el premi del jurat al Filmschoolfest Munich, i va ser seleccionat al 43è Festival Internacional de Cinema de Canes, a la secció paral·lela Perspectives du Cinéma Français.

El 1990, es va graduar a La Fémis, departament de guió.

Directora i guionista[modifica]

Col·labora com a guionista, directora de càsting i guionista amb Arnaud Desplechin i participa notablement en l'escriptura de La Vie des morts (1991) i de La Sentinelle (1992).

Noémie Lvovsky va escriure i dirigir el seu primer llargmetratge, Oublie-moi, amb Valeria Bruni Tedeschi i Emmanuelle Devos el 1995. La pel·lícula va ser guardonada amb el Premi al Millor Guió al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica i el Gran Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Belfort. Després va col·laborar amb Philippe Garrel en l'escriptura de la seva pel·lícula Le Cœur fantôme en 1996.

El 1997, va escriure i dirigir la pel·lícula de televisió Petites per a Arte i després va començar la seva col·laboració amb Florence Seyvos, que continuaria treballant amb ella el guió de cadascuna de les seves pel·lícules.

El seu tercer llargmetratge, La vie ne me fait pas peur, que va escriure i dirigir, es va estrenar el 1999. La pel·lícula va guanyar el Premi Jean-Vigo i el Leopard de Plata al Festival Internacional de Cinema de Locarno. L'any 2000, va ser guardonada amb el premi France Culture al millor director de l'any al Festival de Canes per aquesta pel·lícula.

El 2002, Noémie Lvovsky va coescriure el primer llargmetratge de Valeria Bruni Tedeschi, Il est plus facile pour un chameau.... L'any següent, va escriure i dirigir Les Sentiments,. La pel·lícula va ser un èxit als cinemes, va guanyar el premi Louis-Delluc i va ser nominada al César a la millor pel·lícula el 2004. Després va estrenar, el 2007, 'Faut que ça danse!, el seu quart llargmetratge.

L'any 2012, la sisena pel·lícula de Noémie Lvovsky, Camille redouble, que va escriure, dirigir i en la qual va interpretar el paper principal, va tancar la Quinzena de Cineastes a Cannes on va guanyar el Premi SACD. Camille redouble va rebre el premi Variety Piazza Grande al Festival Internacional de Cinema de Locarno el mateix any i tretze nominacions durant la cerimònia del César de 2013, incloses les al millor pel·lícula, millor director i millor actriu.

Està treballant de nou amb Valeria Bruni Tedeschi en l'escriptura d’Un château en Italie i és seleccionada en competició oficial al 66è Festival Internacional de Cinema de Canes. El 2014, va adaptar amb Valeria Bruni Tedeschi l'obra d'Anton Txèkhov, Les tres germanes, per a televisió. La pel·lícula s'emet a Arte, al programa Collection Théâtre.

Per a la cloenda del Festival Paris en toutes lettres, la Maison de la Poésie acull Noémie Lvovsky i Gaëtan Roussel, que van escriure la música original de Camille redouble , per un Concert Literari a dues veus. El 2014, va escriure amb Florence Seyvos el guió de Demain et tous les autres jours.

El 2015, va rebre el premi d'actuació per Rosalie Blum al Festival de Cinema de Sarlat. El mateix any, va fer una gira sota la direcció de Catherine Corsini a La Belle Saison i va ser nominada als Césars 2016 en la categoria millor actriu secundària.

El 2015, va rebre el premi a la millor narrativa francesa al prix du Syndicat français de la critique 2015, per Les Trois Sœurs.

Va rebre el premi SACD de Cinema el 2018.

Actriu[modifica]

Paral·lelament a la seva carrera com a guionista i directora, va començar la seva carrera com a actriu a Ma femme est une actrice d’Yvan Attal l'any 2001. Per aquesta interpretació, va obtenir la seva primera nominació al César a la millor actriu secundària.

El 2004, va trobar Arnaud Desplechin, aquesta vegada com a actriu, a Rois et reine. Va rodar per a Emmanuelle Bercot a Backstage el 2005 i es va reunir amb Valeria Bruni Tedeschi per a l'escriptura dActrices' ' (2007), en el qual també va actuar.

També va actuar a L'Apollonide : Souvenirs de la maison close de Bertrand Bonello, presentada a la Secció Oficial durant el 64è Festival Internacional de Cinema de Canes. És per aquest paper, nominada per cinquena vegada a la categoria de millor actriu secundària als premis César. El 2011, va aparèixer a L'Amour, la mort, les fringues, obra dirigida per Danièle Thompson al théâtre Marigny. Noémie Lvovsky també va treballar amb Delphine i Muriel Coulin ar Dix-sept Filles (2011), amb Julie Delpy a Le Skylab (2012),  i amb Benoît Jacquot a L'adeu a la reina (2012).

Ha continuat actuant a My Old Lady (2014) d’Israël Horovitz, amb Kevin Kline i Maggie Smith, a Les Jours venus de Romain Goupil (2014), La Belle Saison de Catherine Corsini (2014), Comme un avion de Bruno Podalydès (2014) i a la sèrie d’Arte Ainsi soient-ils de Rodolphe Tissot (2014).

Compromisos[modifica]

Noémie Lvovsky és una de les 66 cineastes que van signar el manifest demanant la desobediència civil contra les « lleis Pasqua-Debré » el 1997.

Ella es defineix com políticament "a l'esquerra"[1].

Filmografia[modifica]

Directora[modifica]

Llargmetratges
Noémie Lvovsky al menjar dels nominats a la 37a cerimònia dels Premis César.
Curtmetratges
  • 1986 : La Belle
  • 1987 : Une visite
  • 1989 : Dis-moi oui, dis-moi non
  • 1990 : Embrasse-moi

Guionista[modifica]

Actriu[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Directora de càsting[modifica]

Websèries[modifica]

  • 2017 : Loulou, épisode 2 Les Parents : la mare de Loulou

Teatre[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Noémie Lvovsky, dame de chœurs». Libération.fr, 08-09-2011.
  2. ↑ «Noémie Lvovsky». AlloCiné.
  3. ↑ «Mamina (Les acteurs font leur cinéma) | Les évènements | Festival du Film Francophone d’Angoulême». Festival du Film francophone d’Angoulême – 22-27 août 2023, 05-08-2020.
  4. ↑ Séries et telefilms pour 2017/2018 - article du 12 juillet 2017 (consulté le 28 août 2017)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Noémie_Lvovsky&oldid=33374557»