64è Festival Internacional de Cinema de Canes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdeveniment64è Festival Internacional de Cinema de Canes
011 Cannes Film Festival poster.jpg
Pòster oficial del 64è Festival de Canes, mostrant una fotografia de Faye Dunaway.
Tipus edició d'un festival de cinema
Data 2011
Número d'edició 64
Localització Canes
Estat França

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El 64è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme de l'11 al 22 de maig de 2011.[1] L'actor estatunidenc Robert De Niro fou president del jurat de la competició principal[2] i el cineasta francès Michel Gondry ho fou de la competició de curtmetratges.[3] El director sud-coreà Bong Joon-ho fou el cap del jurat del premi Caméra d'Or, que premia al director novell.[4] La pel·lícula estatunidenca The Tree of Life, dirigida per Terrence Malick va guanyar la Palma d'Or.[5]

Midnight in Paris, escrita i dirigida per Woody Allen, va obrir el festival[6][7] i Les Bien-aimés, dirigida per Christophe Honoré i projectada fora de competició, va tancar el festival. Mélanie Laurent va dirigir les cerimònies d'obertura i clausura.

El director italià Bernardo Bertolucci fou presentat amb la tercera Palma d'Or honorària en la cerimònia d'apertura del festival.[8] Tot i que el premi havia estat atorgat esporàdicament en el passat, se suposava que la Palma d'Or honorífica es presentaria anualment després del 2011. No obstant això, no es va tornar a lliurar fins al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.[9] La pel·lícula Gus Van Sant Restless va obrir la secció Un Certain Regard[10] Els directors de cinema iranians empresonats Jafar Panahi i Mohammad Rasoulof foren homenatjats al festival.[11] Goodbye de Rasoulof i This Is Not a Film de Panahi foren projectades al festival, i Panahi fou guardonat amb la Carrosse d'Or. Quatre directores participaren en la competició principal: l'australiana Julia Leigh, la japonesa Naomi Kawase, l'escocesa Lynne Ramsay i la francesa Maïwenn Le Besco.[12][13]

El director danès Lars von Trier va causar controvèrsia amb els comentaris que va fer en la conferència de la seva pel·lícula Melancholia. Quan se li va preguntar sobre la relació entre les influències del romanticisme alemany a la pel·lícula i el seu propi patrimoni alemany, el director va fer bromes sobre jueus i nazis. Va dir que comprenia Adolf Hitler i va admirar el treball de l'arquitecte Albert Speer i va anunciar de broma que era nazi.[14] Per primera vegada el Festival de Cinema de Canes va publicar una disculpa oficial en les observacions del mateix dia i va aclarir que Trier no és nazi ni antisemita,[15] aleshores va declarar al director "persona non grata" l'endemà.[16] La pel·lícula es va mantenir en competició.[17]

Robert De Niro, president del jurat
Emir Kusturica, president del jurat d'Un Certain Regard
Michel Gondry, president del jurat Cinéfondation i curtmetratges

Jurat[modifica]

Competició principal[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la competició principal en l'edició de 2011:[18][19][20][21]

Un Certain Regard[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Un Certain Regard de 2011:

Cinéfondation i curtmetratges[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Cinéfondation i de la competició de curtmetratges:

Càmera d'Or[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la Càmera d'Or de 2011:

  • Bong Joon-ho (director sud-coreà) President
  • Danièle Heyman (crític francès)
  • Eva Vezer (cap de la Magyar Filmunio)
  • Robert Alazraki (cineasta francpes)
  • Daniel Colland (encarregat del laboratori Cinedia)
  • Jacques Maillot (director francès)
  • Alex Masson (crític francès)

Jurats independents[modifica]

El següent jurat independent va premiar les pel·lícules en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica.

Gran Premi Nespresso[22]

  • Lee Chang-dong (director sud coreà) President
  • Scott Foundas (crític estatunidenc)
  • Nick James (crític anglès)
  • Sergio Wolf (crític argentí)
  • Cristina Piccino (crítica italiana)

Selecció oficial[modifica]

En competició – pel·lícules[modifica]

Les següents pel·lícules competiren per la Palma d'Or:[23] El guanyador de la Palma d'Or ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
The Artist Michel Hazanavicius França França
Drive Nicolas Winding Refn Estats Units Estats Units
Hearat Shulayim Joseph Cedar Israel Israel
Hanezu No Tsuki 朱花の月 Naomi Kawase Japó Japó
Ichimei 一命 Takashi Miike Japó Japó
Le Havre Aki Kaurismäki Finlàndia Finlàndia
L'apollonide (Souvenirs de la maison close) Bertrand Bonello França França
Le Gamin au vélo germans Dardenne Bèlgica Bèlgica
Melancholia Lars von Trier Dinamarca Dinamarca
Michael (CdO) Markus Schleinzer Àustria Àustria
Bir Zamanlar Anadolu'da Nuri Bilge Ceylan Turquia Turquia
Pater Alain Cavalier França França
Polisse Maïwenn Le Besco França França
La piel que habito Pedro Almodóvar Espanya Espanya
Sleeping Beauty (CdO) Julia Leigh Austràlia Austràlia
La source des femmes Radu Mihăileanu França França
This Must Be the Place Paolo Sorrentino Itàlia Itàlia, França França, Irlanda Irlanda
The Tree of Life Terrence Malick Estats Units Estats Units
Habemus Papam Nanni Moretti Itàlia Itàlia
We Need to Talk About Kevin Lynne Ramsay Regne Unit Regne Unit
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Un Certain Regard[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per competir a Un Certain Regard.[23] Els guanyadors d’Un Cretain Regard han estat il·luminats.

Títol original Director(s) País
Arirang 아리랑 Kim Ki-duk Corea del Sud Corea del Sud
Skoonheid Oliver Hermanus South Africa Sud-àfrica
Bonsai Cristián Jiménez Xile Xile
Bukchonbanghyang 북촌방향 Hong Sang-soo Corea del Sud Corea del Sud
Elena Елена Andrei Zviagintsev Rússia Rússia
Be omid e didār به امید دیدار Mohammad Rasoulof Iran Iran
Trabalhar Cansa (CdO) Juliana Rojas & Marco Dutra Brasil Brasil
Okhotnik Охотник Bakur Bakuradze Rússia Rússia
Loverboy Cătălin Mitulescu Romania Romania
Martha Marcy May Marlene (CdO) Sean Durkin Estats Units Estats Units
L'Exercice de l'État Pierre Schöller França França
Miss Bala Gerardo Naranjo Mèxic Mèxic
Oslo, 31 August Joachim Trier Noruega Noruega
Hors Satan Bruno Dumont França França
Restless Gus Van Sant Estats Units Estats Units
Les Neiges du Kilimandjaro Robert Guédiguian França França
Halt auf freier Strecke Andreas Dresen Alemanya Alemanya
Tatsumi Eric Khoo Singapur Singapur
Toomelah Ivan Sen Austràlia Austràlia
Halla' Lawein? هلق لوين؟ Nadine Labaki Líban Líban
Hwanghae 황해 Na Hong-jin Corea del Sud Corea del Sud
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Pel·lícules fora de competició[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades fora de competició:[23][25]

Títol original Director(s) País
The Beaver Jodie Foster Estats Units Estats Units
Les Bien-aimés Christophe Honoré França França
La Conquête Xavier Durringer França França
Midnight in Paris Woody Allen Estats Units Estats Units
Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides Rob Marshall Estats Units Estats Units
Projeccions nocturnes
Bollywood: The Greatest Love Story Ever Told Rakeysh Omprakash Mehra & Jeff Zimbalist Índia Índia
Días de gracia (CdO) Everardo Gout Mèxic Mèxic
Wu Xia Peter Chan Hong Kong Hong Kong
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Projeccions especials[modifica]

Les següents pel·lícules foren mostrades com a projeccions especials.[23][26]

Títol original Director(s) País
Tamantashar yom Ahmad Abdallah, Mariam Abou Ouf, Kamla Abu Zikri, Ahmed Alaa, Mohamed Ali, Sherif Arafa, Sherif El Bendary, Marwan Hamed, Khaled Marei and Yousry Nasrallah Egipte Egipte
The Big Fix Rebecca Tickell i Josh Tickell Estats Units Estats Units
Le Maître des forges de l'Enfer Rithy Panh França França
Tous au Larzac Christian Rouaud França França
Michel Petrucciani Michael Radford França França
La khaoufa baada al'yaoum (CdO) Mourad Ben Cheikh Tunísia Tunísia
Labrador (CdO) Frederikke Aspöck Dinamarca Dinamarca
Al-Bostagui Hussein Kamal Egipte Egipte
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Cinéfondation[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades a la competició Cinéfondation, que premia curtmetratges fets pers estudiants d'escoles de cinema.[27] El guanyador del primer premi Cinéfondation ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) Escola
The Agony and Sweat of the Human Spirit D. Jesse Damazo & Joe Bookman University of Iowa, Estats Units Estats Units
Bento Monogatari Pieter Dirkx Hogeschool Sint-Lukas, Bèlgica Bèlgica
Big Muddy Jefferson Moneo Columbia University, Estats Units Estats Units
Tigre z klietky Aramisova FAMU, Czech Republic
Der Wechselbalg Maria Steinmetz HFF Konrad Wolf, Alemanya Alemanya
Drari Kamal Nazraq La Fémis, França França
Duelo Antes da Noite Alice Furtado Universidade Federal Fluminense, Brasil Brasil
야간비행 / Ya-gan-bi-hang Son Tae-gyum Chung-Ang University, Corea del Sud Corea del Sud
Der Brief Doroteya Droumeva dffb, Alemanya Alemanya
Al Martha lauf Ma'ayan Rypp Tel Aviv University, Israel Israel
Befetach beity Anat Costi Bezalel Academy, Israel Israel
Salsipuedes Mariano Luque National University of Córdoba, Argentina Argentina
Suu et Uchikawa Nathanael Carton NYU Asia, Singapur Singapur
L'estate che non viene Pasquale Marino Centro Sperimentale di Cinematografia, Itàlia Itàlia
A Viagem Simão Cayatte Columbia University, Estats Units Estats Units
La fiesta de casamiento Gastón Margolin & Martín Morgenfeld Universidad del Cine, Argentina Argentina

Curtmetratges en competició[modifica]

Els següents curtmetratges competien per Palma d'Or al millor curtmetratge:[23] El guanyador de la Palma d'Or al curt ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Bear Nash Edgerton Austràlia Austràlia
Kjøttsår Lisa Marie Gamlem Noruega Noruega
Cross Maryna Vroda França França, Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Ghost Dahci Ma Corea del Sud Corea del Sud
Ce n'est rien Nicolas Roy Canadà Canadà
Meathead Sam Holst Nova Zelanda Nova Zelanda
Paternal Womb Megumi Tazaki Japó Japó
Soy tan feliz Vladimir Durán Argentina Argentina
Badpakje 46 Wannes Destoop Bèlgica Bèlgica

Cannes Classics[modifica]

Cannes Classics posa el punt de mira en documentals sobre cinema i obres mestres del passat restaurades.[28][29]

Títol original Director(s) País
Tributs[30]
A Bronx Tale (1993) Robert De Niro Estats Units Estats Units
A Clockwork Orange (1971) Stanley Kubrick Estats Units Estats Units, Regne Unit Regne Unit
Il conformista (1970) Bernardo Bertolucci Itàlia Itàlia
Molly (curt 2011) Moly Kane Senegal Senegal
Puzzle of a Downfall Child (1970) Jerry Schatzberg Estats Units Estats Units
Rue Cases-Négres (1983) Euzhan Palcy França França
Le Voyage dans la Lune (1902) Georges Méliès França França
Documentals sobre Cinema[31]
Belmondo, itinéraire... Vincent Perrot França França
Corman's World: Exploits Of A Hollywood Rebel (CdO) Alex Stapleton Estats Units Estats Units
Kurosawa, la Voie Catherine Cadou França França
The Look Angelina Maccarone Alemanya Alemanya, França França
Il était une fois… Orange mécanique Antoine de Gaudemar França França
Pel·lícules restaurades[32]
L'assassino (1961) Elio Petri Itàlia Itàlia
Les Enfants du paradis (1945) Marcel Carné França França
Chronique d'un été (1960) Jean Rouch & Edgar Morin França França
Despair – Eine Reise ins Licht (1978) Rainer Werner Fassbinder RFA RFA
Niemandsland (1931) Victor Trivas Alemanya Alemanya
Le Sauvage (1975) Jean-Paul Rappeneau França França
La macchina ammazzacattivi (1952) Roberto Rossellini Itàlia Itàlia
World Cinema Foundation[33]
Hudutların Kanunu (1966) Ömer Lütfi Akad Turquia Turquia
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Cinéma de la Plage[modifica]

El Cinéma de la Plage és una part de la Selecció Oficial. Les projeccions a l'aire lliure a la platja de Canes són obertes al públic.[34]

Títol original Director(s) País
E la nave va (1984) Federico Fellini Itàlia Itàlia, França França
Ant Scream (2011) Sameh Abdel Aziz Egipte Egipte
Das Boot: Directors Cut (1981/79) Wolfgang Petersen Alemanya Alemanya
The Caine Mutiny (1954) Edward Dmytryk Estats Units Estats Units
100.000 dollars au soleil (1965) Henri Verneuil França França, Itàlia Itàlia
Le Magnifique (1973) Philippe de Broca França França, Itàlia Itàlia
A Night to Remember (1958) Roy Ward Baker Regne Unit Regne Unit
Reflets sur la Croisette (2011, una sèrie de curts) Isabelle Putod França França
Grenouille d'hiver (curt de 2011) Slony Sow França França

Seccions paral·leles[modifica]

Setmana Internacional dels Crítics[modifica]

La programació de la Setmana Internacional de la Crítica fou anunciada el 18 d'abril a la pàgina web de la secció.[35] La guerre est déclarée, dirigida per Valérie Donzelli, i Pourquoi tu pleures?, dirigida per Katia Lewkowicz, foren seleccionades per a obrir i clausurar la secció Semaine de la Critique.[36]

Pel·lícules

Títol original Director(s) País
17 filles (CdO) Delphine Coulin & Muriel Coulin França França
Las Acacias (guanyador de la Camera d'Or) Pablo Giorgelli Argentina Argentina, Espanya Espanya
Avé (CdO) Konstantin Bojanov Bulgària Bulgària, França França
嫦娥 / Chang'e Zou Peng República Popular de la Xina Xina
Ha-Notenet (CdO) הנותנת Hagar Ben-Asher Israel Israel, Alemanya Alemanya
Snowtown (CdO) Justin Kurzel Austràlia Austràlia
Take Shelter Jeff Nichols Estats Units Estats Units
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Curtmetratges

Títol original Director(s) País
Alexis Ivanovitch vous êtes mon héros Guillaume Gouix França França
Black Moon Amy Siegel Estats Units Estats Units
Blue Stephen Kang Nova Zelanda Nova Zelanda
Boy Topaz Adizes Estats Units Estats Units
불멸의 사나이 / Bul-myul-ui-sa-na-ie Moon Byoung-gon Corea del Sud Corea del Sud
집 앞에서 / Jib Apeseo Lee Tae-ho Corea del Sud Corea del Sud
La inviolabilidad del domicilio se basa en el hombre que aparece empuñando un hacha Alex Piperno Uruguai Uruguai, Argentina Argentina
Junior Julia Ducournau França França
Permanências Ricardo Alves Júnior Brasil Brasil
Dimanches Valéry Rosier Bèlgica Bèlgica

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Pourquoi tu pleures? (CdO) Katia Lewkowicz França França
La guerre est déclarée Valérie Donzelli França França
My Little Princess (CdO) Eva Ionesco França França
Mourir auprès de toi Spike Jonze & Simon Cahn França França
Walk Away Renee Jonathan Caouette Estats Units Estats Units, França França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Quinzena dels directors[modifica]

Les següents pel·lícules foren exhibides en la Quinzena dels directors de 2011 (Quinzaine des Réalizateurs):[37]

Pel·lícules

Títol original Director(s) País
Blue Bird Gust Van Den Berghe Bèlgica Bèlgica
Atmen (CdO) Karl Markovics Àustria Àustria
Code Blue Urszula Antoniak Països Baixos Països Baixos
La Fin du silence (CdO) Roland Edzard França França
La Fée Dominique Abel, Bruno Romy & Fiona Gordon Bèlgica Bèlgica
Les Géants Bouli Lanners Bèlgica Bèlgica
Après le sud (CdO) Jean-Jacques Jauffret França França
Corpo Celeste (CdO) Alice Rohrwacher Itàlia Itàlia
Impardonnables André Téchiné França França
En ville (CdO) Valérie Mrejen i Bertrand Schefer França França
Ostrovat (Островът) Kamen Kalev Bulgària Bulgària
Chatrak Vimukthi Jayasundara Índia Índia
The Other Side of Sleep (CdO) Rebecca Daly Irlanda Irlanda
Busong Auraeus Solito Filipines Filipines
Play Ruben Östlund Suècia Suècia
Porfirio Alejandro Landes Colòmbia Colòmbia
Return (CdO) Liza Johnson Estats Units Estats Units
Jeanne captive Philippe Ramos França França
O Abismo Prateado Karim Aïnouz Brasil Brasil
Sur la planche Leila Kilani Marroc Marroc
Volcano (CdO) Runar Runarsson Islàndia Islàndia
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Back Door Channels: The Price of Peace Harry Hunkele Estats Units Estats Units
Koi no Tsumi Sion Sono Japó Japó
Les jeunes gens modernes Jérôme de Missolz & Jean-François Sanz França França
La nuit elles dansent Isabelle Lavigne & Stéphane Thibault Canadà Canadà
El velador Natalia Almada Estats Units Estats Units

Curtmetratges

Títol original Director(s) País
Anonymous (street meat) Migdia Chinea Estats Units Estats Units
Armand 15 ans l’été dernier Blaise Harrison França França
Boro in the Box Bernard Mandico França França
Cigarette at Night Duane Hopkins Regne Unit Regne Unit
Csicska Attila Till Hongria Hongria
Dans le jardin du temps, portrait d’Ely et Nina Bielutin Clément Cogitore França França
Demain, ça sera bien Pauline Gay França França
Fourplay: Tampa Henry Kyle Estats Units Estats Units
La conduite de la Raison Aliocha França França
Killing the chickens to Scare the Monkeys Jens Assur Suècia Suècia
Mila Caos Simon Paetau Alemanya Alemanya
Nuven Basil Da Cuncha Xile Xile
Las Palmas Johannes Nyholm Suècia Suècia
Le songe de Poliphile Camille Henrot França França
Vice versa one Sadat Shahrbanoo Afganistan Afganistan

Premis[modifica]

Terrence Malick, guanyador de la Palma d'Or
Nuri Bilge Ceylan, guanyador del Grand Prix
Jean-Pierre i Luc Dardenne, guanyadors del Grand Prix

Premis oficials[modifica]

La Palma d'Or fou guanyada per la pel·lícula estatunidenca The Tree of Life dirigida per Terrence Malick.[38] Dos dels productors de la pel·lícula, Bill Pohlad i Sarah Green, acceptaren el premi en representació del reclusiu Malick.[38] The Tree of Life és la primera pel·lícula estatunidenca guanyadora de la Palma d'Or des de Fahrenheit 9/11 en 2004. El president del jurat, Robert De Niro, va dir que era difícil escollir un guanyador, però que The Tree of Life "en última instància, s'ajusta al premi". De Niro va explicar: "Tenia la mida, la importància, la intenció, el que vulguis dir-ho, que semblava adaptar-se al premi".[39]

Les següents pel·lícules foren guardonades en el festival de 2011:[5][40]

En competició

Un Certain Regard

Cinéfondation

  • Primer premi: The Letter de Doroteya Droumeva
  • 2n Premi: Drari de Kamal Nazraq
  • 3rd Premi: Fly de Night de Son Tae-gyum

Càmera d'Or

Curtmetratges

Premis independents[modifica]

Premis FIPRESCI[42]

Premi Vulcan a l’Artista Tècnic[43]

Jurat Ecumènic[44][40]

Premis en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica[40][45]

Premis en el marc de la Quinzena dels Directors[40][46]

Association Prix François Chalais[47]

Palma Queer[48]

'Palma Gos[49]

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 1r gener 2011].
  2. «Robert De Niro to head Cannes Film Festival jury». BBC News, 06-01-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  3. «Michel Gondry to head short film jury at Cannes». BBC News, 23-02-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  4. «Bong Joon-ho to head Cannes debut filmmaker panel». BBC News, 08-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 «Awards 2011: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 21 agost 2011.
  6. Leffler, Rebecca «Woody Allen's 'Midnight in Paris' to Open Cannes Film Festival». The Hollywood Reporter, 02-02-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  7. «Woody Allen's film featuring Carla Bruni opens Cannes Film Festival». RFI, 12-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  8. «Bernardo Bertolucci to receive Palme d'Or honour». BBC News, 08-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  9. «A Honorary Palme at the opening ceremony of the Festival de Cannes». [Consulta: 3 setembre 2015].
  10. Leffler, Rebecca «Gus Van Sant's 'Restless' to Open Cannes Un Certain Regard». The Hollywood Reporter, 13-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  11. «Cannes Film Festival to honour jailed Iranian directors». BBC News, 11-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  12. «Women to Watch at Cannes». RFI. [Consulta: 26 maig 2017].
  13. Higgins, Charlotte «Palme pioneers: women directors at Cannes». The Guardian [UK], 10-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  14. Higgins, Charlotte «Lars von Trier provokes Cannes with 'I'm a Nazi' comments». The Guardian [UK], 18-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  15. Staff writer «Cannes Film Festival Condemns Lars von Trier's Nazi Comments». The Hollywood Reporter, 18-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  16. Catherine Shoard «Cannes film festival bans Lars von Trier». The Guardian [UK], 19-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  17. «Lars Von Trier 'accepts' Cannes ban after Nazi comments». BBC News, 20-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  18. «Feature Film Juries 2010». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 9 octubre 2012.
  19. «The Jury of the 64th Festival de Cannes». festival-cannes.fr, 20-04-2011. Arxivat de l'original el 20 gener 2012.
  20. «Jude Law and Uma Thurman join Cannes jury». BBC News, 20-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  21. «Jude Law, Uma Thurman among 8-member Cannes jury». Boston Globe, 20-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  22. «Jury». Semaine de la Critique. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 «Official Selection 2010: All the Selection». festival-cannes.fr.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 «Around the selection 2011 : Caméra d'or». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 29 març 2015].
  25. «Out of Competition». festival-cannes.com. [Consulta: 28 juliol 2017].
  26. «Special screenings 2011». festival-cannes.com. [Consulta: 27 juliol 2017].
  27. «Official selection 2011». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 15 maig 2011. [Consulta: 14 abril 2011].
  28. «Cannes Classics 2011». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 30 març 2015].
  29. «Around the selection 2011 : Cannes Classics». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 30 març 2015].
  30. «Tribute 2011». festival-cannes.com. [Consulta: 27 juliol 2017].
  31. «Documentaries about Cinema 2011». festival-cannes.com. [Consulta: 27 juliol 2017].
  32. «Restored prints 2011». festival-cannes.com. [Consulta: 27 juliol 2017].
  33. «World Cinema Foundation 2011». festival-cannes.com. [Consulta: 27 juliol 2017].
  34. «Cinema de la Plage 2011». festival-cannes.com. [Consulta: 31 juliol 2017].
  35. «Cannes' 50th Critics' Week Lineup Announced». Indiewire. [Consulta: 26 maig 2017].
  36. «50th Edition International Critics' Week Selection - 2011». semaindelacritique.com. [Consulta: 10 agost 2017].
  37. «Quinzaine 2011». quinzaine-realisateurs.com. [Consulta: 1r agost 2017].
  38. 38,0 38,1 «Malick's drama The Tree of Life triumphs in Cannes». BBC News. BBC, 22-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  39. «Brad's 'Tree Of Life' wins Palme d'Or at Cannes». hellomagazine.com, 23-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 «64ème Festival de Cannes». cinema-francais.fr. [Consulta: 29 juliol 2017].
  41. Leffler, Rebecca «Un Certain Regard Announces Top Prizes (Cannes 2011)». The Hollywood Reporter, 21-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  42. «FIPRESCI Awards 2011». fipresci.org. [Consulta: 29 juliol 2017].
  43. 43,0 43,1 «Cannes Film Festival Awards for 2011». imdb.com. [Consulta: 22 juliol 2017].
  44. «Jury Œcuménique Palmarés 2011». cannes.juryoecumenique.org. [Consulta: 24 juliol 2017].
  45. Tartaglione, Nancy. «Take Shelter wins top prize at Cannes Critics Week». Screen International, 20-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  46. «"Les Géants" et "Atmen" primés à la Quinzaine des Réalisateurs». AlloCiné, 21-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  47. «Association Prix François Chalais Cannes 2011». francois-chalais.fr. [Consulta: 24 juliol 2017].
  48. «Skoonheid, Queer Palm 2011». L'Express, 21-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  49. Nissim, Mayer. «'The Artist' Uggy wins 2011 'Palm Dog'». Digital Spy, 21-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]