67è Festival Internacional de Cinema de Canes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdeveniment67è Festival Internacional de Cinema de Canes
Imatge
Pòster oficial del 67è Festival de Canes, una foto de Marcello Mastroianni a la pel·lícula de Federico Fellini 8½
Map
 43° 33′ 09″ N, 7° 01′ 17″ E / 43.5525°N,7.0214°E / 43.5525; 7.0214
Tipusedició d'un festival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Data2014 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició67 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanes (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfestival-cannes.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000147/2014 Modifica el valor a Wikidata

El 67è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 14 al 25 de maig de 2014.[1] La directora neozelandesa Jane Campion fou la presidenta del jurat de la competició oficial.[2] La Palma d'Or fou atorgada a la pel·lícula turca Kış Uykusu dirigida per Nuri Bilge Ceylan.[3][4]

El festival va obrir amb la força retardada Grace of Monaco, dirigida per Olivier Dahan i protagonitzada per Nicole Kidman com a Grace Kelly, que fou exhibida fora de competició.[5][6] La restaurada en versió 4K del western de 1964 Per un grapat de dòlars de Sergio Leone va clausurar la nit.[7] Com que les eleccions al Parlament Europeu van tenir lloc el 25 de maig de 2014, el guanyador de la Palma d'Or fou anunciat el 24 de maig, i el guanyador de la secció Un Certain Regard fou anunciat el 23 de maig.[8] El pòster del festival mostrava l'actor italià Marcello Mastroianni en la pel·lícula de Federico Fellini 8½, que fou presentada a la secció oficial del 16è Festival Internacional de Cinema de Canes (1963), en la secció Fora de Competició.[9]

El 17 d'abril de 2014 es va anunciar la selecció oficial de pel·lícules per al festival del 2014, inclosa la formació de la Competició principal.[10] L'actor francès Lambert Wilson fou el mestre de les cerimònies d'apertura i clausura.[11][12]

Jurats[modifica]

Jane Campion, presidenta del jurat de la competició principal
Pablo Trapero, president del jurat d'Un Certain Regard
Nicole Garcia, presidenta del jurat Caméra d'Or
Abbas Kiarostami, president del jurat Cinéfondation & Curtmetratges

Competició principal[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la competició principal en l'edició de 2014, anunciades el 28 d'abril:[13]

Un Certain Regard[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Un Certain Regard de 2014, anunciat l'11 de maig:[16]

Cinéfondation i curtmetratges[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Cinéfondation i de la competició de curtmetratges:

Càmera d'Or[modifica]

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la Càmera d'Or de 2014:

Jurats independents[modifica]

Gran Premi Nespresso[21] (International Critics' Week)

Premi Sony CineAlta Discovery al curtmetratge (Setmana Internacional de la Crítica)

France 4 Visionary Award (Setmana Internacional de la Crítica)

  • Rebecca Zlotowski, directora francesa, President
  • Louise Riousse, crític francès
  • Sergio Huidobro, crític mexicà
  • Andrei Rus, crític romanès
  • Guido Segal, crític argentí

Secció Palma Queer

  • Bruce LaBruce, escriptor i director canadenc, President[23][24]
  • Anna Margarita Albelo, directora cubano-estatnundenca
  • João Ferreira, director artístic portuguès i programador del festival Queer Lisboa
  • Charlotte Lipinska, periodista i actriu francesa
  • Ricky Mastro, programador del festival de cinema Recifest

Selecció oficial[modifica]

En competició – pel·lícules[modifica]

Les següents pel·lícules, anunciades en conferència de premsa el 17 d'abril de 2014, competiren per la Palma d'Or:[25][26][27] El guanyador de la Palma d'Or ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
The Captive Atom Egoyan Canadà Canadà
Sils Maria Olivier Assayas Alemanya Alemanya, França França,  Suïssa
Foxcatcher Bennett Miller Estats Units Estats Units
Adieu au langage Jean-Luc Godard França França,  Suïssa
The Homesman Tommy Lee Jones Estats Units Estats Units
Jimmy's Hall Ken Loach Regne Unit Regne Unit, Irlanda Irlanda, França França
Leviathan (Левиафан) Andrei Zviàguintsev Rússia Rússia
Maps to the Stars David Cronenberg Canadà Canadà, Estats Units Estats Units
Mommy Xavier Dolan Canadà Canadà
Mr. Turner Mike Leigh Regne Unit Regne Unit
Saint Laurent Bertrand Bonello França França
The Search Michel Hazanavicius França França
Futatsume no mado ２つ目の窓 Naomi Kawase Japó Japó
Timbuktu Abderrahmane Sissako França França, Mauritània Mauritània
Deux jours, une nuit Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne Bèlgica Bèlgica, Itàlia Itàlia, França França
Relatos salvajes Damián Szifrón Argentina Argentina, Espanya Espanya
Kış Uykusu Nuri Bilge Ceylan Turquia Turquia, Alemanya Alemanya, França França
Le meraviglie Alice Rohrwacher Itàlia Itàlia,  Suïssa, Alemanya Alemanya

Un Certain Regard[modifica]

Party Girl, dirigida per Marie Amachoukeli, Claire Burger i Samuel Theis, fou seleccionada com a pel·lícula d'apertura de la secció Un Certain Regard.[28][29][30][31] El guanyador del premi Un Certain Regard ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Amour Fou Jessica Hausner Àustria Àustria, Luxemburg Luxemburg, Alemanya Alemanya
Bird People Pascale Ferran França França
La chambre bleue Mathieu Amalric França França
Charlie's Country Rolf de Heer Austràlia Austràlia
Hermosa juventud Jaime Rosales Espanya Espanya, França França
The Disappearance of Eleanor Rigby (CdO) Ned Benson Estats Units Estats Units
Fantasia 幻想曲 Wang Chao República Popular de la Xina R.P. de la Xina, França França
Turist Ruben Östlund Suècia Suècia
Dohee-ya (CdO) 도희야 July Jung Corea del Sud Corea del Sud
Jauja Lisandro Alonso Dinamarca Dinamarca, Estats Units Estats Units, Argentina Argentina
Lost River (CdO) Ryan Gosling Estats Units Estats Units
Incompresa Asia Argento Itàlia Itàlia, França França
Party Girl (CdO) Marie Amachoukeli, Claire Burger, Samuel Theis França França
Run (CdO) Philippe Lacôte França França, Costa d'Ivori Costa d'Ivori
The Salt of the Earth Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado França França, Itàlia Itàlia, Brasil Brasil
Snow in Paradise (CdO) Andrew Hulme Regne Unit Regne Unit
Loin de mon père Keren Yedaya Israel Israel, França França
Titli (CdO) Kanu Behl Índia Índia
Fehér isten Kornél Mundruczó Hongria Hongria, Alemanya Alemanya, Suècia Suècia
Xenia (Ξενία) Panos H. Koutras Grècia Grècia, França França, Bèlgica Bèlgica
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[32]

Pel·lícules fora de competició[modifica]

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades fora de competició:[25]

Títol original Director(s) País
Gui lai 歸來 Zhang Yimou República Popular de la Xina R.P. de la Xina
How to Train Your Dragon 2 Dean DeBlois Estats Units Estats Units
Grace of Monaco (pel·lícula d'apertura) Olivier Dahan Estats Units Estats Units, França França
L'homme qu'on aimait trop André Téchiné França França
Projeccions a Mitjanit
The Rover David Michôd Austràlia Austràlia
The Salvation Kristian Levring Dinamarca Dinamarca
Pyo Jeok 표적 Chang (Yoon Hong-seung) Corea del Sud Corea del Sud

Projeccions especials[modifica]

Les següents pel·lícules foren mostrades com a projeccions especials.[25]

Títol original Director(s) País
El ardor Pablo Fendrik Argentina Argentina, Brasil Brasil, França França, Estats Units Estats Units
Les Ponts de Sarajevo Aida Begić, Isild Le Besco, Leonardo di Constanzo, Pedro Costa, Jean-Luc Godard, Kamen Kalev, Sergei Loznitsa, Vincenzo Marra, Ursula Meier, Vladimir Perišić, Cristi Puiu, Marc Recha & Angela Schanelec Bulgaria, Alemanya Alemanya, Itàlia Itàlia, Portugal Portugal, Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina, França França
Caricaturistes - Fantassins de la démocratie Stéphanie Valloatto França França
Géronimo Tony Gatlif França França
Maidan (Майдан) Sergei Loznitsa Ucraïna
Des hommes et de la guerre Laurent Bécue-Renard França França,  Suïssa
The Owners Adilkhan Ierjanov Kazakhstan Kazakhstan
Red Army Gabe Polsky Estats Units Estats Units
Eau argentée, Syrie autoportrait ماء الفضة Ossama Mohammed Síria Síria
Celebració del 70è aniversari del diari Le Monde
Les Gens du Monde Yves Jeuland França França

Cinéfondation[modifica]

La secció Cinéfondation se centra en les pel·lícules realitzades per estudiants a les escoles de cinema. Es van seleccionar les 16 entrades següents (14 pel·lícules de ficció i 2 pel·lícules d'animació), de 1.631 presentacions procedents de 320 escoles diferents. La meitat de les pel·lícules seleccionades han estat dirigides per dones.[33][34] El guanyador del primer premi Cinéfondation ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) Escola
ما حدث بعد وضع حجز الأساس لمشروع الحمام بالكيلو 375 Omar El Zohairy High Cinema Institute, Academy of Arts, Egipte Egipte
The Bigger Picture Daisy Jacobs National Film and Television School, Regne Unit Regne Unit
Soom Hyun Ju Kwon Chung-Ang University, Corea del Sud Corea del Sud
Home Sweet Home Pierre Clenet,
Alejandro Diaz,
Romain Mazevet &
Stéphane Paccolat		 Supinfocom Arles, França França
Last Trip Home Han FengYu Ngee Ann Polytechnic, Singapur Singapur
Leto bez meseca Stefan Ivančić Faculty of Dramatic Arts, Serbia
Niagara Chie Hayakawa ENBU Seminar, Japó Japó
Oh Lucy! Atsuko Hirayanagi NYU Tisch School of the Arts Asia, Singapur Singapur
Our Blood Max Chan Hampshire College, Estats Units Estats Units
Provincia György Mór Kárpáti University of Theatre and Film Arts, Hongria Hongria
Une vie radieuse Meryll Hardt Le Fresnoy, França França
Skunk Annie Silverstein University of Texas at Austin, Estats Units Estats Units
Lievito madre Fulvio Risuleo Centro Sperimentale di Cinematografia, Itàlia Itàlia
Stone Cars Reinaldo Marcus Green NYU Tisch School of the Arts, Estats Units Estats Units
Les Oiseaux-Tonnerre Léa Mysius La Fémis, França França
The Visit Inbar Horesh Minshar for Art, School and Center, Israel Israel

Curtmetratges en competició[modifica]

D'entre 3,450 presentacions, els següents curts foren seleccionats per competir a la Palma d'Or al millor curtmetratge. La pel·lícula italiana A passo d'uomo de Giovanni Aloi fou eliminada de la selecció perqupe Aloi va violar les regulaciones per la selecció.[33][34][35] El guanyador de la Palma d'Or al curtmetratge ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
The Administration of Glory Ran Huang República Popular de la Xina R.P. de la Xina
Aïssa Clement Tréhin-Lalanne França França
Les corps étrangers Laura Wandel Bèlgica Bèlgica
A kivégzés Petra Szőcs Hongria Hongria, Romania Romania
Happo-en Masahiko Sato, Takayoshi Ohara,
Yutaro Seki, Masayuki Toyota,
& Kentaro Hirase		 Japó Japó
Ukhilavi Sivrtseebi Dea Kulumbegashvili Geòrgia Geòrgia
Sonuncu Sergey Pikalov Azerbaidjan Azerbaidjan
Leidi Simón Mesa Soto Colòmbia Colòmbia, Regne Unit Regne Unit
Ja, vi elsker Hallvar Witzø Noruega Noruega

Cannes Classics[modifica]

La programació de la secció Cannes Classics fou anunciada el 4 d'abril de 2014.[36] L'actriu italiana Sophia Loren fou anunciada com a convidada d'honor.

Títol original Director(s) País
Tribut[37]
Voce umana (curt) Edoardo Ponti Itàlia Itàlia, Estats Units Estats Units
Documentals sobre Cinema[38]
Life Itself Steve James Estats Units Estats Units
The Go-Go Boys: The Inside Story of Cannon Films Hilla Medalia Israel Israel
Pel·lícules restaurades[39]
Títol original Director(s) País
8½ (1963) Federico Fellini Itàlia Itàlia, França França
Przypadek (1987) Krzysztof Kieślowski Polònia Polònia
Tsisperi mtebi anu daujerebeli ambavi (1983) Eldar Xengelaia Geòrgia Geòrgia, Unió Soviètica Unió Soviètica
La Chienne (1931) Jean Renoir França França
Sayat Nova El Color de la Magrana (1969) Serguei Parajanov Unió Soviètica Unió Soviètica
Seishun zankoku monogatari (1960) 青春残酷物語 Nagisa Oshima Japó Japó
Le jour se lève (1939) Marcel Carné França França
Long men kezhan (1967) 龍門客棧 King Hu Taiwan Taiwan
La paura (1954) Roberto Rossellini Itàlia Itàlia, RFA RFA
Per un pugno di dollari (1964) (pel·lícula de clausura) Sergio Leone Itàlia Itàlia, Espanya Espanya, RFA RFA
Regards sur une revolution: Comment Yukong déplaça les montagnes (1976) Joris Ivens i Marceline Loridan França França
Jamaica Inn (1939) Alfred Hitchcock Regne Unit Regne Unit
Le Dernier métro (1980) François Truffaut França França
Léolo (1992) Jean-Claude Lauzon França França, Canadà Canadà
Lost Horizon (1937) Frank Capra Estats Units Estats Units
Matrimonio all'italiana (1964) Vittorio De Sica Itàlia Itàlia, França França
La vie de château (1966) Jean-Paul Rappeneau França França
Overlord (1975) Stuart Cooper Regne Unit Regne Unit
París, Texas (1984) Wim Wenders RFA RFA, França França, Regne Unit Regne Unit, Estats Units Estats Units
Tōkyō Orinpikku (1965) 東京オリンピック Kon Ichikawa Japó Japó
Les violons du bal (1974) Michel Drach França França
Les croix de bois (1932) Raymond Bernard França França

Cinéma de la Plage[modifica]

Cinéma de la Plage és una part de la Secció Oficial del festival. Les projeccions a l'aire lliure a la platja de Canes són obertes al públic.[40]

Nit Títol original Director(s) País
Dijous 15 Otto e mezzo (1963) Federico Fellini Itàlia Itàlia, França França
Divendres 16 Per qualche dollaro in più (1965) Sergio Leone Itàlia Itàlia, Espanya Espanya
Dissabte 17 Il buono, il brutto, il cattivo (1966) Sergio Leone Itàlia Itàlia, RFA RFA, Espanya Espanya, Estats Units Estats Units
Diumenge 18 United Passions (2014) Frédéric Auburtin França França
Dilluns 19 Seconds (1966) John Frankenheimer Estats Units Estats Units
Dimarts 20 The Warriors (1979) Walter Hill Estats Units Estats Units
Dimecres 21 La folie des grandeurs (1971) Gérard Oury França França
Dijous 22 Polyester (1981) John Waters Estats Units Estats Units
Divendres 23 Pulp Fiction (1994) Quentin Tarantino Estats Units Estats Units
Dissabte 24 Purple Rain (1984) Albert Magnoli Estats Units Estats Units

Seccions paral·leles[modifica]

Setmana Internacional dels Crítics[modifica]

La programació de la Setmana de la Crítica fou anunciada el 21 d'abril al web de la secció.[41] FLA, dirigida per Djinn Carrénard, i Hippocrate, dirigida per Thomas Lilti, foren seleccionades per obrir i tancar la secció de la Semaine de la Critique.[42]

Pel·lícules - El guanyador del Grand Prix Nespresso ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Più buio di mezzanotte (CdO) Sebastiano Riso Itàlia Itàlia
Gente de bien (CdO) Franco Lolli Colòmbia Colòmbia
Hope Boris Lojkine França França
It Follows David Robert Mitchell Estats Units Estats Units
Boreg Shira Geffen Israel Israel
Plemya (CdO) Myroslav Slaboshpytskiy Ucraïna, Països Baixos Països Baixos
Når dyrene drømmer (CdO) Jonas Alexander Amby Dinamarca Dinamarca
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[32]

Selecció de curtmetratges

Títol original Director(s) País
' La Contre-allée Cécile Ducrocq França França
Un chambre bleue, Niebieski pokój Tomasz Siwinski França França, Polònia Polònia
The Chicken Una Gunjak Alemanya Alemanya, Croatia
Crocodile Gäelle Denis Regne Unit Regne Unit
Les Fleuves m'ont Laissée Descendre où je Voulais Laurie de Lassale França França
Boa Noite Cinderela Carlos Conceição Portugal Portugal
Petit frère Rémi St-Michel Canadà Canadà
Safari Gerardo Herrero Espanya Espanya
True Love Story Gitanjali Rao Índia Índia
A Ciambra Jonas Carpignano Itàlia Itàlia, França França

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Respire Mélanie Laurent França França
Faire: L'amour Djinn Carrénard França França
Hippocrate Thomas Lilti França França
Haganenet Nadav Lapid Israel Israel

Quinzena dels directors[modifica]

La programació de la Quinzena dels directors fou anunciada en conferència de premsa del 22 d'abril.[43][44] Bande de filles, dirigida per Céline Sciamma, i Pride, dirigida per Matthew Warchus, foren seleccionades com a pel·lícules d'apertura i clausura de la secció.[45]

Pel·lícules – El guanyador del premi Art Cinema ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Alleluia Fabrice Du Welz Bèlgica Bèlgica, França França
Catch Me Daddy (CdO) Daniel Wolfe Regne Unit Regne Unit
Cold in July Jim Mickle Estats Units Estats Units
Mange tes morts Jean-Charles Hue França França
Gett: Le procès de Viviane Amsalem Ronit Elkabetz, Shlomi Elkabetz Israel Israel, França França, Alemanya Alemanya
Bande de filles Céline Sciamma França França
Moo-Deom-Kka-Ji Gan-Da 끝까지 간다 Kim Seong-hun Corea del Sud Corea del Sud
Les combattants (CdO) Thomas Cailley França França
National Gallery Frederick Wiseman Estats Units Estats Units, França França
At Li Layla (CdO) Asaf Korman Israel Israel
Pride Matthew Warchus Regne Unit Regne Unit
Queen and Country John Boorman Regne Unit Regne Unit, Irlanda Irlanda
Refugiado Diego Lerman Argentina Argentina, França França, Alemanya Alemanya
Kaguya-hime no Monogatari かぐや姫の物語 Isao Takahata Japó Japó
These Final Hours (CdO) Zak Hilditch Austràlia Austràlia
Whiplash Damien Chazelle Estats Units Estats Units
Tu dors Nicole Stéphane Lafleur Canadà Canadà
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[32]

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Li'l Quinquin Bruno Dumont França França
The Texas Chain Saw Massacre Tobe Hooper Estats Units Estats Units

Selecció de curtmetratges - El guanyador del premi Illy al millor curtmetratge ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
8 Bullets Frank Ternier França França
Cambodia 2099 Davy Chou França França
Fragmenty Aga Woszczyńska Polònia Polònia
Guy Môquet Demis Herenger França França
Sem Coração Nara Normande, Tião Brasil Brasil
En août Jenna Hass  Suïssa
Trece şi prin perete Radu Jude Romania Romania
Jutra Marie-Josée Saint-Pierre Canadà Canadà
Man on the Chair Dahee Jeong Corea del Sud Corea del Sud
A Caça Revoluções Margarida Rego Portugal Portugal
Torn Elmar Imanov, Engin Kundag Azerbaidjan Azerbaidjan

Premis[modifica]

Alice Rohrwacher, winner of the Gran Prix
The main competition jury

Kış Uykusu es va convertir en la primera pel·lícula turca a guanyar la Palma d'Or des que Yol la va guanyar el 1982. El director Nuri Bilge Ceylan va qualificar la victòria com "una gran sorpresa per a mi" i va dedicar la victòria a la joventut de Turquia durant l'agitació política al seu país i a les víctimes del desastre miner de Soma. Abans de l'inici de Cannes, Kış Uykusu era considerada la favorita per guanyar la Palma d'Or, però quan es va projectar es va trobar amb una reacció crítica mixta.[46] Alguns van considerar que era massa llarga (3 hores i 16 minuts, la pel·lícula més llarga del festival) i difícil d'acabar, mentre que altres la van considerar una gran revelació. Al jurat, però, li agradava la pel·lícula.[46][47] La presidenta del jurat Jane Campion va dir "Si tingués el coratge de ser tan honesta sobre els seus personatges com és aquest director, estaria molt orgullosa de mi mateixa."[46]

Kış Uykusu és la història del Sr. Aydin (interpretat per Haluk Bilginer), un ex-actor que ara dirigeix un hostal a la muntanya i trontolla el seu matrimonit. Aydin es veu a si mateix com el bon governant de la regió, que intervé en els negocis de les poblacions que hi ha sota la muntanya. En realitat, gairebé a ningú, inclosa la seva dona, els agrada Aydin. Té una columna pomposa al diari local i escriu un llibre sobre la història del teatre turc. Quan lentament s'acaba la temporada i els hostes marxen, comencen les disputes entre Aydin, la seva dona, la seva germana que viu amb ell i la gent del poble. Les converses dominen la pel·lícula, ja que revelen lentament el funcionament intern dels personatges.[47]

El guanyador del Grand Prix fou el drama de ritu de pas Le meraviglie. Julianne Moore va guanyar el premi a la millor actriu pel seu retrat de la diva dement de Hollywood a Maps to the Stars. Timothy Spall va guanyar el premi al millor actor pel seu paper de pintor a Mr. Turner. Bennett Miller va aconseguir el de millor director per Foxcatcher. El Premi del Jurat fou repartit entre el drama Mommy i el drama Adieu au langage.[46]

Premis oficials[modifica]

En Competició[4]

Un Certain Regard[48]

Caméra d'Or

Cinéfondation[49]

  • 1r Premi: Skunk d'Annie Silverstein
  • Segon Premi: Oh Lucy! d'Atsuko Hirayanagi
  • Tercer Premi: Sourdough de Fulvio Risuleo i The Bigger Picture de Daisy Jacobs

Curtmetratges[50]

Premis independents[modifica]

Premis FIPRESCI[51]

Premi Vulcan a l'Artista Tècnic[52]

Jurat Ecumènic[53][54]

Premis en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica[55]

Premis en el marc de la Quinzena dels Directors[56]

Jurat Palma Queer[57]

Jurat Palm Dog[58]

Association Prix François Chalais[59][60]

Premi Cannes Soundtrack[61]

Referències[modifica]

  1. ↑ «67ème Festival de Cannes». cinema-francais.fr. [Consulta: 2 agost 2017].
  2. ↑ «Jane Campion to preside over Cannes Film Festival jury». BBC News. [Consulta: 7 gener 2014].
  3. ↑ «Cannes 2014: Winter Sleep wins Palme d'Or». BBC News. [Consulta: 25 maig 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Awards 2014 : Competition». Cannes. Arxivat de l'original el 27 maig 2014. [Consulta: 25 maig 2014].
  5. ↑ «'Grace of Monaco' to Open Cannes Film Festival». Hollywood Reporter. [Consulta: 24 gener 2014].
  6. ↑ «Grace of Monaco by Olivier Dahan to open the 67th Festival de Cannes». Cannes. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 25 gener 2014].
  7. ↑ «Cannes: Quentin Tarantino To Host Closing-Night Screening Of Sergio Leone's ‘A Fistful Of Dollars'». Deadline. [Consulta: 25 maig 2014].
  8. ↑ «Cannes 2014: Winners announced on Saturday 24 May». Cannes. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 17 febrer 2014].
  9. ↑ «The 67th Festival poster». Cannes. Arxivat de l'original el 7 novembre 2016. [Consulta: 15 abril 2014].
  10. ↑ «Cannes Film Festival». Cannes. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015. [Consulta: 12 desembre 2013].
  11. ↑ «Lambert Wilson Tapped To Emcee Cannes Film Festival». Variety. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2014. [Consulta: 4 abril 2014].
  12. ↑ «Cannes: French Actor Lambert Wilson to Serve as Master of Ceremonies». Hollywood Reporter. [Consulta: 4 abril 2014].
  13. ↑ «The Jury of the 67th Festival de Cannes». Cannes. Arxivat de l'original el 7 setembre 2016. [Consulta: 28 abril 2014].
  14. ↑ «Carole Bouquet membre du jury du festival». Purepeople. [Consulta: 9 abril 2014].
  15. ↑ «Sofia Coppola to Serve on Jury at Cannes Film Festival». Women's Wear Daily. [Consulta: 24 abril 2014].
  16. ↑ «The members of the 2014 Un Certain Regard Jury». Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 12 maig 2014].
  17. ↑ «Pablo Trapero Tapped To Head Cannes' Un Certain Regard Jury». Variety. [Consulta: 8 abril 2014].
  18. ↑ «Abbas Kiarostami to preside over jury at Cannes film festival». PressTV. Arxivat de l'original el 14 març 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  19. ↑ «The 2014 Cinéfondation and Short Films Jury». Cannes. Arxivat de l'original el 10 octubre 2014. [Consulta: 8 abril 2014].
  20. ↑ «Cannes: French Director Nicole Garcia to Head Camera d'Or Jury». Hollywood Reporter. [Consulta: 20 abril 2014].
  21. ↑ «Jurys 2014». Semaine de la Critique du Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 27 novembre 2016. [Consulta: 23 maig 2014].
  22. ↑ «Cannes Critics Week Jury to Be Led by Andrea Arnold». hollywoodreporter. [Consulta: 8 abril 2014].
  23. ↑ «Cannes 2014 jury chairman Bruce LaBruce "Queer palm"». allocine.fr. [Consulta: 8 abril 2014].
  24. ↑ «Queer Palm 2014: The jury is known». ungrandmoment. [Consulta: 8 abril 2014].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «2014 All the Selection». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 10 abril 2016. [Consulta: 2 agost 2017].
  26. ↑ «2014 Official Selection». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 15 febrer 2017.
  27. ↑ «Mike Leigh and Ken Loach films selected for Cannes». BBC News. [Consulta: 17 abril 2014].
  28. ↑ «Party Girl, a first film to open Un Certain Regard». Cannes. Arxivat de l'original el 12 abril 2016. [Consulta: 17 abril 2014].
  29. ↑ «Cannes Unveils 2014 Official Selection Lineup». Variety. [Consulta: 17 abril 2014].
  30. ↑ «Cannes Lineup: ‘Foxcatcher’, ‘Mr Turner’, ‘The Homesman', ‘Maps To The Stars' In Competition; Ryan Gosling, Wim Wenders In UCR; ‘The Rover’, ‘The Salvation' At Midnight». Deadline. [Consulta: 17 abril 2014].
  31. ↑ «The 2014 Cannes Film Festival Reveals Its Festival Lineup». Indiewire. [Consulta: 17 abril 2014].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 «Cannes Film Festival 2014 / Golden Camera». imdb.com. [Consulta: 1r agost 2017].
  33. ↑ 33,0 33,1 «2014 Short Films Selection». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 16 abril 2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  34. ↑ 34,0 34,1 «Cannes Announces 2014 Short Film and Cinéfondation Program». Indiewire. [Consulta: 17 abril 2014].
  35. ↑ «Cannes Fest Unveils Short-Film, Student Selections». Hollywood Reporter. [Consulta: 17 abril 2014].
  36. ↑ «Cannes Classics 2014». Festival de Cannes 2014 (International Film Festival). Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 2 maig 2014].
  37. ↑ «Cannes Classics - Tribute». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017. [Consulta: 3 agost 2017].
  38. ↑ «Cannes Classics - Documentaries about Cinema». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017. [Consulta: 3 agost 2017].
  39. ↑ «Cannes Classics - Restored prints». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2017. [Consulta: 3 agost 2017].
  40. ↑ «Cinema de la Plage 2014». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 23 de març 2018. [Consulta: 4 agost 2017].
  41. ↑ «Selection de la 53e Semaine de la Critique». [Consulta: 10 agost 2017].
  42. ↑ «Selection – 53rd Semaine de la Critique – Charles Tesson». [Consulta: 21 abril 2014].
  43. ↑ «Cannes : entrer dans la Quinzaine…». [Consulta: 21 abril 2014].
  44. ↑ «Cannes Directors' Fortnight 2014 lineup unveiled». Screendaily. [Consulta: 26 abril 2014].
  45. ↑ «Cannes Film Festival: 'Whiplash,' 'Cold in July' to screen in Directors' Fortnight». Variety. [Consulta: 22 abril 2014].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 «Cannes festival ready for shut-eye after Winter Sleep wins Palme d'Or». The Guardian, 24-05-2014 [Consulta: 24 maig 2014].
  47. ↑ 47,0 47,1 Robbie Collin «Winter Sleep, winner of the Cannes Palme d'Or – review». The Telegraph, 24-05-2014 [Consulta: 25 març 2014].
  48. ↑ «Un Certain Regard 2014 Awards». Festival de Cannes 2014. Arxivat de l'original el 9 gener 2016. [Consulta: 23 maig 2014].
  49. ↑ «Abbas Kiarostami and the Jury announce the winners of the 17th Cinéfondation Selection». Festival de Cannes 2014. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 23 maig 2014].
  50. ↑ «Awards – Short Film Palme d'Or». Festival de Cannes 2014. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 24 maig 2014].
  51. ↑ «FIPRESCI Awards 2014». fipresci.org. [Consulta: 29 juliol 2017].
  52. ↑ «All the 67th Festival de Cannes Awards». Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 24 maig 2014].
  53. ↑ «Jury Œcuménique Palmarés 2014». cannes.juryoecumenique.org. [Consulta: 2 agost 2017].
  54. ↑ «'Winter Sleep', 'Jauja', 'Love at First Fight' Take Cannes Fipresci Premis». Variety. [Consulta: 23 maig 2014].
  55. ↑ «Cannes: 'The Tribe' Tops Crtics' Week Awards». The Hollywood Reporter. [Consulta: 23 maig 2014].
  56. ↑ «Cannes: Directors' Fortnight 2014 Winners List». Deadline London. [Consulta: 23 maig 2014].
  57. ↑ «Festival de Cannes: la "Queer Palm" décernée à "Pride" du Britannique Matthew Warchus» (en francès). Le Soir, 23-05-2014.
  58. ↑ «Nouvelle Wag: "Fehér isten" wins Cannes' Palm Dog». Associated Press. Arxivat de l'original el 2 juliol 2015. [Consulta: 23 maig 2014].
  59. ↑ «Association Prix François Chalais Cannes 2014». francois-chalais.fr. Arxivat de l'original el 4 d'agost 2017. [Consulta: 1r agost 2017].
  60. ↑ «"Timbuktu", prix du Jury oecuménique et prix François-Chalais». Le Parisien. Arxivat de l'original el 24 de maig 2014. [Consulta: 23 maig 2014].
  61. ↑ «Cannes 2015 : L'heureux élu du CANNES SOUNDTRACK AWARD». Canal+, 23-05-2015.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=67è_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes&oldid=33340117»