The Texas Chain Saw Massacre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Texas Chain Saw Massacre
TheTexasChainSawMassacre-poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Tobe Hooper
Protagonistes
Direcció artística Robert A. Burns
Producció Tobe Hooper, Kim Henkel, Richard Saenz, Jay Parsley i Lou Peraino (no surt als crèdits)
Guió Kim Henkel
Tobe Hooper
Música Tobe Hooper i Wayne Bell
Fotografia Daniel Pearl
Muntatge Larry Carroll i Sallye Richardson
Productora Vortex, Inc.
Distribuïdora Bryanston Distributing Company
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1974
Durada 84 min
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost 83.500 dòlars
Temàtica
Gènere terror
Tema principal assassí en sèrie
Lloc de la narració Texas

Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La matança de Texas (The Texas Chain Saw Massacre) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tobe Hooper, estrenada el 1974. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Joves i despreocupats, cinc amics, Sally, el seu germà discapacitat Franklin, Jerry, Kirk i Pam, travessen Texas a bord d'un minibús. S'adonen ben de pressa que han entrat en un territori estrany i malsà, en la imatge d'un vagabund que han agafat fent autostop, un ésser viciós amb obsessions mòrbides. Aquest no triga a convertir-se en amenaçador. Però els cinc amics aconsegueixen desfer-se'n. Poc temps després, es paren per fer benzina en una estació de servei. Estant els dipòsits buits, segueixen cap a la casa d'infantesa de Sally i Franklin. Quan estan a punt de banyar-se, Kirk i Pam, veuen una vella granja aïllada al voltant i decideixen aventurar-s'hi per tal de comprar benzina als propietaris. Quan intenten penetrar a l'interior, un carnisser emmascarat sorgeix i els massacra. Jerry, que ha anat a buscar-los, té la mateixa sort. No queden llavors més que dos supervivents, i la nit comença a caure. L'horrible terror s'hi abatrà, ja que, després d'un atac sever, l'última supervivent, Sally (Marilyn Burns), descobrirà el major excés de bogeria que pot existir.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • És famosa per haver estat molt de temps censurada, per al seu rodatge èpic, però igualment per a la seva increïble realització, audaç i encara rarament igualada en el gènere. Aquesta pel·lícula ha obtingut el premi de la crítica al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1976. Censurada, la pel·lícula es va estrenar a Finlàndia el novembre de 1996 i al Regne Unit l'abril 1999. La comissió de control prohibeix també l’estrena d'aquesta pel·lícula a França després d'una setmana d'explotació en sales el 1974 i no és fins al maig 1982 que s’aixeca la prohibició, la pel·lícula es va estrenar en la seva versió integral vuit anys després de la seva realització amb una prohibició als menys de 18 anys. Els britànics hauran d’esperar prop d'un quart de segle abans de poder veure Texas Chainsaw Massacre: The Shocking Truth a la pantalla gran. El British Board of Film Classification va autoritzar finalment la difusió de la pel·lícula, que continua prohibida als menors de 18 anys.
  • El personatge de Leatherface s'inspirat en Ed Gein,[3] un profanador de tombes i assassí de dones, de Plainfield a Wisconsin el 1957. Quan Gein va ser finalment capturat, les restes de quinze dones van ser trobades a seva casa.
  • «Era l'època del Watergate. Una època en què em començava a dir que potser aquesta gent a la televisió no deien la veritat. Crec que estava desil·lusionat. I els joves del meu cercle estaven o bé desil·lusionats o bé determinats a fer canviar les coses. Era una època estranya. La pel·lícula ha esdevingut una metàfora cinematogràfica de la conjuntura de l'època. Heus aquí en la meva opinió el propòsit de Texas Chainsaw Massacre . » (Tobe Hooper)
  • El rodatge s'ha desenvolupat a Austin, Bastrop i Round Rock, a Texas.
  • El títol Chainsaw del primer àlbum ( 1976 ) del grup The Ramones fa referència a aquesta pel·lícula.
  • El director Tobe Hooper ha explicat en una entrevista que la raó per a la qual, ha escollit la trepadora abans que altra cosa és que el soroll de l'artefacte reemplaçava qualsevol música de terror durant les escenes i per tant un guany de diners.[4] En una entrevista a Mad Movies, l'octubre de 2010, Tobe Hopper precisa que, per tal de reforçar l'aspecte de cinema-veritat, documental, les trepadores funcionaven de veritat en el rodatge, per tal d'obtenir un so el més proper possible a la realitat. Només es va haver de lamentar una sola ferida durant el rodatge (l'actor que interpretava Leatherface).
  • El títol de la pel·lícula va ser escollit algunes setmanes abans de la seva sortida a sales.
  • Marilyn Burns reprendrà el seu paper en el quart episodi de la saga però amb un caméo.

Continuacions[modifica]

Remake[modifica]

Premis[modifica]

  • Premi de la crítica al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1976

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. La matança de Texas (en català). esadir.cat. 
  2. «The Texas chainsaw massacre». The New York Times.
  3. Bell, Rachael; Bardsley, Marilyn. trutv.com. Eddie Gein (en anglès). trutv.com. 
  4. Texas Chainsaw Massacre: The Shocking Truth (en francès). 

Enllaços externs[modifica]