The Texas Chain Saw Massacre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Texas Chain Saw Massacre
TheTexasChainSawMassacre-poster.jpg
Fitxa
DireccióTobe Hooper
Protagonistes
Marilyn Burns
Gunnar Hansen
Edwin Neal
Allen Danziger
Paul A. Partain
Jim Siedow
Teri McMinn
William Vail
Director artísticRobert A. Burns
ProduccióTobe Hooper, Kim Henkel, Richard Saenz, Jay Parsley i Lou Peraino (no surt als crèdits)
GuióKim Henkel
Tobe Hooper
MúsicaTobe Hooper i Wayne Bell
FotografiaDaniel Pearl
MuntatgeLarry Carroll i Sallye Richardson
ProductoraVortex, Inc.
DistribuïdorBryanston Distributing Company
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1974
Durada84 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost83.500 dòlars
Descripció
Gènereterror
Temaassassí en sèrie Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTexas Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webthetexaschainsawmassacre.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0072271 Filmaffinity: 106098 Allocine: 2048 Rottentomatoes: m/1021112-texas_chainsaw_massacre Mojo: texaschainsaw Allmovie: v49206 TCM: 92640 Metacritic: movie/the-texas-chain-saw-massacre TV.com: movies/the-texas-chain-saw-massacre Modifica el valor a Wikidata

La matança de Texas (The Texas Chain Saw Massacre) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Tobe Hooper, estrenada el 1974. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Joves i despreocupats, cinc amics, Sally, el seu germà discapacitat Franklin, Jerry, Kirk i Pam, travessen Texas a bord d'un minibús. S'adonen ben de pressa que han entrat en un territori estrany i malsà, en la imatge d'un vagabund que han agafat fent autostop, un ésser viciós amb obsessions mòrbides. Aquest no triga a convertir-se en amenaçador. Però els cinc amics aconsegueixen desfer-se'n. Poc temps després, es paren per fer benzina en una estació de servei. Estant els dipòsits buits, segueixen cap a la casa d'infantesa de Sally i Franklin. Quan estan a punt de banyar-se, Kirk i Pam, veuen una vella granja aïllada al voltant i decideixen aventurar-s'hi per tal de comprar benzina als propietaris. Quan intenten penetrar a l'interior, un carnisser emmascarat sorgeix i els massacra. Jerry, que ha anat a buscar-los, té la mateixa sort. No queden llavors més que dos supervivents, i la nit comença a caure. L'horrible terror s'hi abatrà, ja que, després d'un atac sever, l'última supervivent, Sally (Marilyn Burns), descobrirà el major excés de bogeria que pot existir.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • És famosa per haver estat molt de temps censurada, per al seu rodatge èpic, però igualment per a la seva increïble realització, audaç i encara rarament igualada en el gènere. Aquesta pel·lícula ha obtingut el premi de la crítica al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1976. Censurada, la pel·lícula es va estrenar a Finlàndia el novembre de 1996 i al Regne Unit l'abril 1999. La comissió de control prohibeix també l'estrena d'aquesta pel·lícula a França després d'una setmana d'explotació en sales el 1974 i no és fins al maig 1982 que s'aixeca la prohibició, la pel·lícula es va estrenar en la seva versió integral vuit anys després de la seva realització amb una prohibició als menors de 18 anys. Els britànics hauran d'esperar prop d'un quart de segle abans de poder veure Texas Chainsaw Massacre: The Shocking Truth a la pantalla gran. El British Board of Film Classification va autoritzar finalment la difusió de la pel·lícula, que continua prohibida als menors de 18 anys.
  • El personatge de Leatherface s'inspirat en Ed Gein,[3] un profanador de tombes i assassí de dones, de Plainfield a Wisconsin el 1957. Quan Gein va ser finalment capturat, les restes de quinze dones van ser trobades a seva casa.
  • «Era l'època del Watergate. Una època en què em començava a dir que potser aquesta gent a la televisió no deien la veritat. Crec que estava desil·lusionat. I els joves del meu cercle estaven o bé desil·lusionats o bé determinats a fer canviar les coses. Era una època estranya. La pel·lícula ha esdevingut una metàfora cinematogràfica de la conjuntura de l'època. Heus aquí en la meva opinió el propòsit de Texas Chainsaw Massacre . » (Tobe Hooper)
  • El rodatge s'ha desenvolupat a Austin, Bastrop i Round Rock, a Texas.
  • El títol Chainsaw del primer àlbum ( 1976 ) del grup The Ramones fa referència a aquesta pel·lícula.
  • El director Tobe Hooper ha explicat en una entrevista que la raó per a la qual, ha escollit la trepadora abans que altra cosa és que el soroll de l'artefacte reemplaçava qualsevol música de terror durant les escenes i per tant un guany de diners.[4] En una entrevista a Mad Movies, l'octubre de 2010, Tobe Hopper precisa que, per tal de reforçar l'aspecte de cinema-veritat, documental, les trepadores funcionaven de veritat en el rodatge, per tal d'obtenir un so el més proper possible a la realitat. Només es va haver de lamentar una sola ferida durant el rodatge (l'actor que interpretava Leatherface).
  • El títol de la pel·lícula va ser escollit algunes setmanes abans de la seva sortida a sales.
  • Marilyn Burns reprendrà el seu paper en el quart episodi de la saga però amb un caméo.

Continuacions[modifica]

Remake[modifica]

Premis[modifica]

  • Premi de la crítica al Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz 1976

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. La matança de Texas (en català). esadir.cat. 
  2. «The Texas chainsaw massacre». The New York Times.
  3. Bell, Rachael; Bardsley, Marilyn. trutv.com. Eddie Gein (en anglès). trutv.com. 
  4. Texas Chainsaw Massacre: The Shocking Truth (en francès). 

Enllaços externs[modifica]