Poltergeist (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPoltergeist
Poltergeist Filmlogo.png Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTobe Hooper Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFrank Marshall i Steven Spielberg Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Grais, Mark Victor i Steven Spielberg Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJerry Goldsmith Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMatthew F. Leonetti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael Kahn Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeDorothy J. Pearl Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 minuts[1]
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10,7 milions
Recaptació121,7 milions[2]
Descripció
Gènerecinema de terror i cinema de fantasmes Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Temacasa embruixada, sobrenatural, profanació de sepultures i vida després de la mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0084516 Filmaffinity: 318931 Allocine: 1081 Rottentomatoes: m/1016513-poltergeist Mojo: poltergeist Allmovie: v38628 TCM: 2822 Metacritic: movie/poltergeist-1982 TV.com: movies/poltergeist
Spotify: 6RsYE2TfL7wmyJ981gadBu Musicbrainz: 90fba025-6cfa-470f-b886-b032a695fce0 Discogs: 230818 Modifica el valor a Wikidata

Poltergeist és una pel·lícula estatunidenca de terror i suspens de 1982 dirigida per Tobe Hooper. És el primer lliurament de la «saga de Poltergeist», que consta de tres parts. Va ser produïda per Steven Spielberg, que va coescriure el guió al costat de Michael Grais i Mark Victor. El film va ser el primer gran èxit de Spielberg com a productor.

La trama gira entorn dels inquietants successos que tenen lloc a la casa d'una família que viu en els suburbis, i en la qual se sospita que ha tingut lloc el fenomen de poltergeist. Ha estat doblada al català.[3]

Argument[modifica]

L'Steve i la Diane Freeling viuen una vida tranquil·la en una urbanització de Califòrnia anomenada Cuesta Verde, on l'Steve és un reeixit promotor immobiliari i la Diane és una mestressa de casa que cuida dels seus fills Dana, Robbie i Carol Anne. La Carol Anne desperta una nit i comença a conversar amb el televisor de la família, que està transmetent estàtica després d'un tancament de sessió. La nit següent, mentre els Freelings dormen, la Carol Anne és atreta per la televisió que transmet de nou estàtica. De sobte, un ésser maligne sorgeix de la pantalla i s'esvaeix a la paret, la qual cosa provoca un violent terratrèmol. Quan el terratrèmol acaba, la Carol Anne diu que «ja són aquí».

Els fenòmens paranormals es produeixen l'endemà: un got es trenca espontàniament, la vaixella es doblega i els fantasmes mouen els mobles. Els fenòmens semblen innocents al principi, però ràpidament comencen a intensificar-se. Una nit, l'arbre del pati posterior cobra vida i atrapa en Robbie a través de la finestra del dormitori. Mentre que la Diane i l'Steve rescaten en Robbie abans que l'arbre diabòlic se l'empassi, la Carol Anne és abduïda a través d'un portal en el seu armari. Els Freelings s'adonen que se l'han endut quan senten la seva veu que emana de la televisió.

Un grup de parapsicòlegs de UC Irvine —la Dra. Lesh, en Ryan, i en Marty— arriben a la casa dels Freeling per investigar i determinar que la família està experimentant una intrusió poltergeist. Descobreixen que els disturbis impliquen una mica més que un fantasma. L'Steve també descobreix en una conversa amb el seu cap, en Lewis Teague, que Cuesta Verde està construïda on antigament es trobava un cementiri.

Per a protegir els nens, la Dana és enviada a casa d'una amiga i en Robbie a la de l'àvia. La doctora Lesh i en Ryan criden a la Tangina Barrons, una médium espiritual. La Tangina afirma que els esperits que habiten a la casa estan atrapats en una «esfera de la consciència» diferent i no estan en repòs. Atrets per la força vital de la Carol Anne, aquests esperits es distreuen de la «llum» de debò que ha arribat per ells. La Tangina després agrega que entre aquests fantasmes hi ha un dimoni conegut com la «Bèstia», que té la Carol Anne sota restricció en un esforç per manipular als altres esperits.

Els parapsicòlegs descobreixen que l'entrada a l'altra dimensió és a través de l'armari del dormitori dels nens, mentre que la sortida és a través del sostre de la sala d'estar. Per rescatar la Carol Anne la Diane travessa l'entrada del Més Enllà lligada a una corda connectada través de tots dos portals. La Diane aconsegueix recuperar la Carol Anne, i totes dues cauen al terra de la sala d'estar des del sostre, inconscients i cobertes de residus d'ectoplasma. A mesura que es recuperen, la Tangina anuncia després que la casa ja està «neta».

Poc després, els Freelings comencen el procés de mudança, per la qual cosa han de guardar les seves pertinences. Durant la seva última nit a la casa l'Steve assisteix a una reunió amb en Teague, mentre la Dana va a una cita, deixant la Diane, en Robbie, i la Carol Anne sols a la casa.

La «Bèstia» intenta tendir una emboscada a la Diane i els nens per fer un segon segrest a través de l'armari. Encara que en un primer moment estan atrapats a l'habitació dels nens, la Diane i els seus fills finalment aconsegueixen escapar. Però un cop arriben al pis inferior, un munt de taüts i cadàvers sorgeixen del terra de la cuina i del seu pati.

L'Steve i la Dana tornen a casa una vegada que el caos és absolut. L'Steve s'adona que en lloc de fer la reubicació del cementiri per al desenvolupament de Cuesta Verde, en Teague només va moure les làpides, deixant els cossos en el cementiri original.

Els Freelings fugen de Cuesta Verde mentre la casa implosiona amb un esclat de llum en una altra dimensió, davant la sorpresa dels espectadors. La família s'allotja en un hotel per passar la nit, i l'Steve treu la televisió a l'exterior.[4]

Repartiment[modifica]

  • Heather O'Rourke: Carol Anne Freelings.
  • JoBeth Williams: Diane Freelings
  • Craig T. Nelson: Steven Freelings
  • Oliver Robins: Robbie Freelings
  • Dominique Dunne: Dana Freelings
  • Zelda Rubinstein: Tangina Barrons.
  • Beatrice Straight: Dra. Lesh 
  •  Richard Lawson: Ryan: 
  • Martin Casella: Marty:
  •  Michael McManus: Ben Tuthill
  • Virginia Kiser: Sra. Tuthill
  • Lou Perry: Pugsley
  • Clair I. Leucart: Conductora de l'excavadora
  • James Karen: Sr. Teague
  • Dirk Blocker: Jeff Shaw

Producció[modifica]

Després d'acabar amb el rodatge de Raiders of the Lost Ark (1981), Steven Spielberg tenia dos projectes al cap: E . T., l'extraterrestre (1982) i Poltergeist. Com no podia dirigir les dues pel·lícules alhora, ja que la «Director's Guild of America» prohibeix que es dirigeixin dos films al mateix temps, es va decantar per la primera, deixant la segona en mans de Tobe Hooper, responsable de la matança de Texas (The Texas Chainsaw Massacre, 1974) malgrat que el guió d'aquesta l'havia escrit ell mateix, juntament amb Michael Grais i Mark Victor, a partir d'un argument propi, tot  basat en els seus temors infantils.

Encara que Spielberg sempre ho ha negat categòricament, diverses persones del rodatge diuen que va ser ell qui es va encarregar de rodar la pel·lícula sencera, malgrat que la seva intenció prèvia fos  deixar-la-hi al seu col·lega. A Spielberg no li agradava com rodava Hopper algunes escenes i llavors va començar aconsellant-li de manera «això es fa així i així». Tots els que van estar presents durant el rodatge coincideixen a assenyalar que Hopper sempre estava en els rodatges, però que Spielberg era com la seva ombra; alguns, com l'actor principal Craig T. Nelson, diuen que Hopper va dirigir totes les escenes i  d'altres, com Jerry Goldsmith, autor de la banda sonora, diuen que Spielberg passava olímpicament del seu col·lega.[5]

Llegenda negra[modifica]

La pel·lícula és sovint citada com a maleïda per l'assassinat de Dominique Dunne i primerenca mort de Heather O'Rourke, així com el fet que l'actriu JoBeth Williams ha assenyalat en entrevistes de televisió que els esquelets utilitzats en la ben coneguda escena de la piscina en la primera pel·lícula Poltergeist eren reals. Aquest ha estat el centre de la coneguda «Maledicció poltergeist»a.

Maledicció poltergeist[modifica]

Alguns creuen que es tracta d'una pel·lícula maleïda. Aquesta llegenda urbana es basa en els següents fets:

  • Heather O'Rourke, Carol Anne en la saga, va morir amb 12 anys el 1988, víctima d'estenosi intestinal.
  • Dominique Dunne, Dana (la germana gran), va morir en ser escanyada per la seva parella.
  • Julian Beck, el Reverend Kane en la segona part, va morir el 1985 per un càncer d'estómac, durant el rodatge.
  • Will Sampson, que va interpretar a un bruixot anomenat Taylor en la segona part, i que afirmava ser xaman en la vida real, va morir el 1987 per complicacions en un trasplantament de cor i pulmó.

En total, van morir quatre personatges en les tres parts.[6]

Remake[modifica]

El 2015 va ser l'estrena del remake de la primera pel·lícula de la saga Poltergeist.[7] L'estrena va ser el 13 de febrer de 2015 als Estats Units. Els enregistraments van començar en el mes de setembre de 2013, i el projecte es va desenvolupar durant un any complet, a causa que el director, Gil Kenan, va voler tractar amb respecte i delicadesa el material al moment d'editar-la i passar-la per postproducció. Els enregistraments es van fer a Torontó (Canadà). La pel·lícula porta el mateix nom que la cinta original. i serà distribuïda per la 20th Century Fox.[8]

Premis[modifica]

Nominada a tres Premis Oscar. Altres quatre premis i quatre nominacions.

Premis de l'Acadèmia[modifica]

Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
1983 Oscar Millors efectes visuals Stephen Hunter Flick i Richard L. Anderson Nominats
Millors edició de so Richard Edlund, Michael Wood i Bruce Nicholson Nominats
Millor banda sonora Jerry Goldsmith Nominat

Acadèmia de Cinema de Ciència Ficció, Fantasia i Horror[modifica]

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Guanyadores Premi Saturn Millor Pel·lícula de terror

Millor Make-Up: Dorothy J. Pearl
Millor Actriu secundària: Zelda Rubinstein

1983 Nominats Premi Saturn Millor Actriu: JoBeth Williams

Millor Director:Tobe Hooper
Millor Música: Paul Myers

Premis BAFTA[modifica]

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Guanyador Premi de Cinema BAFTA Millors Efectes Visuals Especials: Richard Edlund


Premis Artistes Joves[modifica]

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Nominada Premi Artista Jove Millor Actriu Jove secundària: Heather O'Rourke


Referències[modifica]

  1. «POLTERGEIST (15)». British Board of Film Classification, 29-07-1982. Arxivat de l'original el 24 de maig 2015. [Consulta: 12 maig 2015].
  2. «Box Office Information for Poltergeist» (en anglès). The-Numbers.com. [Consulta: 29 gener 2012].
  3. «Poltergeist». Ésadir.cat. [Consulta: 16 agost 2022].
  4. «Poltergeist». The New York Times.
  5. [enllaç sense format] http://www.miradas.net/0204/estudios/2002/10_sspielberg/poltergeist.html Arxivat 2011-06-01 a Wayback Machine.
  6. «Polstergeist, trivia». The New York Times.
  7. «Exterior shots were filmed on the West Mountain of.». Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 7 maig 2016].
  8. Remake of horror movie being shot on Hamilton's west Mountain Consultado el 8 de junio de 2014.