Giacomo Orefice

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGiacomo Orefice
Dades biogràfiques
Naixement 27 d'agost de 1865
Vicenza
Mort 22 de desembre de 1922 (57 anys)
Milà
Alma mater Conservatorio Giovanni Battista Martini
Activitat professional
Ocupació Compositor i pianista
Gènere Òpera
Modifica dades a Wikidata

Giacomo Orefice (Vicenza, 27 d'agost de 1865 - Milà, 22 de desembre de 1922) fou un compositor italià.

Estudià en Liceu de Bolonya amb Busi i Luigi Mancinelli, aconseguint el títol el 1885 amb les escenes líriques L'Oasi com assaig final. El 1886 es doctorà en dret i inicià l'activitat de pianista, que desenvolupà en principi, generalment amb música pròpia. Fundà a Milà l'any 1904 la Società degli Amici della Musica, que presidí durant diversos anys, i el 1908-1909 portà la direcció del teatro Constanzi (Teatro dell'Opera di Roma). Professor de composició des de 1909 fins a la seva mort al Conservatori de Milà, formà molts alumnes que més tard serien famosos. El 1920 fundà l'Scuola Musicale de Como. Assagista i crític des de 1913, col·labora en la RMI i en altres diaris, així com en el periòdic <Il Secolo> de Milà.

Dedicà la seva principal activitat artística al teatre, portat a aquesta especialitat pel seu fort temperament dramàtic.

Compositor de base tradicional, és autor d'algunes òperes i balls, entre les quals hi ha:

  • Mariska (1889)
  • Consuelo (1895) estrenada a Bolonya.
  • Il gladiatore (Madrid, 1898)
  • Chopin (1901) estrenada a Milà.
  • Cecília (1902) estrenada a Vicenza.
  • Mori (1905) estrenada Gènova.
  • Il pane altrui (1907) estrenada a Venècia.
  • La soubrette (1907)
  • Radda, estrenada a Milà (1913).
  • Il Castello del Sogno.

La seva obra simfònica està constituïda per:

  • una Simfonia en re menor, titulada Simfonia del Bosco;
  • una suite per a violoncel i orquestra;
  • el poema Anacreontiche, que consta de quatre temps designada amb els títols Artemise, Fauna, Ad Eros i A Dionisio.

Entre la seva música de cambra han de ser mencionades dues sonates per a violí i piano, una per a violoncel i el trio Riflessioni ed ombre, per a quintet amb piano.

També va compondre moltes peces per a piano, destacant entre elles les titulades Preludi del mare; Quadri di Boecklin; Crepúscoli, i Miraggi.

Llista d'alumnes[modifica]

Bibliografia[modifica]