La trampa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Il bidone)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa trampa
Il bidone
Ilbidone.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Federico Fellini
Protagonistes
Director artístic Dario Cecchi
Dissenyador de producció Dario Cecchi
Guió Federico Fellini, Tullio Pinelli i Ennio Flaiano
Música Nino Rota
Fotografia Otello Martelli
Muntatge Mario Serandrei, Giuseppe Vari
Vestuari Dario Cecchi
Productora Titanus
Distribuïdor Titanus
Característiques
País d'origen Itàlia
Data d'estrena 1955
Durada 100 minuts
Idioma original Italià
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.6/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.5/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La trampa (en italià Il bidone) és una pel·lícula italiana dirigida per Federico Fellini el 1955. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Tres estafadors tenen una afició favorita: disfressar-se d'homes d'església per enganyar les seves víctimes. El més gran és atrapat pel seu passat familiar mentre es comença a cansar del seu estil de vida. L'hora de l'última estafa s’acosta.[2]

Producció[modifica]

Una part de la pel·lícula fou rodada a Marino, als Castelli Romani, durant la sagra dell'uva. La pel·lícula devia tenir com a protagonista Humphrey Bogart però, quan el van convocar els productors, l'actor era ja malalt de càncer (va morir dos anys després, el 1957) i Fellini va triar Broderick Crawford, guanyador d'un premi Oscar el 1949.

Crítica[modifica]

  • Guio Aristarco en Cinema Nuovo del 25 setembre 1955: «El crepuscolarisme de Fellini, els motius sempre iguals de la seva metafísica i del seu simbolisme, la seva participació episòdica a la realitat, fragmentaria, solament en part nodrida d'elements i actituds reals, denuncien encara més, aquesta vegada, la manca de sinceritat esmentada. La pel·lícula apareix gairebé prefabricada: s'hi retroben els mateixos components, també formals, de les precedents obres, anàlogues seqüències, el plorar del nen o el cavall de la  Strada, aquell vagabondeig nocturn, la festa. Picasso parla i fa com Matto, i Iris la seva dona té els moviments i el to de Gelsomina».

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. La trampa (en català). esadir.cat. 
  2. The New York Times. Il bidone (en anglès). The New York Times. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La trampa Modifica l'enllaç a Wikidata