La trampa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Il bidone)
Infotaula de pel·lículaLa trampa
Il bidone Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFederico Fellini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Broderick Crawford
Richard Basehart
Giulietta Masina
Franco Fabrizi
Lorella De Luca
Riccardo Garrone
Xenia Valderi
Mario Passante
Irene Cefaro
Gino Buzzanca
Maria Zanoli Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDario Cecchi Modifica el valor a Wikidata
GuióFederico Fellini, Ennio Flaiano i Tullio Pinelli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOtello Martelli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
VestuariDario Cecchi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTitanus Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTitanus i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0047876 Filmaffinity: 999091 Allocine: 14 Rottentomatoes: m/il_bidone Letterboxd: the-swindle-1955 Allmovie: v48158 TCM: 92125 AFI: 21654 TMDB.org: 36102 Modifica el valor a Wikidata

La trampa (en italià Il bidone) és una pel·lícula italiana dirigida per Federico Fellini el 1955. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Tres estafadors tenen una afició favorita: disfressar-se d'homes d'església per enganyar les seves víctimes. El més gran és atrapat pel seu passat familiar mentre es comença a cansar del seu estil de vida. L'hora de l'última estafa s'acosta.[2]

Producció[modifica]

Una part de la pel·lícula fou rodada a Marino, als Castelli Romani, durant la sagra dell'uva. La pel·lícula devia tenir com a protagonista Humphrey Bogart però, quan el van convocar els productors, l'actor era ja malalt de càncer (va morir dos anys després, el 1957) i Fellini va triar Broderick Crawford, guanyador d'un premi Oscar el 1949.

Crítica[modifica]

  • Guio Aristarco en Cinema Nuovo del 25 setembre 1955: «El crepuscolarisme de Fellini, els motius sempre iguals de la seva metafísica i del seu simbolisme, la seva participació episòdica a la realitat, fragmentaria, solament en part nodrida d'elements i actituds reals, denuncien encara més, aquesta vegada, la manca de sinceritat esmentada. La pel·lícula apareix gairebé prefabricada: s'hi retroben els mateixos components, també formals, de les precedents obres, anàlogues seqüències, el plorar del nen o el cavall de la Strada, aquell vagabondeig nocturn, la festa. Picasso parla i fa com Matto, i Iris la seva dona té els moviments i el to de Gelsomina».

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. La trampa. esadir.cat. 
  2. ↑ The New York Times. Il bidone (en anglès). The New York Times. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La trampa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_trampa&oldid=32856219»