Al diavolo la celebrità
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Mario Monicelli i Steno |
Protagonistes | Marcel Cerdan Alba Arnova Mischa Auer Marcello Barlocco Marilyn Buferd Carlo Campanini Leonardo Cortese Nyta Dover Abbe Lane Franca Marzi Enrico Luzi Folco Lulli Cesare Polacco Luigi Pavese Giuseppe Pierozzi Gianni Rizzo Aldo Silvani William Tubbs Ferruccio Tagliavini Ernesto Calindri Giovanni Petrucci Leonardo Scavino (en) |
Producció | Maleno Malenotti |
Dissenyador de producció | Piero Filippone |
Guió | Ernesto Calindri, Mario Monicelli i Steno |
Música | Carlo Franci |
Fotografia | Leonida Barboni i Tonino Delli Colli |
Muntatge | Renzo Lucidi |
Productora | Scalera Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1950 |
Durada | 100 min |
Idioma original | italià |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Al diavolo la celebrità és una pel·lícula italiana del 1949 dirigida per Mario Monicelli i Steno. Aquesta és la segona pel·lícula rodada per la parella després de Totò busca casa.[1][2]
Argument
[modifica]La història reprèn la història de Faust de Goethe en clau còmica i humorística. El professor Bresci és un home profundament dedicat a l'estudi dels objectes i les cultures d'Orient. Una nit invoca involuntàriament el diable que apareix de debò oferint-lo per satisfer tots els seus desitjos. Un Bresci encantat li revela el que vol: fer-se famós i fer que la bella secretària s'enamori d'un conegut polític. Aleshores, el diable suggereix que es reencarni en el cos d'un famós tenor que acaba de morir. Aquesta transformació arrenca una sèrie de vicissituds que portaran el protagonista a assolir el seu objectiu d'una manera molt diferent del que imaginava.
Repartiment
[modifica]- Alba Arnova: germana de l'Elena
- Mischa Auer: S.E. Stark
- Marcello Barlocco: general
- Ettore Bevilacqua: Pedro
- Marilyn Buferd: Ellen Rawlins
- Carlo Campanini: Emilio Pogliazzi
- Marcel Cerdan: Maurice Cardan, el boxejador
- Leonardo Cortese: prof. Frank Brescia
- Amedeo Dejana: Manuel
- Agnese Dubbini: Adriana
- Marcella Govoni: Margherita
- Albert Latcha: gerent de Marini
- Franca Marzi: Flora
- Folco Lulli: Ramírez
- Cesare Polacco: delegat d'Israel
- Luigi Pavese: delegat soviètic
- Giuseppe Pierozzi: príncep Khalashivari
- Gianni Rizzo: Max
- Leonardo Scavino: entrenador
- Aldo Silvani: el Diable
- William Tubbs: Anthony
- Ferruccio Tagliavini: tenor de Marini
- Arnoldo Foà: el "Ciutadà de l'univers"
- Enrico Luzi: espectador cec al partit de boxa
Referències
[modifica]- ↑ Hal Erickson. «NY Times: A Night of Fame». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2012. Arxivat de l'original el 3 November 2012. [Consulta: 1r desembre 2010].
- ↑ Al diavolo la celebrità, Rivista il Cinematografo