La gavina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'arts escèniquesLa gavina
Stanislavski Seagull.jpg
Tipus obra de teatre
Autor Anton Txèkhov
Llengua original rus
Gènere comèdia
Publicació 1896
Personatges
Personatges Irina Nikolayevna Arkadina, Konstantin Gavrilovich Treplyov, Pjotr Nikolayevich Sorin, Q15911302, Boris Alexeyevich Trigorin, Nina Mikhailovna Zarechnaya, Ilya Afanasyevich Shamrayev, Polina Andryevna, Masha i Semyon Semyonovich Medvedenko
Estrena absoluta
Data 17 octubre 1896
Escenari Alexandrinsky Theatre
Més informació
Internet Broadway Database Show 7804
Modifica dades a Wikidata
Retrat de Txékhov, el 1898.

La gavina (en rus: Чайка, Txaika) és un drama d'Anton Txékhov de l'any 1895.

Generalment considerada com una de les quatre obres majors del dramaturg rus (juntament amb L'oncle Vània, Les tres germanes i L'hort dels cirerers), La gavina posa en escena el conflicte romàntic i artístic entre quatre personatges: la ingènua Nina, la mediocre actriu Irina Arkàdina, el seu fill Konstantín Trèplev, i el famós escriptor Trigorin.

En línia amb les altres obres de Txékhov, La gavina consta d'un repertori coral integrat per diversos personatges amb una complexa psicologia íntegrament desenvolupada. Les escenes violentes, com ara l'intent de suïcidi per part de Konstantín, no són mostrades directament a l'escenari tal com era propi als melodrames del teatre del s. XIX sinó que són només mencionades. Pel que fa al contingut i progrés de l'obra, els personarges tendeixen a abordar els temes de conversa amb circumloquis en lloc d'anar directament al gra i parlar sense embuts.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La infelicitat dels personatges és un tret característic de l’obra de Txèkhov, la càrrega sentimental és plena de frustració, rancor i amargor profunda per la vida. En La gavina, aquest sentiment és causat en gran mesura per les esperances frustrades, somnis de futur que han desaparegut o són, simplement, impossibles. Aquesta frustració es reflecteix tant en un pla sentimental com en el camí de la vida; l’èxit i la realització personal. A més a més, cadascun dels personatges té una visió diferent del propi fracàs i de les frustracions que van acumulant a les seves esquenes. Les esperances frustrades d’aquests personatges ens expliquen la cara més fosca de temes sovint idealitzats com l’amor i la vida d’artista. Tot idealisme presentats en els tres primers actes acaben trencats, res és el que primer sembla en el món de l’art. 

Estrena[modifica | modifica el codi]

El drama en quatre actes va ser estrenat el 1896 al Teatre Aleksandrinski (Александринский Театр) de Sant Petersburg i va ser un rotund fracàs. Vera Komissargevskaia, que interpretava el paper de Nina, es va sentir tan intimidada per l'hostilitat de l'audiència que va perdre la veu[1] i Txékhov, per evitar el públic, va passar els dos darrers actes de l'obra amagat darrere l'escenari. Quan temps més tard el dramaturg rus va rebre cartes d'admiradors informant-lo del posterior èxit de l'obra, Txékhov creia que només ho deien per intentar ser amables amb ell.[1]

Poc després de l'accidentada estrena a Sant Petersburg, La gavina va ser també representada a Moscou sota la direcció de Konstantín Stanislavski al Teatre de l'Art de Moscou (Московский Художественный Академический Театр, МХАТ). En aquesta ocasió, l'adaptació de Konstantín Stanislavski amb el seu peculiar estil va convertir l'obra en tot un èxit.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La gavina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Chekhov (1920); Letter to A. F. Koni, 11 November 1896. Available online at Project Gutenberg.