Estat policia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estat policia és un terme que denota un govern que exerceix el poder de manera arbitrària a través de la força policial. Originalment el terme designa un estat regulat per una administració civil, però des del començament del segle XX el terme "ha adquirit un significat emocional i despectiu" mitjançant la descripció d'un estat de vida indesitjable caracteritzat per la presència dominant de les autoritats civils.[1]

Els habitants d'un estat policial poden experimentar restriccions en la seva mobilitat, o en la seva llibertat per expressar o comunicar punts de vista polítics o d'altre tipus, que estan subjectes a la supervisió o control policial. El control polític es pot exercir per mitjà d'una policia secreta que opera fora dels límits imposats normalment per un estat de dret.[2] Robert von Mohl, qui va introduir per primera vegada l'imperi de la llei a la jurisprudència alemanya, va contrastar el Rechtsstaat (estat "legal" o "constitucional") amb l'anti-aristocràtic Polizeistaat ("estat policial").[3]

Història de l'ús[modifica | modifica el codi]

L'Oxford English Dictionary traça la frase "estat policial" en 1851, quan s'utilitza en referència a la utilització d'una força de policia nacional per mantenir l'ordre, a Àustria.[4] El terme alemany Polizeistaat va arribar a l'ús anglès en la dècada de 1930 amb referència als governs totalitaris que havien començat a sorgir a Europa.[5]

2
Sistema de frontera interalemanya a començaments de la dècada de 1960. Era difícil abandonar l'estat policiakl
3
Tercera generació de sistema de frontera interalemanya circa 1984.


Puix que hi ha diferents punts de vista polítics quant al que és un equilibri adequat entre la llibertat individual i la seguretat nacional, no hi ha normes objectives que defineixen un estat policial. Aquest concepte es pot veure com una balança o bàscula. Al llarg d'aquest espectre, qualsevol llei que té l'efecte d'eliminar la llibertat està concebut com a transició cap a un estat policial, mentre que qualsevol llei que limita la supervisió del govern és vist com un moviment cap a una estat lliure.[6]

Un estat policial electrònic és aquell en el qual el govern utilitza de manera agressiva tecnologies electròniques per registrar, organitzar, buscar i distribuir proves forenses contra els seus ciutadans.[7][8]

Exemples d'estats amb atributs relacionats[modifica | modifica el codi]

L'oprítxnina establerta per Ivan IV al Tsarat Rus en 1565 funcionava com un estat policial, amb persecucions i un govern autocràtic.[9][10]

La Unió Soviètica i els seus estats satèl·lits, inclosa la República Democràtica Alemanya i altres membres del bloc soviètic, disposaven d'una policia i els serveis d'intel·ligència (com el KGB) amples i repressius; aproximadament el 2,5% de la població adulta d'Alemanya de l'Est va servir com a informants de la Stasi.[11]

L'Alemanya nazi va sorgir originalment d'un procés democràtic, però a poc a poc va exercir un control cada vegada més repressiu sobre els seus subdits en el període previ a Segona Guerra Mundial. A més de la SS i la Gestapo, l'estat policial nazi va utilitzar el poder judicial per exercir control sobre la població a partir dels anys 1930 fins al final de la guerra el 1945.[12]

Durant el període de l'apartheid, els governs de Sud-àfrica van mantenir atributs d'estat policial com ara el bandejament de persones i organitzacions, detenint presos polítics, manteniment de comunitats segregades i restringint-ne la circulació i l'accés.[13]

La dictadura d'Augusto Pinochet a Xile va operar com a un estat policial[14] mostrant "repressió de llibertats públiques, eliminació d'alternança política, limitar la llibertat d'expressió, abolició del dret de vaga, congelació dels salaris."[15]

La República de Cuba sota el president (i després dictador nacionalista) Fulgencio Batista era un estat policial autoritari durant el seu govern. La influència de la policia va continuar després de la seva caiguda durant la Revolució cubana en 1959 amb l'arribada al poder de Fidel Castro i el seu règim comunista.[16][17][18][19]

Corea del Nord ha tingut durant molt de temps elements d'un estat policial, des del Juche del regne de Silla,[20] la imposició d'un estat policial feixista pels japonesos,[20] i l'estat policial imposat i mantingut per la família Kim.[21] L'ONG Reporters Sense Fronteres va classificar Corea del Nord en el darrer o penúltim lloc en la seva prova de la llibertat de premsa des de la introducció de l'Índex de llibertat de premsa, indicant el control governamental de la família Kim sobre tots els mitjans de comunicació.[22][23]

En resposta a les propostes del govern de promulgar noves mesures de seguretat per frenar les protestes, el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament ha estat acusat de convertir Turquia en un estat policial.[24]Plantilla:Unreliable source?

Des de la revolució egípcia de 2013, el govern militar d'Egipte ha pres mesures dràstiques per acabar amb la llibertat de religió i d'expressió, el que porta les acusacions d'haver-se convertit efectivament en un "estat policial revolucionari".[25][26]

Estats policials ficticis[modifica | modifica el codi]

han aparegut estats policials de ficció en diversos mitjans de comunicació que van des de novel·les a pel·lícules a videojocs. 1984 de George Orwell ha estat descrit com "el tractament de ficció definitiu d'un estat policial, que també ha influït en l'ús contemporani del terme".[27]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tipton, Elise K. The Japanese Police State: Tokko in Interwar Japan. A&C Black, 17 December 2013, p. 14–. ISBN 9781780939742 [Consulta: 5 setembre 2014]. 
  2. A Dictionary of World History, Market House Books, Oxford University Press, 2000.
  3. The Police State, Chapman, B., Government and Opposition, Vol.3:4, 428–440, (2007). Accessible online at http://www3.interscience.wiley.com/journal/119912141/abstract, retrieved 15 August 2008.
  4. Oxford English Dictionary, Third edition, January 2009; online version November 2010. [1]; accessed 19 January 2011.
  5. The New Police Science: The Police Power in Domestic and International edited by Markus Dubber, Mariana Valverde
  6. Police State (Key Concepts in Political Science), Brian Chapman, Macmillan, 1971.
  7. "Police Checkpoints on the Information Highway", Computer underground Digest, Volume 6 : Issue 72 (14 August 1994), ISSN 1066-632X, "The so-called 'electronic frontier' is quickly turning into an electronic police state."
  8. The Electronic Police State: 2008 National Rankings, by Jonathan Logan, Cryptohippie USA.
  9. Gella, Aleksander. Development of Class Structure in Eastern Europe: Poland and Her Southern Neighbors. SUNY Press, p. 217. ISBN 9780887068331 [Consulta: 20 agost 2016]. «Oprichnina was originally a band of faithful servants organized by Ivan IV into a police force; they were used by the tsar to crush not only all boyars (Russian nobility) under suspicion, but also the Russian princes [...]. Oprichnina enabled the tsars to build the first police state in modem history.» 
  10. Wilson, Colin. Rasputin and the Fall of the Romanovs, p. 60 [Consulta: 20 agost 2016]. «[Ivan IV] established a political security force to run the Oprichina[sic], whose task was to spy on his enemies and destroy them; hence Ivan may be regarded as the inventor of the police state.» 
  11. John O. Koehler «Stasi: The Untold Story of the East German Secret Police». [Consulta: 22 març 2014].
  12. «SS Police State». U.S. Holocaust Museum. [Consulta: 22 març 2014].
  13. Cooper, Frederick. Africa Since 1940: The Past of the Present. Cambridge University Press, 10 October 2002, p. 149–. ISBN 9780521776004 [Consulta: 22 març 2014]. 
  14. Zwier, Paul J. Principled Negotiation and Mediation in the International Arena: Talking with Evil. Cambridge University Press, 22 April 2013, p. 235–. ISBN 9781107026872 [Consulta: 22 març 2014]. 
  15. Casanova, Pablo González. Latin America Today. United Nations University Press, 1 January 1993, p. 233–. ISBN 9789280808193 [Consulta: 22 març 2014]. 
  16. Candelaria, Cordelia; García, Peter J.; Aldama, Arturo J. Encyclopedia of Latino Popular Culture. Greenwood Publishing Group, 2004, p. 120–. ISBN 9780313332104 [Consulta: 27 març 2014]. 
  17. Bailey, Helen Miller; Cruz, Frank H. The Latin Americans: Past and Present. Houghton Mifflin, 1 January 1972. ISBN 9780395133736 [Consulta: 27 març 2014]. 
  18. Novas, Himilce. Everything You Need to Know About Latino History: 2008 Edition. Penguin Group US, 27 November 2007, p. 225–. ISBN 9781101213537 [Consulta: 27 març 2014]. 
  19. Paul H. Lewis. Authoritarian regimes in Latin America.
  20. 20,0 20,1 Becker, Jasper. Rogue Regime : Kim Jong Il and the Looming Threat of North Korea: Kim Jong Il and the Looming Threat of North Korea. Oxford University Press, 1 May 2005, p. 74–. ISBN 9780198038108 [Consulta: 22 març 2014]. 
  21. Hixson, Walter L. The Myth of American Diplomacy: National Identity and U.S. Foreign Policy. Yale University Press, 2008, p. 179–. ISBN 9780300150131 [Consulta: 22 març 2014]. 
  22. «North Korea Rated World's Worst Violator of Press Freedom». U.S. Department of State, 25-10-2006. [Consulta: 23 juliol 2008].
  23. North Korea still one of the world's most repressive media environments
  24. «Critics: Proposed Legislation Turns Turkey Into Police State». VOA [Consulta: 7 juny 2015].
  25. «Egypt's New Police State». The New York Times [Consulta: 20 maig 2016].
  26. «Egypt: The Revolutionary Police State». Politico [Consulta: 20 maig 2016].
  27. The Encyclopedia of Police Science Volume 1 edited by Jack R. Greene

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]