Vés al contingut

Partit de la Justícia i el Desenvolupament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit de la Justícia i el Desenvolupament
(tr) Adalet ve Kalkınma Partisi Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAK Parti, ПСР, JDP, PvRO, PJD, PJD i PGS Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme econòmic
conservadorisme nacionalista
centralisme
Erdoğanism (en) Tradueix
conservadorisme social
Neo-Ottomanism (en) Tradueix
democràcia conservadora
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 agost 2001, Ankara Modifica el valor a Wikidata
FundadorRecep Tayyip Erdoğan Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
16 juliol 2016 15 juliol 2016-temptativa de cop d'estat a Turquia de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres11.241.230 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRecep Tayyip Erdoğan (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalFatih Şahin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+90-312-204-5000 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webakparti.org.tr… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Akparti Instagram: akparti TikTok: akparti Modifica el valor a Wikidata

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (turc Adalet ve Kalkınma Partisi, AKP) és un partit polític de Turquia, també conegut com a Ak Parti ja que els seus seguidors empren el vocable turc Ak (blanc, net) per a identificar el seu partit. És un partit conservador[1] populista, de tendències identitàries,[2] a imatge dels partits democristians europeus, i és membre observador del Partit Popular Europeu des de 2005.

Fundat el 2001 per un nombre de membres d'altres partits existents, el partit va guanyar majories en les sis eleccions legislatives més recents a Turquia, les de 2002, 2007, 2011, juny de 2015, novembre de 2015, i 2018. El partit ha tingut majories durant 13 anys, però la va perdre el juny de 2015, recuperant-la en les eleccions sorpresa del novembre de 2015 i perdent-les de nou el 2018. El seu èxit electoral passat es va reflectir en les tres eleccions locals celebrades des de la creació del partit. No obstant, el partit va perdre la majoria de les grans ciutats (incloent Istanbul i Ankara) en les eleccions locals de 2019; el qual ha sigut atribuït a la crisi econòmica turca, al creixent autoritarisme de l'executiu, i a la presumpta inacció del govern en la crisi dels refugiats.[3][4] L'actual líder del partit és Recep Tayyip Erdoğan, el President de Turquia en l'actualitat.

Història[modifica]

L'AKP va ser fundat el 2001 i va guanyar les eleccions legislatives turques de 2002. Va impulsar les mesures que van facilitar que la Comissió Europea, el 6 d'octubre de 2004, donés el vistiplau a Turquia i aconsellés al Consell iniciar les negociacions per a l'ingrés del país en la Unió Europea (UE).

Resultat de les eleccions de 2007 per l'AKP

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament va sorgir de l'escissió de diversos membres del Refah Partisi (Partit del Benestar, RP), partit que va mantenir una breu coalició de govern a Turquia en 1996, entre ells l'actual President de Turquia Recep Tayyip Erdoğan i el anterior president Abdullah Gül. El 2000 el Partit del Benestar va ser abolit pel Tribunal Constitucional. Una facció de membres conservadors moderats d'entre les files del Partit del Benestar, coneguda con Yenilikçiler, o Reformistes va fundar el Partit de la Justícia i el Desenvolupament el 14 d'agost de 2001, en un intent per renovar i instaurar una política conservadora moderada dintre del marc democràtic secular.

Recep Tayyip Erdoğan, líder de l'AKP, va assenyalar quan el partit va ser fundat que «l'AKP no és un partit polític que es fonamenti en cap base religiosa». El gener de 2005, el AKP va ser admès com membre observador del Partit Popular Europeu, el partit conservador de la UE. A les eleccions legislatives turques de 2007 va obtenir majoria absoluta amb 341 escons, una majoria que va repetir, amb 326 escons, en les eleccions legislatives turques de 2011, la qual cosa va permetre la reelecció, per tercera vegada consecutiva, de Recep Tayyip Erdoğan com a Primer Ministre.

El 2013 va esclatar un escàndol de corrupció vinculada a l'intercanvi de gas per petroli amb l'Iran[5] que va esquitxar diversos membres del partit i del govern va provocar la dimissió dels ministres Zafer Çağlayan, Erdoğan Bayraktar i Muammer Güler,[6] i una crisi de govern amb 10 canvis de ministres.[7]

El partit va dominar amb solidesa les eleccions a Turquia durant dues dècades, però en les eleccions municipals de 2019 va perdre les alcaldies d'Istanbul i Ankara a mans del Partit Republicà del Poble i la situació de l'economia van fer que a a les eleccions legislatives de 2023, tot i obtenir el 36% del vot, fos el seu pitjor resultat des del 2002, i a les eleccions municipals de 2024 va ser la primera vegada que el partit perdia el vot popular, i la primera vegada que el Partit Republicà del Poble guanyava el vot popular des de 1977,[8] i a més no va poder recuperar Istanbul i Ankara, perdent noves places com Bursa.[9]

Resultats electorals[modifica]

Eleccions generals

Data de l'elecció Líder del partit Nombre de vots rebuts Percentatge de vots Nombre de diputats
3 de novembre de 2002 Recep Tayyip Erdoğan 10.763.904 34,26% 363
22 de juliol de 2007 Recep Tayyip Erdoğan 16.327.291 46,58% 341
12 de juny de 2011 Recep Tayyip Erdoğan 21.442.206 49,90% 326
7 de juny de 2015 Recep Tayyip Erdoğan 18.867.411 40.87% 258
1 de novembre de 2015 Recep Tayyip Erdoğan 23.681.926 49.50% 317
24 de juny de 2018 Recep Tayyip Erdoğan 21.338.693 42.56% 295
14 de maig de 2023 Recep Tayyip Erdoğan 19.187.170 35,56% 268

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Erdogan faces serious setbacks in Turkish local elections».
  2. GlobalSecurity.org - Reliable Security Information. «Justice and Development Party (AKP) Adalet ve Kalkinma Parti (AKP)». GlobalSecurity.org - Reliable Security Information. [Consulta: 13 desembre 2017]. «Altres suggereixen que al voltant del 60% dels partidaris de l'AKP són conservadors no musulmans, al voltant del 15% són votants amb orientació musulmana, amb la resta sent vots de protesta contra altres partits.»
  3. CNN, Isil Sariyuce and Ivana Kottasová. «Istanbul election rerun won by opposition, in blow to Erdogan». [Consulta: 20 agost 2019].
  4. Gall, Carlotta «Turkey’s President Suffers Stinging Defeat in Istanbul Election Redo» (en anglès). The New York Times, 23-06-2019 [Consulta: 20 agost 2019].
  5. Schanzer, Jonathan. «How Iran Benefits From an Illicit Gold Trade With Turkey» (en anglès). The Atlantic, 17-05-2013. [Consulta: 6 novembre 2020].
  6. «Turkish economy, interior, environment ministers resign amid graft scandal» (en anglès). Hurriyet, 25-12-2013. [Consulta: 6 novembre 2020].
  7. Donmet, Ahmet. «Kabinede 10 bakan değişti» (en turc). Zaman, 26-12-2020. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2013. [Consulta: 6 novembre 2020].
  8. Scott McLean, Yusuf Gezer i Nadeen Ebrahim. «Turkey’s Erdogan dealt major election blow as opposition party wins big cities» (en anglès). CNN, 01-04-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  9. «Comicios locales dan a Erdogan el peor golpe electoral en 20 años y encorajan a la oposición turca» (en anglès). France 24, 01-04-2024. [Consulta: 1r abril 2024].

Enllaços externs[modifica]