Partit Republicà del Poble
(tr) Cumhuriyet Halk Partisi  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CHP | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | kemalisme secularisme europeisme socialdemocràcia (1965–) | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Association for Defense of National Rights (en)  | ||||
| Creació | 9 setembre 1923, Ankara | ||||
| Fundador | Mustafa Kemal Atatürk | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit dels Socialistes Europeus Aliança Progressista Internacional Socialista Nation Alliance (en) (2018–2023) | ||||
| Membres | 1.428.800 (2024) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Mustafa Kemal Atatürk (1923–1938) İsmet İnönü (1938–1972) Bülent Ecevit (1972–1980) Deniz Baykal (1992–1995) Hikmet Çetin (1995–1995) Deniz Baykal (1995–1999) Altan Öymen (1999–2000) Deniz Baykal (2000–2010) Kemal Kılıçdaroğlu (2010–2023) Özgür Özel (2023–) | ||||
| Secretària general | Selin Sayek Böke (2023–) | ||||
| Joventuts | Republican People's Party Youth (en) | ||||
| Propietari de | Ulus (–1971) | ||||
| Gran Assemblea Nacional de Turquia | 129 / 600 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | chp.org.tr | ||||
     | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
.svg?lang=ca){kind=logo}
.svg?lang=ca)
El Partit República del Poble (en turc: Cumhuriyet Halk Partisi o CHP) és un partit polític de Turquia, el més vell del país. Fou establert per Atatürk a Ankara el 9 de setembre de 1923 com a Partit del Poble i va adoptar el seu nom actual el 10 de novembre de 1924.[1] Algunes escissions (Partit Republicà Progressista i Partit Liberal de Turquia) van ser prohibides poc després de sorgir. Fou partit únic del 1923 al 1946. És considerat socialdemòcrata. Està associat al Partit Socialista Europeu i és membre de la Internacional Socialista.
Història
[modifica]El Partit Republicà del Poble (CHP) fou establert per Atatürk a Ankara el 9 de setembre de 1923 com a Partit del Poble i va adoptar el seu nom actual el 10 de novembre de 1924.[1]
Fou prohibit després del cop d'estat del 1980 i substituït el 1984 pel Partit Democràtic de l'Esquerra, però restablert amb el seu nom oficial el 9 de setembre de 1992. El Partit Democràtic de l'Esquerra que va subsistir és normalment aliat del CHP. A les eleccions del 2007 només va obtenir el 20,8% dels vots, amb la seva força a Tràcia i a la costa de la mar Egea; això li va permetre elegir 112 diputats (el 2002 van ser 178). Personalitat destacada fou Bülent Ecevit, quatre cops Primer Ministre des del 1973.
Després de la dimissió de Deniz Baykal com a líder del partit en 2010, Kemal Kılıçdaroğlu va anunciar la seva candidatura i va ser triat per unanimitat i sense oposició com a líder del CHP.[2] Després del domini solid del Partit de la Justícia i el Desenvolupament durant dues dècades, en les eleccions municipals de 2019 el Partit Republicà del Poble va aconseguir les alcaldies d'Istanbul i Ankara, i a les eleccions municipals de 2024 va guanyar el vot popular per primer cop des de 1977.[3]
Özgür Özel es va postular a la direcció del partit criticant Kılıçdaroğlu per reprimir la democràcia interna i el 5 de novembre de 2023, Özel va ser elegit nou líder del CHP en segona volta durant el congrés del partit.[4]
El 19 de març de 2025 van esclatar protestes importants a Turquia amb més de 1100 detinguts, després de la detenció i arrest de l'alcalde socialdemòcrata d'Istanbul Ekrem İmamoğlu per part de les autoritats turques, que era el principal candidat de l'oposició a les eleccions presidencials turques de 2028 i el principal rival polític del president turc Recep Tayyip Erdoğan.[5] La repressió contra figures opositores i noves detencions d'alcaldes del CHP van continuar en 2025.[6]
Un tribunal turc va destituir Özgür Özel el 21 de maig de 2026 anul·lant els resultats del congrés del CHP on va ser elegit el 2023, al·legant irregularitats i va reincorporar en el lloc d'Özel l'expresident Kemal Kılıçdaroğlu. Özel va demanar que se celebrés un nou congrés del partit el més aviat possible, mentre que Kilicdaroglu ha dit que un congrés se celebraria en un moment adequat. El 25 de maig de 2026 el governador d'Ankara va ordenar el desallotjament de les persones que es trobaven a la seu.[7]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions generals
[modifica]| Gran Assemblea Nacional de Turquia | |||||||||
| Any | Líder | Vot popular | Representació | Govern | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Pos. | ||||
| 1927 | Mustafa Atatürk | = 1r | 335 / 335 |
= | = 1r | Majoria | |||
| 1931 | = 1r | 287 / 317 |
 48 |
= 1r | Majoria | ||||
| 1935 | = 1r | 401 / 428 |
 114 |
= 1r | Majoria | ||||
| 1939 | İsmet İnönü | = 1r | Sense dades | = 1r | Majoria | ||||
| 1943 | = 1r | = 1r | Majoria | ||||||
| 1946 | = 1r | 397 / 503 |
73 |
= 1r | Majoria | ||||
| 1950 | 3,176,561 | 39.45 | 2n |
69 / 492 |
69 |
2n |
Oposició | ||
| 1954 | 3,161,696 | 35.36 | = 2n | 31 / 537 |
38 |
= 2n | Oposició | ||
| 1957 | 3,753,136 | 41.09 | = 2n | 178 / 602 |
147 |
= 2n | Oposició | ||
| 1961 | 3,724,752 | 36.74 | 1r |
173 / 450 |
5 |
1r |
Coalició | ||
| 1965 | 2,675,785 | 28.75 | 2n |
134 / 450 |
39 |
2n |
Oposició | ||
| 1969 | 2,487,163 | 27.37 | = 2n | 143 / 450 |
9 |
= 2n | Oposició | ||
| 1973 | Bülent Ecevit | 3,570,583 | 33.30 | 1r |
185 / 450 |
42 |
1r |
Coalició | |
| 1977 | 6,136,171 | 41.38 | = 1r | 213 / 450 |
28 |
= 1r | Coalició | ||
| Partit prohibit i perseguit després del Cop d'estat a Turquia de 1980. | |||||||||
| 1995 | Deniz Baykal | 3,011,076 | 10.71 | 5è |
49 / 550 |
49 |
5è |
Oposició | |
| 1999 | 2,716,094 | 8.71 | 6è |
0 / 550 |
8 |
6è |
Extraparlamentari | ||
| 2002 | 6,113,352 | 19.39 | 2n |
178 / 550 |
178 |
2n |
Oposició | ||
| 2007 | 7,317,808 | 20.88 | = 2n | 112 / 550 |
66 |
= 2n | Oposició | ||
| 2011 | Kemal Kılıçdaroğlu | 11,155,972 | 25.98 | = 2n | 135 / 550 |
23 |
= 2n | Oposició | |
| 2015 (I) | 11,518,139 | 24.95 | = 2n | 132 / 550 |
3 |
= 2n | Oposició | ||
| 2015 (II) | 12,111,812 | 25.32 | = 2n | 134 / 550 |
2 |
= 2n | Oposició | ||
| 2018 | 11,348,899 | 22.64 | = 2n | 146 / 600 |
12 |
= 2n | Oposició | ||
| 2023 | 13,655,909 | 25.33 | = 2n | 169 / 600 |
23 |
= 2n | Oposició | ||
Eleccions presidencials
[modifica]| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | Resultat | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | |||
| 2014 | Suport a Ekmeleddin İhsanoğlu | 15,587,720 | 38,44 / 100 |
Derrota | ||
| 2018 | Muharrem İnce | 15,340,321 | 30,64 / 100 |
Derrota | ||
| 2023 | Kemal Kılıçdaroğlu | 24.595.178 | 44,88 / 100 |
25.504.724 | 47,82 / 100 |
Derrota |
Líders
[modifica]- Mustafa Kemal Atatürk (1923-1938)
- İsmet İnönü (1938-1972)
- Bülent Ecevit (1972-1980)
- Deniz Baykal (1992-1995)
- Hikmet Çetin (febrer a setembre de 1995)
- Deniz Baykal (1995-1999)
- Altan Öymen (1999-2000)
- Deniz Baykal (2000-2010)
- Kemal Kılıçdaroğlu (2010-2023)
- Özgür Özel (2023-actualitat)
Altres polítics destacats
[modifica]Galeria d'imatges
[modifica]
Bülent Ecevit
Kemal Kılıçdaroğlu
Enllaços externs
[modifica]
Referències
[modifica]- 1 2 «Giriş ve Kısa Özet» (en turc). CHP, 30 gener 2015. [Consulta: 6 abril 2026].
- ↑ Delphine Strauss «Turkey's Gandhi chosen to lead opposition». The Financial Times, 21 maig 2011.
- ↑ Scott McLean, Yusuf Gezer i Nadeen Ebrahim. «Turkey’s Erdogan dealt major election blow as opposition party wins big cities» (en anglès). CNN, 1 abril 2024. [Consulta: 1 abril 2024].
- ↑ «Ozgur Ozel becomes new leader of Türkiye's main opposition CHP party» (en anglès). Anadolu Agency, 5 novembre 2023. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «More than 1,100 detained in Turkey amid huge demonstrations over mayor’s arrest» (en anglès). The Guardian, 24 març 2025. [Consulta: 24 març 2025].
- ↑ Mourenza, Andrés. «La ola represiva de Erdogan acorrala al principal partido de la oposición en Turquía» (en castellà). El País, 7 juliol 2025. [Consulta: 6 abril 2026].
- ↑ Ece Toksabay, Daren Butler. «Turkish police force ousted opposition out of headquarters as crisis deepens» (en anglès). Reuters, 24 maig 2026. [Consulta: 24 maig 2026].
| Partits representats al Parlament (600) |   | |
|---|---|---|
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
