Museu Marítim de Greenwich
Dades | |
---|---|
Tipus | museu marítim museu militar museu nacional |
Història | |
Creació | 1937 |
Activitat | |
Membre de | British and Irish Committee on Map Information and Cataloguing Systems (en) |
Visitants anuals | 2.367.904 (2009)[1] |
Governança corporativa | |
Seu | |
Gerent/director | Kevin Fewster, AM, FRSA |
Part de | Museus Reials de Greenwich |
Altres | |
Transport públic | Greenwich Cutty Sark Maze Hill |
Lloc web | www.rmg.co.uk |
Localització geogràfica |
El Museu Marítim Nacional (en anglès, National Maritime Museum NMM), ubicat a Greenwich (Londres), és el museu marítim més important del Regne Unit. Els edificis històrics formen part del Patrimoni de la Humanitat i també incorporen el Reial Observatori de Greenwich i la Queen's House del segle xvii. El museu és un organisme públic no departamental que és patrocinat pel Departament de Cultura, Mitjans i Esport.
El Museu va ser creat pel National Maritime Act of 1.934,[2] sota el comandament d'una junta nomenada per H.M. Treasury. Va ser desenvolupat gràcies a les generoses donacions de sir James Caird. El rei Jordi VI va inaugurar oficialment el museu el 27 d'abril de 1937, quan la seva filla, la Princesa Isabel, posteriorment reina Isabel II, el va acompanyar per la jornada al llarg del Tàmesi. El primer director del Museu va ser sir Geoffrey Callender.[3]
Galeria
[modifica]-
Retrat del Capità James Cook de Nathaniel Dance-Holland
-
El vaixell francès Bretagne(1855), pintura de Jules Achille Noël, de 1859
-
Almirall George Keith Elphinstone, 1er vescomte Keith de George Sanders
-
Reial Carles i Sant Hermenegild en flames (1816), pintura de Thomas Whitcombe.
Referències
[modifica]- ↑ «Visits made in 2009 to visitor attractions in membership with ALVA». Association of Leading Visitor Attractions. [Consulta: 21 maig 2010].
- ↑ National Maritime Museum, Governing Acts of Parliament Arxivat 2007-06-08 a Wayback Machine..
- ↑ Lewis, Matthew. «Callender, Sir Geoffrey Arthur Romaine (1875–1946)». Oxford Dictionary of National Biography. Oxford: Oxford University Press, 2004. [Consulta: 9 maig 2009].