Lucio Fulci

Lucio Fulci
Biografia
Naixement	17 juny 1927 ; Roma
Mort	13 març 1996 (68 anys); Roma
Causa de mort	diabetis mellitus
Sepultura	Cimitero Laurentino (en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, escriptor, lletrista, actor, guionista, productor de cinema, il·lustrador
Activitat	1948 -
Gènere	Spaghetti western, cinema de terror, Commedia all'italiana, cinema gore, comèdia i western
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1960) Howlers in the Dock (en) ; (1972) Non si sevizia un paperino; (1976) My Sister in Law (en) ; (1977) Sette note in nero (en) ; (1979) Zombi 2; (1980) City of the Living Dead (en) ; (1981) Quella villa accanto al cimitero; (1981) The Beyond (en) ; (1987) Enigma ;
Lloc web	luciofulci.fr

Lucio Fulci (Roma, 17 de juny de 1927 - 13 de març de 1996) va ser un director de cinema, guionista i actor italià. Tot i que va treballar en una àmplia gamma de gèneres cinematogràfics al llarg d'una carrera de gairebé cinc dècades, incloses comèdies i espagueti westerns, va obtenir la reputació internacional de director de culte pels seus films de terror i giallo.

Les seves pel·lícules més destacades inclouen la «trilogia della morte»: Paura nella città dei morti viventi (1980), ...e tu vivrai nel terrore! - L'aldilà (1981) i Quella villa accanto al cimitero (1981), així com Le colt cantarono la morte e fu... tempo di massacro (1966), Una sull'altra (1969), Beatrice Cenci (1969), Una lucertola con la pelle di donna (1971), Non si sevizia un paperino (1972), Zanna Bianca (1973), I Quattro dell'apocalisse (1975), Sette nota a nero (1977), Zombi 2 (1979), Luca il contrabbandiere (1980), Lo squartatore di New York (1982), Murderock - Uccide a passo di danza (1984) i Un gatto nel cervello (1990).^[1]

A causa de l'expressivitat de les seves imatges i una narració poc convencional, Lucio Fulci ha estat anomenat «El poeta del macabre»^[2]^[3] pels crítics i estudiosos del gènere en referència a Edgar Allan Poe, l'obra del qual va adaptar lliurement a Black Cat (Gatto nero) (1981). L'alt nivell de violència gràfica present en moltes de les seves pel·lícules, especialment a Zombi 2, ...e tu vivrai nel terrore! - L'aldilà, Luca il contrabbandiere i Lo squartatore di New York, també li ha valgut el sobrenom d'«El padrí del gore».^[4]

L'any 2019, es va estrenar el documental Fulci for fake sobre el director italià a partir de fotografies dels seus rodatges i entrevistes a familiars i amistats.^[5]

Referències

↑ Howarth, Troy (2015). Splintered Visions: Lucio Fulci and his Films. Midnight Marquee Press. page 202.
↑ «Lucio Fulci, poeta del macabro (e non solo)». fondazionecsc.it. Centro Sperimentale di Cinematografia Roma, 15-09-2016. [Consulta: 3 setembre 2021].
↑ Père, Olivier. «Lucio Fulci, le poète du macabre». arte.tv. G.E.I.E. Arte, 13-07-2012. [Consulta: 3 setembre 2021].
↑ «Lucio Fulci: Godfather of Gore». houseofhorrors.com. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2006. [Consulta: 1r juliol 2012].
↑ Gonzàlez, Víctor. «Lucio Fulci, zombies i cucs», 26-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 12 març 2022].

[1] Howarth, Troy (2015). Splintered Visions: Lucio Fulci and his Films. Midnight Marquee Press. page 202.

[2] «Lucio Fulci, poeta del macabro (e non solo)». fondazionecsc.it. Centro Sperimentale di Cinematografia Roma, 15-09-2016. [Consulta: 3 setembre 2021].

[3] Père, Olivier. «Lucio Fulci, le poète du macabre». arte.tv. G.E.I.E. Arte, 13-07-2012. [Consulta: 3 setembre 2021].

[4] «Lucio Fulci: Godfather of Gore». houseofhorrors.com. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2006. [Consulta: 1r juliol 2012].

[5] Gonzàlez, Víctor. «Lucio Fulci, zombies i cucs», 26-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 12 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]