Charango

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'instrument musical. Si cerqueu el grup de música català, vegeu «Txarango».
Infotaula d'instrument musicalCharango
Bolivian charango 001.jpg
Tipusplucked string necked bowl lute (en) Tradueix i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.321-5 Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata

Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural) Modifica el valor a Wikidata

Charango fet d'armadillo, al Museu de la Música de Barcelona
Diferents afinacions de l'instrument.

El charango és un instrument musical de corda pinçada, semblant a una guitarra petita. En la classificació d'instruments musicals Hornbostel-Sachs, és un cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec i caixa de ressonància en forma de bol (grup 321.321).[1]

Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un armadillo), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o d'ebenistes (charangueros). Una d'aquestes variants és el Chillador, que s'estén per la zona sud dels Andes.[2]

Els seus orígens es remunten al segle XVIII a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la guitarra elèctrica.[3]

El charango té una trajectòria centenària a Bolívia i Perú, i té una presència important en la música de l'Argentina, Xile i Equador. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de folklore andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la serralada dels Andes a Amèrica del Sud.[4]

Exponents del charango [cal citació][modifica]

Llista d'importants mestres de charango:

  • Mauro Núñez
  • Gerardo Pareja
  • Alejandro Cámara
  • Ernesto Cavour
  • Eddy Navía
  • Celestino Campos
  • William Ernesto Centellas
  • Donato Espinoza
  • Florencio Oros
  • Fernando Torrico
  • Jaime Torres
  • Jaime Guardia
  • Héctor Soto
  • Freddy Torrealba

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0232-X. 
  2. Bellenger, Xavier.. El espacio musical andino Modo ritualizado de la producción musical en la Isla de Taquile y en la región del Lago Titicaca. Lima: Institut français d'études andines, 2015. ISBN 978-2-8218-4560-2. 
  3. Pedrotti, Italo|Duran, Horacio.. Charango Method : Metodo De Charango.. Mel Bay Publications,U.S, 2010. ISBN 978-1-61065-153-0. 
  4. «Charango Perú | Historia y orígenes». [Consulta: 28 agost 2013].

Enllaços externs[modifica]