Charango

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'instrument musical. Si cerqueu el grup de música català, vegeu «Txarango».
Infotaula d'instrument musicalCharango
Bolivian charango 001.jpg
Tipusplucked string necked bowl lute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.321-5 Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata

Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural) Modifica el valor a Wikidata

Charango fet d'armadillo, al Museu de la Música de Barcelona
Diferents afinacions de l'instrument.

El charango és un instrument musical de corda pinçada, semblant a una guitarra petita. En la classificació d'instruments musicals Hornbostel-Sachs, és un cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec i caixa de ressonància en forma de bol (grup 321.321).[1]

Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un armadillo), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o d'ebenistes (charangueros). Una d'aquestes variants és el Chillador, que s'estén per la zona sud dels Andes.[2]

Els seus orígens es remunten al segle XVIII a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la guitarra elèctrica.[3]

El charango té una trajectòria centenària a Bolívia i Perú, i té una presència important en la música de l'Argentina, Xile i Equador. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de folklore andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la serralada dels Andes a Amèrica del Sud.[4]

Exponents del charango [cal citació][modifica]

Llista d'importants mestres de charango:

  • Mauro Núñez
  • Gerardo Pareja
  • Alejandro Cámara
  • Ernesto Cavour
  • Eddy Navía
  • Celestino Campos
  • William Ernesto Centellas
  • Donato Espinoza
  • Florencio Oros
  • Fernando Torrico
  • Jaime Torres
  • Jaime Guardia
  • Héctor Soto
  • Freddy Torrealba

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0232-X. 
  2. Bellenger, Xavier.. El espacio musical andino Modo ritualizado de la producción musical en la Isla de Taquile y en la región del Lago Titicaca. Lima: Institut français d'études andines, 2015. ISBN 978-2-8218-4560-2. 
  3. Pedrotti, Italo|Duran, Horacio.. Charango Method : Metodo De Charango.. Mel Bay Publications,U.S, 2010. ISBN 978-1-61065-153-0. 
  4. «Charango Perú | Historia y orígenes». [Consulta: 28 agost 2013].

Enllaços externs[modifica]