Madness

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMadness
Madness at Bimbos.jpg
Dades base
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic 2 Tone, Ska, Pop, New Wave
Història
Fundació 1976
Activitat
Període actiu 1976 – 1986, 1992 – present
Membres Suggs
Mike Barson
Lee Thompson
Chris Foreman
Mark Bedford
Daniel Woodgate
Chas Smash
Origen Anglaterra Londres
Discogràfica 2 Tone, Stiff, Virgin, V2
Artistes relacionats The Madness, Feargal Sharkey, The Specials, The Selecter, Ian Dury & The Blockheads, Nutty Boys, Suggs

Web Pàgina web oficial
MySpace oficial de Madness
Facebook: madnessofficial Twitter: madnessnews MySpace: madnessofficial
Modifica dades a Wikidata

Madness és un grup anglès de ska i música pop que es va formar al barri de Camden Town, Londres, el 1976. Encara el 2013 el grup continua tocant amb la seva formació més reconeguda de 7 membres, malgrat que aquesta ha variat lleugerament al llarg dels anys. Madness ha estat un dels principals grups del revival de l'ska que va representar el segell 2 Tone a finals dels anys 70.

Madness va assolir la majoria dels seus èxits en els anys 80. Tant Madness com UB40 van estar exactament 214 setmanes a les llistes de singles angleses en el transcurs de la dècada, assolint el record de grup musical que més setmanes ha estat en les llistes del Regne Unit en els 80. Tot i així, Madness va assolir aquest fet en un menor període (1980-1986).

El grup es va separar aquell any (1986) i va retornar el 1992 en un massiu concert a Finsbury Park davant 70.000 persones. Va ser el primer dels 5 festivals Madstock fets fins avui en dia.

Durant els 90 i primers anys del segle XXI anaven tocant esporàdicament, però aquests darrers anys ha tornat la frenètica activitat del grup: dos àlbums nous (2009 i 2012) més de 100 concerts en els darrers 6 anys (tocant a 4 continents i incloent-hi en el 2012 l'actuació en honor al 60 aniversari de la reina d'Anglaterra des del terrat de Buckingham Palace i l'actuació a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Londres 2012).

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

Concerts a Catalunya[modifica]


Evolució[modifica]

1976–1978: Naixement[modifica]

En un principi, els Madness van néixer com una banda anomenada The North London Invaders l'any 1976, si bé el seu nom es va escurçar poc després a The Invaders. En aquests primers passos, la banda ja incloïa entre els seus membres a Mike Barson (Monsieur Barso) als teclats i veu, Chris Foreman (Chrissy Boy) a la guitarra, Lee Thompson (Kix) al saxofon i veus i més tard s'hi van unir John Hasler a la bateria i Cathal Smyth (més conegut com a Chas Smash) al baix. Al cap de l'any, "Dikron" també va unir-se a la banda com a veu solista. Aquesta formació de sis membres es va mantenir fins a mitjans del 1977, quan Graham McPherson (més conegut com a Suggs) va prendre el relleu com a cantant després de veure actuar la banda en el jardí d'un amic seu. Poc temps després va haver encara un darrer canvi: Smyth, que no era gaire bo com a baixista va ser reemplaçat per Gavin Rogers, que era un conegut del teclista Mike Barson. Els principis de McPherson a la banda no van ser massa bons i aviat va ser expulsat per preferir massa sovint anar a veure els partits de futbol que no pas assajar. Thompson també va abandonar després de barallar-se amb Barson, qui criticava la seva manera de tocar el saxo. Un any més tard, però, Suggs tornava a la banda i al mateix temps, Daniel Woodgate (Woody) i Mark Bedford (Bedders) s'unien a la bateria i al baix, substituint respectivament a Garry Dovey i Gavin Rogers. Després de canviar-se breument el nom per Morris and the Minors, la banda es va rebatejar a si mateixa com a Madness; en homenatge a una de les seves cançons preferides del cantant de ska/reggae, Prince Buster. Aquesta formació de sis membres es va mantenir fins al 1979, quan Chas Smash va retornar i oficialment es va convertir en el setè membre de la banda com a segona veu i trompeta.

1979–1981: Primers èxits[modifica]

L'any 1979, la banda gravava la composició de Lee Thompson, "The Prince". Aquesta cançó, com el mateix nom dels Madness, era un homenatge al seu idol Prince Buster. La cançó va ser editada per 2 Tone Records, el segell musical del fundador dels The Specials, Jerry Dammers i va ser un èxit total, arribant al número 16 de les llistes angleses. La banda va actuar amb el mateix tema a Top of the Pops, el show musical més popular del Regne Unit i gràcies a això van guanyar molta popularitat. Des d'aquest moment els Madness van començar a actuar conjuntament de gira amb bandes del mateix segell 2 Tone com The Specials i The Selecter i poc després enregistraven el seu primer àlbum de llarga durada anomenat One Step Beyond..., editat per Stiff Records. Aquest àlbum incloïa un nou enregistrament de la cançó "The Prince" i encara un segon i tercer singles: "One Step Beyond" i "My Girl". La cançó que dóna nom a l'àlbum era una versió d'una Cara-B d'un disc de Prince Buster dels 60, "Al Capone". One Step Beyond... va romandre a les llistes britàniques per més de 37 setmanes, arribant al lloc núm. 2. Després d'editar el tercer single, "My Girl", la banda va creure que ja havien exhaurit el material de l'àlbum One Step Beyond..., i decidiren no editar cap més single. Malgrat tot, Dave Robinson que era el director de Stiff Records, no hi està d'acord i es decidí editar un curta durada amb un tema de l'LP i tres cançons noves. El resultat va ser l'EP Work Rest and Play, encapçalat pel tema "Night Boat to Cairo", que va arribar al núm. 6 de les llistes britàniques. L'any següent els Madness editaven el seu segon àlbum, Absolutely, que arribava al núm. 2 de les llistes angleses. Absolutely reuneix alguns dels temes amb més èxit dels Madness, com ara "Baggy Trousers", núm. 3 a les llistes angleses, "Embarrassment" (núm. 4) i la cançó instrumental "Return of the Los Palmas 7" que pujava fins al núm. 7. Malgrat que les crítiques d'aquest àlbum van ser generalment menys entusiastes que les de One Step Beyond..., la majoria foren positives. La revista Rolling Stone, però, va donar a l'àlbum tan sols una de cinc estrelles possibles. Aquesta revista era especialment crítica amb l'ska revival i va arribar a dir que dels The Specials que "no són gaire bons" i dels Madness que eren senzillament com els "Blues Brothers però amb accent anglès".

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madness Modifica l'enllaç a Wikidata