Sophie Taeuber-Arp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSophie Taeuber-Arp
Sophie Taeuber.jpg

Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1889
Davos
Mort 13 de gener de 1949(1949-01-13) (als 59 anys)
Zuric
Educació Escola d'Arts Aplicades de St. Gallen
Activitat professional
Ocupació Pintora, escultora i arquitecta
Art escultura, pintura
Moviment Art contemporani
Dades familiars
Cònjuge Jean Arp (1922–)
Modifica dades a Wikidata
Sophie Taeuber c. 1903
Composició oval amb motius abstractes, c. 1922
Sophie Taueber Arp, Vertical-Horizontal Composition, 1916

Sophie Taeuber-Arp (DavosSuïssa19 de gener de 1889 - Zuric13 de gener de 1943) fou una artista, dissenyadora, ballarina, professora universitària suïssa.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Davos, Platz (Suïssa) al si d’una família burgesa. Fou la menor de cinc germans. Viu en un ambient d’esperit obert poc freqüent a la seva època. La seva mare pinta, fotografia i és una apassionada de la política i el feminisme. Porta una pensió per a estudiants suïssos i estrangers al seu domicili.

Sophie estudia a l’Escola d’Arts Aplicades de Sankt Gallen el 1907 i després a l’Escola d’Arts Aplicades d’Hamburg entre el 1912 i el 1913.

El 1922 es casa amb Jean Arp a qui va conèixer a la Galeria Tanner de Zuric el 1915. Més tard, Arp definirà Sophie com “serena, lluminosa, veritable, precisa, clara, incorruptible”.

Mor accidentalment el 13 de gener de 1943 a Zuric, a causa de la inhalació de gasos tòxics d’una estufa, al domicili del seu amic Max Bill.

Carrera artística[modifica]

Professora a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric, on dirigirà la secció tèxtil, i membre de la Werkbund suïssa, àvida doncs de canviar el món. Dissenyar-lo per canviar-lo. És també alumna brillant a l’Escola de Dansa Expressiva de Rudolf Laban.

La seva carrera va començar en el centre de l’activitat Dadà a Zuric, entre el 1915 i el 1920. En el moment de l’aparició del Cabaret Voltaire, on s’hi troben noms coneguts de la vanguàrdia com Guillaume Apollinaire, Tristan Tzara, Emmy Hennings, Jean Arp, Blaise Cendrars i Marcel Janco. És en aquest ambient on apareix Sophie i desenvolupa les seves “danses abstractes” i les seves propostes de vestits inspirats en els indis Hopi, on mostra la seva passió pel transvestisme. En aquest espai de llibertat dissenya els irònics caps Dadá i les escenografies i marionetes per l’obra El Rey Ciervo de Carlo Gozzi.

El llenguatge creat per Sophie Taeuber-Arp abraça una gran varietat d’expressions artístiques a la primera meitat del segle XX: la pintura, la dansa, l’arquitectura, l’escenografia, la fotografia, l’escultura, el disseny d’interiors… El seu nom està associat a moments clau en la formació de les avantguardes i el seu fructífer treball sorprèn especialment quan aborda en la seva obra, amb èxit, els extrems contradictoris en els quals es va desenvolupar la modernitat: figuració i abstracció, dadaisme i abstracció geomètrica, desordre i harmonia, art i artesania. Per a Taeuber, l’art és un tot necessari en la vida de tots.

Creia en l’ensenyament personalitzat i en l’adquisició d’una disciplina a través d’exercicis pràctics molt concrets. Segons ella, mètode i intuïció són dos elements indispensables del creador. Buscava la dosi justa que permetés que l’obra estigués en equilibri amb ella mateixa i amb l’espai. 

Dins dels seus projectes de decoració trobem les conegudes intervencions en la decoració mural de la casa d’André Horn (1926), el bar de l’Hôtel Hannong (1926-1928) o la casa Heimendinger d'Estrasburg (1927). Juntament amb Jean Arp i Theo van Doesburg participa en els treballs de l'edifici de L'Aubette, unes de les creacions artístiques més importants del segle XX.

Va pertànyer a una generació de dones actives socialment, ansioses de transcendir els límits tradicionalment associats al seu sexe i filles d’aquelles “noves dones” del segle XIX relacionades amb els moviments feministes i sufragistes. La seva influència en l’escena cultural dels anys 20 i 30 va ser indubtable, ja que van tenir un paper essencial en les arts i van aportar una renovada visió del món.

Va estar completament implicada en la vida artística del París dels anys 30. Va pertànyer als grups constructivistes Cercle et Carré, format per Michel Seuphor i Torres-García i Abstraction-création.

Amb César Domela i Jean Arp funden i publiquen la revista Plastique, amb el suport del col·leccionista nord-americà A.E.Gallatin (1937)

Amb Sonia Delaunay i d’altres, van crear una colònia d’artistes a Grasse, al sud de França, activa entre 1941 i 1943.

Bibliografia[modifica]

  • Hans Arp / Sophie Taeuber-Arp : exploracions mútues. Amb textos d'Agnieszka Lulinska, Brigitte Lucke i Walburga Krupp. Barcelona : Àmbit ; Palma : Fundació "Sa Nostra" : "Sa Nostra" Caixa de Balears, 2003. ISBN 8489681740 (en català).
  • Sophie Taeuber-Arp, caminos de vanguardia. Catàleg de l'exposició a cura d'Estrella de Diego. Màlaga: Museo Picasso, 2009. ISBN 978-84-934901-9-5. (en castellà).
  • Obler, Viviana k. Intimate Collaborations: Kandinsky and Münter, Arp and Taeuber, Yale University Press, 2014, ISBN: 9780300195798. (en anglès).
  • Renée Riese Hubert, "Collaboration as Utopia: Sophie Taueber and Hans Arp", a Magnifying Mirrors: Women, Surrealism, & Partnership, Lincoln : University of Nebraska Press, 1994. ISBN 9780803223707 (en anglès).
  • Lanchner, Carolyn, Sophie Taeuber-Arp, Nova York: Museum of Modern Art, 1981. (en anglès).
  • West, Shearer. The Bullfinch Guide to Art History: A Comprehensive Survey and Dictionary of Western Art and Architecture. Little, Brown and Company, 1996. ISBN 0-8212-2137-X. (en anglès).
  • Schmidt, Georg, ed. Sophie Taeuber-Arp, Basel: Holbein Verlag, 1948.
  • Vögele, Christoph and Walburga Krupp, Variations: Sophie Taeuber-Arp : Arbeiten auf Papier. Sophie Taeuber-Arp: Works on Paper, Kehrer: Kunstmuseum Solothurn, 2002.

Referències[modifica]

  1. Sophie Taeuber-Arp, caminos de vanguardia. (en castellà). Catàleg de l'exposició a cura d'Estrella de Diego. Màlaga: Museo Picasso, 2009. ISBN 978-84-934901-9-5. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sophie Taeuber-Arp Modifica l'enllaç a Wikidata