Dorothea Bate

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDorothea Bate
Dorothea Minola Alice Bate.jpg
Biografia
Naixement 8 novembre 1878
Carmarthen
Mort 13 gener 1951 (72 anys)
Westcliff-on-Sea
Activitat
Camp de treball Paleontologia
Ocupació Antropòloga, paleontòloga, ornitòloga, arqueòloga i zoòloga
Ocupador Museu d'Història Natural de Londres
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Dorothea Bate (Carmarthen, 8 de novembre de 1878 Westcliff-on-Sea, 13 de gener de 1951), també coneguda amb el nom Dorothy Bate, fou una paleontòloga britànica, pionera en arqueologia. Durant la seva vida es dedicà a trobar fòssils de mamífers recentment extints per entendre l'evolució de les formes gegantines i petites.

Dades personals[modifica]

Nascuda a Carmarthenshire, Bate era la filla del Superintendent de policia Henry Reginald Bate i la seva muller Elizabeth Fraser Whitehill. Va tenir una germana més gran i un germà més jove. Va tenir una educació bàsica i una vegada va comentar que la seva educació "només va ser breument interrompuda per l'escolarització formal".[1]

Dades professionals[modifica]

Va ser el 1898, a dinou anys d'edat que Bate aconseguia un lloc de treball al Museu d'Història Natural de Londres (Natural History Museum), fent una classificació de pells d'ocell a la Sala d'Ocells del Departament de Zoologia per posteriorment dedicar-se a la preparació de fòssils[2] durant cinquanta anys. Axí va poder aprendre ornitologia, paleontologia, geologia i anatomia. Cobrava pel nombre de fòssils que preparava, condició que en anglès s'en diu "pieceworker".

A 1901 Bate va publicar el seu primer article científic, un informe breu sobre una cova calcària amb ossos del Carbonífer a la vall del Wye (en anglès: A short account of a bone cave in the Carboniferous limestone of the Wye valley), article que va aparèixer al Geological Magazine, sobre ossos de petits mamífers del Plistocè.[1]

El mateix any va visitar Xipre per buscar ossos, on va ser-hi durant 18 mesos a càrrec seu. Va trobar dotze dipòsits nous en coves, amb ossos d'hipopòtam nan.[1] A 1902, amb una beca que aconseguí de la Royal Society, va descobrir en una cova en els turons de Kyrenia una nova espècie d'elefant nan, el qual va anomenar Elephas cypriotes, que més tard fou descrit en un document de la Royal Society.[3][4] Mentre era a Xipre va observar (i atrapar, caçar i escorxar) ocells i mamífers vius i va preparar un número d'altres informes, incloent descripcions del ratolí espinós de Xipre (Acomys nesiotes) i una subespècie de l'ocell Winter Wren (Troglodytes troglodytes cypriotes). Dins Xipre, Bate es va allotjar principalment a Paphos amb un Comissari de Districte de nom Wodehouse. Quan no era viatjant, sovint ella sola per àrees remotes, tenia una activa vida social.[4]

Més tard va emprendre expedicions a moltes altres illes mediterrànies, incloent Creta, Còrsega, Sardenya, Malta, i les Illes Balears, publicant articles sobre la fauna prehistòrica pròpia.[1] A les Illes Balears durant 1909 va descobrir el Myotragus balearicus, una espècie anteriorment desconeguda de la subfamília Caprinae. A la plana de Kat, a la Creta oriental, va trobar restes de l'hipopòtam nan d'aquesta illa.[5] També a Creta aconseguí conèixer els arqueòlegs que llavors excavaven a Knossos i altres llocs de l'illa, els quals feien descobriments sobre la civilització Minoica.
Es va veure assetjada pel Vice Cònsol-britànic a Mallorca i va comentar: "Odio els homes vells que intenten fer l'amor a algú i no haurien de comportar-se d'aquesta forma en les seves posicions oficials."[6] segons el diari anglès The Daily Telegraph

« Passaba els seus dies travessant barreres i terrenys infestats de bandits, anant a peu o sobre una mula i dormint en cabanes plenes d'insectes. Travessaria amb dificultats aigües turbulentes per arribar a coves en penya-segats aïllats sobre on lluitava, coberta de fang, però mai sense la seva bossa per guardar el que recollia, xarxes, caixes d'insectes, martell i (posteriorment) dinamita. »

En els 1920, Bate va treballar amb l'arqueòlega Professora Dorothy Garrod a Palestina, i a 1937 van publicar conjuntament (en anglès) The Stone Age of Mount Carmel volum 1, part 2: Palaeontology, the Fossil Fauna of the Wady el-Mughara Caves.[9] Entre altres troballes, van informar sobre restes d'hipopòtam.
Bate també va treballar amb Percy R. Lowe sobre fòssils d'estruços a la Xina. Va ser una arqueòloga pionera, especialment en el camp de la interpretació climàtica.[2] Va comparar les proporcions relatives de les restes de Gazella i Dama.
A finals dels anys 1930, cap al final de la seva carrera amb treballs de camp, Bate va trobar els ossos d'una tortuga gegant a Bethlem.
Molts arqueòlegs i antropòlegs es van recolzar en la seva perícia identificant ossos de fòssils, incloent en Louis Leakey, en Charles McBurney, i en John Desmond Clark.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bate fou transferida del departament de geologia del Museu d'Història Natural (Natural History Museum) de Londres a la seva branca de zoologia a Tring, i a 1948, uns pocs mesos avanç del seu setantè aniversari, va obtenir el grau d'Oficial en cap. Tot i que patint de càncer, va morir d'un atac de cor el 13 de gener de 1951, i com científica cristiana va passar pel crematori. Els seus documents personals van ser destruïts en un incendi a la seva casa poc després de la seva mort. En el seu escriptori a Tring hi havia una llista de 'Documents per escriure'. Al final de la llista hi havia escrit "Cançó de Cigne".
La seva propietat quan morí era de 15,369£.
A 2005, un 'facsímil Dorothea Bate' va ser creat al Museu d'Història Natural com a part del projecte de desenvolupar una galeria de notables per conèixer els seus casos distingits. Ella és així entre altre luminaries incloent Carl Linnaeus, Mary Anning, i William Smith. S'hi esposen històries i anècdotes de les seves vides i descobriments.
En la seva biografia "Discovering Dorothea: the Life of the Pioneering Fossil-Hunter Dorothea Bate", Karolyn Shindler descriu Bate com "d'humor enginyós, aspre, llesta i coratjosa". Shindler també és l'autora de la biografia en l'edició 2004 del "Dictionary of National Biography".

Publicacions[modifica]

  • A short account of a bone cave in the Carboniferous limestone of the Wye valley, Geological Magazine, new series, 4th decade, 8 (1901), pp. 101–6
  • Preliminary Note on the Discovery of a Pigmy Elephant in the Pleistocene of Cyprus (1902–1903)[3]
  • Further Note on the Remains of Elephas cypriotes from a Cave-Deposit in Cyprus (1905)
  • On Elephant Remains from Crete, with Description of Elephas creticus (1907)
  • Excavation of a Mousterian rock-shelter at Devil's Tower, Gibraltar (with Dorothy Garrod, L. H. D. Buxton, and G. M. Smith, 1928)[7]
  • A Note on the Fauna of the Athlit Caves (1932)
  • The Stone Age of Mount Carmel, volume 1, part 2: Palaeontology, the Fossil Fauna of the Wady el-Mughara Caves (with Professor Dorothy Garrod, 1937)

Guardons[modifica]

1940: Wollaston Fund of the Geological Society[8]
1940: Membre escollida de la Geological Society

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bate, Dorothea Minola Alice (1878–1951), palaeontologist per Karolyn Shindler al diccionari en línia Dictionary of National Biography
  2. 2,0 2,1 Review by Miles Russell of Discovering Dorothea: the Life of the Pioneering Fossil-Hunter Dorothea Bate per Karolyn Shindler a ucl.ac.uk
  3. 3,0 3,1 Bate, Dorothy M. A.: Preliminary Note on the Discovery of a Pigmy Elephant in the Pleistocene of Cyprus in Proceedings of the Royal Society of London Vol. 71 (1902–1903), pp. 498–500
  4. 4,0 4,1 Dorothea Bate, Cyprus work diary 1901–02, 3 volums, Biblioteca de ciències naturals i paleontologia del "Natural History Museum"
  5. Evans, Arthur: The Early Nilotic, Libyan and Egyptian Relations with Minoan Crete al document The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland Vol. 55, Jul. – Dec. 1925 (Jul. – Dec. 1925), pp. 199–228
  6. Shindler, Karolyn: Discovering Dorothea: the Life of the Pioneering Fossil-Hunter Dorothea Bate (2005)
  7. Garrod, D. A. E., Buxton, L. H. D., Elliot Smith, G. & Bate, D. M. A. (1928) Excavation of a Mousterian Rock-shelter at Devil's Tower, Gibraltar in Journal of the Royal Anthropological Institute 58, pp. 91–113
  8. Wollaston Fund. Award Winners Since 1831. Societat de Geologia de Londres.