Mary Anning
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 maig 1799  Lyme Regis (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 9 març 1847 (47 anys) Lyme Regis (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Religió | Església Congregacional i anglicanisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Paleontologia | ||
| Ocupació | paleontòloga, col·leccionista de fòssils, comerciant d'espècimens d'història natural, col·lecionista científic | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
  | |||
Mary Anning (Lyme Regis, 21 de maig de 1799 - Lyme Regis, 9 de març de 1847) va ser una destacada paleontòloga anglesa.[1] Va començar a recollir fòssils del període Juràssic a Lyme Regis, on vivia, per a vendre'ls com a reclam turístic i ajudar a mantenir la família, fins que va convertir aquesta activitat en la seva professió. La seva fama li prové d'haver trobat, amb el seu pare i germà, el primer esquelet complet d'ictiosaure, troballa que va complementar amb altres dos esquelets de dinosaures excepcionals. Aquestes restes la van portar a entendre que en el passat havien viscut espècies d'aspecte molt diferent al dels organismes actuals i que s'havien extingit, fet que li va procurar fama entre els cercles científics de l'època. S'han escrit diverses biografies sobre ella i ha inspirat obres com La dona del tinent francès.
Biografia
[modifica]
Mary Anning era filla de Molly Anning (el seu cognom de naixement era Moore) i Richard Anning, un ebenista que va establir-se a Lyme Regis, població que havia esdevingut un centre turístic de la costa anglesa. Sembla que, com a complement als seus ingressos, venia fòssils que recollia pels voltants del poble. Mary Anning i el seu germà Joseph acompanyaven el seu pare a buscar fòssils i també ho feia la mare que, tot i que al principi titllava de ridícula aquesta afició del seu marit, després va seguir recollint fòssils fins a la seva mort, el 1842. El pare va morir de tuberculosi el 1810.
És possible que fos el germà de Mary Anning qui, el 1811, descobrís un cap d'ictiosaure. En excavacions fetes l'any següent, van desenterrar-ne l'esquelet i el van reconstruir. No era el primer exemplar d'ictiosaure que es descobria, però aquell va atraure l'atenció de molta gent i actualment es conserva al Museu d'Història Natural de Londres. El van vendre a un noble per vint-i-tres lliures esterlines, una suma notable en aquella època, que els va ajudar a tirar endavant.
L'any 2022 es va editar a Catalunya un llibre il·lustrat sobre la seva carrera, titulat La caçadora de dinosaures.[2]
L'any 2025 un nou mineral va ser anomenat en honor seu: l'anningita-(Ce). Anning, col·leccionista de fòssils, va ser la primera a reconèixer que les anomenades «pedres bezoars» eren en realitat excrements fossilitzats, ara coneguts com a copròlits, i aquesta nova espècie mineral va ser descoberta en un d'aquests fòssils.[3]
El 2025 es va estrenar també la pel·lícula d'animació suïssa Mary Anning i la platja dels dinosaures (72') dirigida per Marcel Barelli que recull la seva història quan era nena i passava els dies explorant la vora del mar a la recerca de fòssils.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia de Mary Anning» (en anglès). sdsc.edu. Arxivat de l'original el 8 d'octubre 2018. [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ Rotger, Agnes; Picassó, Maria (il.). La Caçadora de Dinosaures. Ara Llibre, 2022. ISBN 9788418928703.
- ↑ Środek, Dorota; Juroszek, Rafał; Cametti, Georgia; Benyoucef, Madani; Bouchemla, Imad; Krzykawski, Tomasz; Salamon, Mariusz A. «Anningite-(Ce), (Ca0.5Ce4+0.5)(VO4), a new mineral from phosphate coprolite of the Gara Samani Formation, Algeria». Mineralogical Magazine, 4 agost 2025, p. 1–7. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2025.10110 [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ «Mary Anning i la platja dels dinosaures». [Consulta: 16 març 2026].
Enllaços externs
[modifica]
- Mary Anning, buscadora de fòssils Arxivat 2018-10-08 a Wayback Machine. en el lloc web del San Diego Supercomputer Center sobre dones científiques (anglès)