El Último de la Fila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEl Último de la Fila
El último de la fila - Directo.jpeg
El Último de la Fila en directe
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985 Modifica el valor a WikidataBarcelona
Dissolució1998 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat19841998
MembresManolo García
Quimi Portet
Segell discogràficPDI, EMI,
Perro Records[1]
Artistes relacionatsLos Rápidos
Kul de Mandril
Los Burros
EstilPop-rock
Format per

Musicbrainz: a8b6eecf-1bad-465e-a806-4179c4e436e6 Discogs: 797557 Modifica el valor a Wikidata

El Último de la Fila va ser un grup de pop-rock espanyol format per Manolo García i Quimi Portet format a Barcelona l'any 1985.[2]

Precedents[modifica]

Abans de la formació del grup, els seus dos components van seguir camins paral·lels a diferents agrupacions musicals. Per la seva banda Manolo García (Poblenou, Barcelona, 1955) començà musicalment com a bateria de grups de ball, actuant a bars i festes locals amb conjunts com Materia Gris. Poc després, unit a altres músics com Antonio Fidel o Esteban Martín comença a crear un repertori propi, formant-se així a "Los Rápidos", grup que sols edità un LP amb la discogràfica EMI, Rápidos, el 1981, disc de pop-rock convencional dels vuitanta. A pesar de les bones crítiques, el disc no va tenir suficients vendes i la discogràfica no els va publicar un segon àlbum, del qual ja en tenien la maqueta. Quimi Portet (Vic, 1957), per la seva part, va treballar a diverses agrupacions musicals fins que va formar "Kul de Mandril", grup català que només va enregistrar unes maquetes en directe a principis dels anys 1980 i un senzill: Jamón de mono.

Manolo i Quimi es coneixen al festival Rock de Lluna, el juny de 1981, esdeveniment on tant Los rápidos com Kul de mandril eren dos dels grups convidats. Com que Manolo García estava buscant un nou guitarrista per al seu grup, van decidir incorporar-hi Quimi Portet. Durant un temps actuaren a Catalunya, però el grup no trigaria a dissoldre's davant la poca perspectiva d'èxit.

Componen noves cançons i decideixen canviar el nom de la formació per Los Burros i van fer un LP amb la discogràfica Belter, anomenat Rebuznos de amor, amb temes compostos gairebé en exclusiva per Manolo i Quimi, alguns dels quals eren rescatats de les maquetes que no es van publicar de Los Rápidos. Tot i no tenir èxit comercial, sí que van deixar algunes cançons posteriorment reconegudes i recordades com Huesos, Portugal o Disneylandia, amb un toc molt més original i arriscat que a Los Rápidos, gràcies a la influència del caràcter surrealista de Portet. Malgrat tot, Belter s'enfonsà i el grup es va buscar la vida amb un nou i definitiu canvi de nom: El Último de la Fila.

El grup[modifica]

Manolo García i Quimi Portet el 1985 decideixen fundar "El Último de la Fila" i es converteixen en un dels grups de més èxit durant les dècades de 1980 i 1990, fent gires per tota Espanya i una abundant discografia. Quimi Portet va posar el seu gra de sorra el 1987 en l'eclosió del rock català i enregistrà el seu primer disc en solitari, Persones estranyes, compost per ell mateix i produït pels dos membres d'El Último de la Fila i el 1997 Hoquei sobre pedres. L'any 1998 s'anuncià la dissolució de El Último de la Fila, tres anys després de publicar l'últim disc, "La rebelión de los hombres rana", per les diferències musicals i de perspectiva.[3]

Discografia[modifica]

  • Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1985). El seu primer treball amb el que aconsegueixen el premi de grup revelació.
  • Enemigos de lo ajeno (1986). Amb aquest àlbum també van rebre bones crítiques i alguns premis.
  • Nuevas mezclas (1987). Disc enregistrat a Londres amb el que tenen el major nombre de vendes fins aleshores.
  • Como la cabeza al sombrero (1988). Fet a França i considerat un dels millors treballs del grup.
  • Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (1990). Treball una mica més experimental, després de canviar de discogràfica.
  • Astronomía razonable (1993). Treball amb unes quantes balades i presència de guitarra acústica.
  • La rebelión de los hombres rana (1995). Darrer disc com a "El Último de la Fila". Després de la seva presentació en una gira, decideixen continuar les seves carreres en solitari.

Referències[modifica]

  1. Amb PDI van durar des de 1985 fins a 1990, i des de 1990 fins a 1998 la seva discogràfica va ser Perro Records distribuint amb EMI.
  2. «El Último de la Fila». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Hidalgo, Luis. «El Último de la Fila, grupo puntero del pop-rock, anuncia su disolución» (en castellà). El País, 14-01-1998. [Consulta: 15 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Coromina, Toni. El que la sigue la persigue. 1a.. Editorial Can S.L., 1995, p. 166. ISBN 84-605-4187-8. 
  • Hevia, Manuel. El Último de la Fila. La Máscara, 1996, p. 48. ISBN 84-7974-143-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Último de la Fila