Tàrgum

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreTàrgum
Tipus gènere literari
Modifica dades a Wikidata
Bíblia hebrea del segle XI amb tàrgum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen.

Un tàrgum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original tàrgumim o en català tàrgums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).

Origen[modifica]

L'arameu fou la lingua franca durant centenars d'anys a les comunitats jueves d'Israel i Babilònia. Per facilitar l'estudi de la Tanakh i fer més intel·ligible la seva lectura pública, calgué un text amb autoritat. Com els tàrgums reflecteixen la interpretació rabínica (midraix), clarament fugen dels antropomorfismes, a favor de lectures al·legòriques.

Els dos tàrgumim "oficials"[modifica]

Els dos tàrgumim més importants per a propòsits litúrgics són:

Aquests dos tàrgumim són mencionats al Talmud de Babilònia com targum dilan (el nostre tàrgum), atorgant-los una mena d'oficialitat. A les sinagogues dels temps talmúdics, el Tàrgum d'Onquelos fou una lectura alternada amb la Torà, vers per vers, així com el Tàrgum de Jonathan fou llegit amb l'Haftarah (selecció dels profetes). Aquesta tradició és seguida encara a les sinagogues dels jueus mizrahims del Iemen. Ells, que són els únics que continuen emprant el tàrgum com a text litúrgic, preserven a més la tradició de la pronunciació de l'arameu d'acord amb el dialecte babilònic.

A més de la funció pública del tàrgum a la sinagoga, el Talmud menciona el seu ús en el context de l'estudi personal (Berakhot 8a-b). Els manuscrits medievals de vegades presenten els texts hebreus interpolats, vers per vers, amb els tàrgumim oficials. Aquesta pràctica dels escribes s'originà tant en l'ús públic com en els requeriments de l'estudi personal.

Els dos tàrgumim "oficials" són considerats orientals o babilònics. Tanmateix, els experts estimen que s'originaren a Israel, a causa del marcat substrat de l'arameu occidental, tot i l'orientalització posterior dels texts.

En la mesura que les comunitats jueves deixaren de parlar en arameu, la lectura pública del tàrgum juntament amb la Torà i l'Haftarah fou abandonada. Fou substituïda per la lectura d'altres traduccions, com la versió àrab de la Torà de Saadia Gaon. Al Iemen cada vers era llegit tres vegades (en hebreu, en arameu i en àrab).

L'estudi privat amb el tàrgum mai no fou completament abandonat i continuà essent una font primordial per a l'exegesi; per exemple serví de font als comentaris de la Torà de Raixí. El tàrgum és imprès al costat del text en edicions jueves de la Bíblia i les autoritats halacanes propicien l'ús de traduccions del tàrgum i de comentaris midràixics com el de Raixí, a les llengües locals, per facilitar-ne l'estudi.

Altres tàrgumim de la Torà[modifica]

Hi ha diversos tàrgumim occidentals de la Torà, un dels quals fou anomenat tradicionalment Tàrgum de Jerusalem. Aquest fou erròniament atribuït a Jonathan ben Uzziel, per la qual cosa se l'anomena també Tàrgum Pseudo-Jonathan. Abunda en paràfrasis i tot i que és heterogeni i d'edició tardana (menciona Mahoma i Constantinoble), conté una antiga tradició d'hagadà.[1]

Tàrgum Ketuvim[modifica]

El Talmud expressament manifesta que no hi ha un tàrgum oficial dels Ketuvim (escrits), la qual cosa s'explica en principi perquè els escrits no complien un paper litúrgic. A més el Talmud (Megilah 3a) diu que Jonathan ben Uzziel volia compondre un tàrgum dels Ketuvim, però "una veu del cel" públicament li ho prohibí, per impedir que es revelin les profecies sobre la data de l'arribada del Messies. Tanmateix, diversos escrits (el Llibre dels Salms, de Job i Cròniques) tenen tàrgumim originats gairebé tots a Occident, però la manca d'ús litúrgic en dificultà la preservació. De Palestina, la tradició del Tàrgum dels Ketuvim passà a Itàlia i d'allà, durant l'edat mitjana, als jueus asquenazites i sefardites.

Referències[modifica]

  1. Paul, André (1983) "las Biblias Arameas: los Tárgumes"; Inter-testamento: 26-33. Estella: Verbo Divino.