Tatià

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTatià
Dades biogràfiques
Naixement c. 120 (Gregorià)
Assyria Tradueix
Mort c. 173 (52/53 anys)
Assyria Tradueix
Activitat professional
Ocupació Teòleg i filòsof
Època Imperi romà
Enaltiment
Obra
Obres destacades Diatèssaron
Modifica dades a Wikidata

Tatià (Tatianus, Τατιανός) fou un escriptor romà cristià del segle II, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.[1]

Probablement va exercir de jove com a sofista i retòric i potser fins i tot mestre de filosofia. Va viatjar per diversos països i finalment va arribar a Roma; llavors estava influenciar per les doctrina de Plató, però no acceptava els cultes romà i grec i es va convertir al cristianisme; es diu que va estar connectat amb Justí màrtir del que fou deixeble (segons Ireneu, Epifani, Jerònim, Filastri i Teodoret, però abans de la seva conversió).

A la mort de Justí va abraçar les creences gnòstiques. Tatià va atacar als filòsofs per les corrupcions de les creences paganes i va fer notar la superioritat de les religions cristianes i jueva. Va tornar a Orient i es va establir a Mesopotàmia i va tenir seguidors a Antioquia, Cilícia i Psídia. La data i lloc de la seva mort són dades desconegudes i se sospita que va poder ser vers el 166 o 167.

Els seus seguidors foren coneguts com a tatians i eren molt similars als encratites i severians (Sever fou contemporani de Tatià), que foren coneguts com Ὑδροπαραστάται, Hydroparastatae o Oferidors d'aigua, perquè celebraven l'eucaristia amb aigua (alguns els esmenten com aquaris, aquarii). Tatià va defensar les doctrines d'Aeons derivades de Valentí o Marció, i les va desenvolupar. Va distingir el Demiurge (creador del món i qui va donar la llei mosaica) del deu suprem que els Evangelis anomenen Epifani-

Els seus seguidors no menjaven carn ni bevien vi i condemnaven el matrimoni. Les sectes dels tatians i severians estaven extintes o gairebé en temps d'Epifani; els encratites es mantenien a Psídia i part de Frígia i altres districtes de l'Àsia Menor.

Va ser un escriptor prolífic, segons Eusebi de Cesarea. El seu escrit més famós és el "Discurs als grecs". Jerònim diu que va escriure uns quants volums però al seu temps només restava el "Discurs als grecs" almenys segons el coneixement de Jerònim, ja que se sap que també existia el Diatèssaron (τò διà τεσσaρων ε'yαγγελiων, una fusió dels texts dels quatre evangelis en un sol text). Altres títols eren probablement especulacions religioses massa complexes per una circulació generalitzada.

Πρὸς Ἕλληνας, Oratio adversus Graecos (discurs als grecs), és el títol que es conserva i és també anomenat per Jerònim com a Contra gentes. En versió llatina fou publicat el 1546 a Zuric.

Altres obres de Tatià de les que només es coneix el títol:

  • Περὶ τοῦ κατὰ τὸν Σωτῆρα καταρτιομο?, De Perfectione secundum Servatorem
  • Προβλημάτων Βίβλιον, Quaestionam Liber
  • Πρὸς τοὺς ἀποφηναμένονς τὰ περὶ Θεο?, Adversus cos qui fidem detrahunt rebus divinis
  • Περὶ ζώων, De Animalibus
  • Un llibre sobre dimonis i sobre després de la mort, de títol desconegut
  • Διὰ τεσσὰρων, Diatessaron. s. Harmonia Evangeliorum

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol. III pàgs. 980-983. [J.C.M.]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tatià Modifica l'enllaç a Wikidata