Lego

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióLego
LEGO logo.svg
14-05-28-LEGO-by-RalfR-061.jpg

Lema Only the best is good enough
Dades base
Tipus entitat empresa de capital privat
Sector indústria del videojoc
Forma jurídica Aktieselskab
Història
Fundació 1932
Fundadors Ole Kirk Christiansen
Activitat
Productes Lego
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap Jørgen Vig Knudstorp
Direcció/Gerència Jørgen Vig Knudstorp
Empleats 13.974  (2015)
És propietat de Kirkbi i Koldingvej 2, Billund
Xifres destacables
Ingressos 35.780.000.000 corones daneses (2015)
Beneficis 9.174.000.000 corones daneses
Total actius 27.877.000.000 corones daneses

Web Lloc web oficial
Twitter LEGO_Group
Modifica dades a Wikidata
150 x 150
Lego Duplo

Lego és una empresa de joguines danesa reconeguda principalment pels seus blocs de plàstic interconnectables. El nom Lego fou adoptat per la companyia l'any 1934, que prové del danès "leg godt", que vol dir "juga bé". Fins al 1949, Lego es dedicà exclusivament a fabricar joguines de fusta.

Història[cal citació][modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

LEGO no va ser sempre el sistema de blocs plàstics que és avui. Els seus humils orígens van sorgir en el taller d'Ole Kirk Christiansen, un fuster pobre de Billund, Dinamarca. El seu innovador negoci familiar creixeria fins a convertir-se en una de les empreses de joguines més respectades del món.

L'any 1916, Christiansen va obrir un negoci de fusteria a Billund, i es va guanyar la vida construint cases i mobles per a grangers de la regió amb l'ajuda d'un petit equip d'aprenents. El seu taller es cremà l'any 1924 quan un foc, iniciat pels seus dos fills menors, va encendre l'encenall de la fusta. Intrèpid, Ole Kirk va prendre's el desastre com a l'oportunitat de construir un taller més gran, i va dedicar-se a ampliar el seu negoci encara més; no obstant això, la gran depressió aviat produiria un impacte en la seva subsistència. Intentant trobar formes de minimitzar els seus costos de producció, Ole Kirk va començar a produir versions miniatura dels seus productes com a ajuda de disseny. Les seves escales en miniatura i taules de planxar van ser els objectes que van inspirar-lo a produir joguines.

Tres generacions de blocs LEGO. El més antic (extrem superior) es torça.

El taller d'Ole Kirk va començar fent joguines d'arrossegament, cotxes i camions fets de fusta. Va gaudir d'un modest èxit, les famílies eren pobres i sovint incapaces d'adquirir les seves joguines, tot i que alguns grangers de l'àrea a vegades intercanviaven menjar per les seves joguines. Ole Kirk va decidir que havia de continuar produint mobles d'ús pràctic a més a més de les seves joguines per a mantenir-se en el negoci. A mitjans dels anys 30, la moda del yo-yo li va portar un breu període d'activitat, fins al seu sobtat col·lapse. Novament Ole Kirk va saber tornar el seu desavantatge al seu favor, transformant les parts en desús dels yo-yo en rodes per a un camió de joguina. El seu fill Godtfred va començar a treballar per ell i a tenir un rol a l'empresa.

No va ser fins a l'any 1934 que el nom LEGO va ser encunyat per Christiansen arran de la frase leg godt,[1] en danès "juga bé". Alguns afirmen que "LEGO" significa "jo armo" o "jo ensamblo" en llatí, tot i que aquesta és una traducció molt literal d'una forma d'un verb que normalment seria traduïda com "jo llegeixo" o "jo ajunto".

Quan l'ús del plàstic va ser massiu, Ole Kirk es va adaptar als canvis i va començar a produir joguines de l'esmentat material. Una de les primeres joguines modulars produïdes per l'empresa fou un camió que es podia fer i desfer. No va ser fins a l'any 1949 que els blocs de plàstic interconectables, que van dur la companyia a la fama, van ser desenvolupats. Aquests "blocs de construcció automàtics", fabricats d'acetat de cel·lulosa, van ser fets a l'estil dels blocs de fusta tradicionals, que podien ser apilats uns sobre altres; el concepte revolucionari, no obstant això, va ser el fet que els blocs de plàstic podien ser "travats" entre si. Cada bloc posseïa diversos botons plans en la seva cara superior i un fons buit rectangular. Connectant les cares superior i inferior de dos blocs era possible mantenir-los units. L'any 1953, aquests blocs van obtenir un nou nom: LEGO Mursten o blocs LEGO.

La utilització de plàstic per a la fabricació de joguines no va ser ben rebuda per venedors i consumidors de l'època. Molts dels carregaments de LEGO van ser retornats, seguint-los baixes vendes; es considerava llavors que les joguines de plàstic no podrien reemplaçar les de fusta. Cap a l'any 1954, Godtfred s'havia convertit ja en el director administratiu de LEGO, i fou durant una conversa amb un comprador estranger que va obtenir la idea d'un sistema de joguina, veient l'immens potencial dels blocs LEGO per a convertir-se en un sistema de joc creatiu. Els blocs però posseïen encara alguns problemes des del punt de vista tècnic: la seva habilitat per a "lligar-se" era limitada i no eren molt versàtils. No va ser fins a l'any 1958 que surt el disseny dels blocs actuals, sent millorats amb tubs buits en la cara inferior. Aquest canvi va permetre un suport més gran en la base, millorant àmpliament l'habilitat de lligar-se i la seva versatilitat. Ole Kirk Christiansen va morir aquest mateix any i Godtfred va heretar el lideratge de la companyia.

Robòtica educativa[cal citació][modifica | modifica el codi]

Actualment, molts centres educatius treballen les matèries curriculars de manera interdisciplinària a través de la robòtica educativa. Per a fer-ho, utilitzen kits que LEGO ja estàn creats per aquesta finalitat. Princilament en són dos: LEGO WeDo i LEGO WeDo 2.0  

LEGO® WeDo [modifica | modifica el codi]

LEGO® WeDo és un kit de l’empresa LEGO utilitzat en la robòtica educativa, ja que permet programar les figures creades amb el programa Scratch o bé amb el Software WeDo, molt intuïtiu i senzill d’utilitzar. Consta de 158 peces de tipus LEGO, engranatges i politges.

També d’altres que es connecten a l’ordinador com els sensors  de moviment i inclinació, un motor i un LEGO USB HUB que permet connectar els sensor i el motor a l’ordinador.

LEGO WeDo 2.0[2] [modifica | modifica el codi]

El seu antecessor és el  LEGO® WeDo. Per tant, també és un kit per treballar la robòtica educativa però  LEGO WE DO 2.0 permet construir robots i figures sense cables. Tanmateix, aquest està format per 280 peces que inclouen peces tipus LEGO i sensors de moviment i d’inclinació amb Bluetooh que permeten que els robots es moguin sense cables. També conté  un Smarthub  que necessita piles (2 piles AA). 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilaweb, Malalts de Lego
  2. Autor, 2013, p. 11.

2.- Productes LEGO

3.- LEGO Education

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]