RFID

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xip Rfid "passiu" encapsulat per a ús en uniformes i sector tèxtil. Especial resistència per a bugaderies (veure 'sector tèxtil').

La Identificació per Radiofreqüència o RFID (de l'anglès Radio Frequency Identification) és un sistema de targetes identificadores sense contacte amb el sistema de lectura. Les aplicacions més comunes són com a substitució dels codis de barres en els productes i en les targetes magnètiques.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Es compon d'un interrogador (o sistema de base que llegeix i escriu dades disponibles) i un transmissor (que respon a l'interrogador). El funcionament bàsic és el següent:

  1. L'interrogador genera un camp de radiofreqüència, normalment commutant una bobina a alta freqüència. Les freqüències usuals van des de 125 kHz fins a la banda ISM de 2.4 GHz.
  2. El camp de radiofreqüència genera un corrent elèctric sobre la bobina de recepció del dispositiu, aquest senyal és rectificat i d'aquesta manera s'alimenta el circuit. Quan l'alimentació arriba a ser suficient el circuit transmet les seves dades.
  3. L'interrogador detecta les dades transmeses per la targeta com una pertorbació del mateix nivell del senyal.

El senyal rebut per l'interrogador des de la targeta està a un nivell de -60 dB per sota de la portadora de transmissió. El rang de lectura és habitualment entre els 30 i 60 cm de distància entre l'interrogador i la targeta.

Tipus d'interrogadors:

  • Sistemes amb bobina simple: la mateixa bobina serveix per transmetre l'energia i les dades. Són més simples i barats però necessiten tenir l'etiqueta molt a prop.
  • Sistemes interrogadors amb dues bobines: una per a transmetre energia i l'altra per a transmetre dades. Són més cars però tenen unes altes prestacions.

La major part dels sistemes utilitzen una memòria EEPROM on s'emmagatzemen dades.

Alguns sistemes utilitzen encriptació de clau pública per a aconseguir seguretat.

D'altra banda podem trobar sistemes anticol·lisió que permeten llegir diverses targetes al mateix temps. En cas que diverses targetes estiguin properes a l'interrogador i vulguin transmetre al mateix temps, es produirà una col·lisió. L'interrogador detecta la col·lisió i mana parar la transmissió de les targetes durant un temps d'espera. Després anirà responent a cada targeta per separat mitjançant un algorisme bastant complex.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • Etiquetes d'identificació en comptes de codis de barres als productes, cartes, equipatges.
  • Identificació d'animals i mascotes.
  • Inventari automàtic, control de fabricació, identificació de mercaderies
  • Sistemes antisegrest.
  • Control d'accessos i immobilització de vehicles.
  • Identificar enviament de cartes o paquets.
  • Identificació d'equipatges aeris.
  • Localització de documents.
  • Control de persones perilloses.
  • Control nens petits, per exemple en parcs d'atraccions.
  • Identificació de persones en discoteques.

Estat de l'art[modifica | modifica el codi]

La freqüència que s'està impulsant més actualment és la UHF. El motiu és que permet un rang de lectura major que LH i HF (fins a 12 metres) gràcies a la seva alta freqüència i, a més, permet de ser usada en grans cadenes de distribució i té moltes més aplicacions pràctiques. Actualment, s'estan duent a terme una serie de millores tecnològiques per eliminar les limitacions que hi ha i així poder millorar la traçabilitat dels productes.[1] Alguns exemples de millores són:

  • Disseny de l'antena del tag: Un disseny precís permet obtenir una millor cobertura. En el cas d'etiquetes passives, depenent del fabricant el rang varia entre els 30 centímetres i els 5 metres. En el cas de les actives es poden abarcar distàncies molt majors.
  • Tag in population vs Tag in isolation: El cas ideal es produeix quan un tag és llegit per un sol lector. D'això s'anomena tag in isolation. Però al món real, es poden trobar múltiples etiquetes i múltiples lectors. Això provoca una sèrie d'interferències en la transmissió. En el cas de múltiples tags les millores consisteixen en el desenvolupament de mecanismes d'anticolisió. En el cas de múltiples lectors, s'ha implementat una multiplexació per freqüència (FDMA) on cada lector fa servir un canal de freqüència diferent.
  • L'objecte que conté el tag és un altre factor a tenir en compte. En el cas dels metalls, les etiquetes queden anul·lades pel propi metall. La solució consisteix en fer que la superfície de metall faci de pla de massa de l'antena del tag, de manera que el seu rang de lectura augmenta. Per a la resta de materials es fa servir un envoltori que permet la separació enntre el tag i l'objecte.
  • A l'espai de memòria se li ha incorporat uns bits d'usuari (User memory) per tal de poder guardar informació addicional de l'objecte.
  • Millores de seguretat: introducció de camps de contrasenya reservats a memòria. Amb la versió 2 d'UHF, s'han incorporat les comandes LOCK (evita la modificació del contingut) i KILL (deshabilita el tag de manera que queda inactiu, per exemple, després que el consumidor adquireix un producte).

Un altre aspecte que la tecnologia RFID pretén millorar és la seva pròpia integració amb altres tecnologies existents com són NFC o les xarxes mesh de sensors. En el cas d'NFC ("Near Field Communication") que s'acostuma a fer servir per transaccions de pagament, utilitza RFID en la banda HF. Per altra banda, la integració d'RFID amb les xarxes mesh permet que cada node estigui identificat i pugui interaccionar dinàmicament entre ells.

Riscs[modifica | modifica el codi]

L'ús del RFID comporta també una sèrie de riscos. Alguns exemples són:

  • Pèrdua de la intimitat i de la llibertat.
  • Desprovisió de recursos per tal de controlar les nostres dades més personals.
  • Possibilitat de difusió no controlada de dades.
  • Manipulació de les dades personals de forma il·legal.

Xips espies[modifica | modifica el codi]

Logo de la campanya anti-RFID pel grup alemany de privacitat FoeBuD.

El terme xips espies va ser encunyat per Katrine Albretch i Liz McIntyre de l'Associació de Consumidors Contra l'Enumeració i la Invasió de la privacitat (CASPIAN).

Katrine Albretch i Liz McIntyre van escriure un llibre traduït a l'espanyol amb el títol Xips Espies: Com les grans corporacions i el govern planegen monitorejar cadascun dels seus passos amb RFID . En aquest llibre es descriu RFID com una tecnologia que fa servir diminuts xips computats, més petits que una gra de sorra per rastrejar objectes a llarga distància. Aquests diminuts dispositius han estat batejats com Xips Espies causa de les seves aplicacions per espionatge.

El llibre descriu el món de RFID com ho planegen grans corporacions internacionals com Wal-Mart, Procter & Gamble i agències governamentals com el Servei Postal dels Estats Units.

Els oponents de RFID criden l'atenció sobre els xips per implantar en humans anomenats Verichip i ​​creats per Applied Digital Solutions, Inc. i el seu pla per a usar-lo en transaccions bancàries per implementar un sistema monetari sense efectiu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • RFID: la policia total. Etiquetes intel·ligents i espionatge electrònic. El Tangram editorial, Barcelona 2011. EAN: 9788493846534
  • RFID: TECNOLOGIA, APLICACIONES Y PERSPECTIVAS. LIBERA NETWORKS editorial, Málaga 2010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RFID Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «RFID: TECNOLOGIA, APLICACIONES Y PERSPECTIVAS». whitepaper series, 2010, pàg. 13.