Baixa freqüència (radiofreqüència)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La baixa freqüència o BF, també anomenat LF (de l'anglès low frequency) és la banda de l'espectre de radiofreqüència[1] compresa entre 30 i 300 kHz (longitud d'ona de 10 a 1 km).[2]

A vegades també anomenada ona llarga, a Europa una part d'aquesta banda s'utilitza per a radiodifusió AM (l'intèrval 148–283 kHz), mentre que al continent americà s'utilitza per a navegació, i sistemes d'informació i meteorològics.

Referències[modifica]

  1. «Baixa freqüència (radiofreqüència)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Revert Abril, Belén (coord.). «1.6 Estructura de l'espectre de radionfreqüència». Infraestructures comunes de telecomunicacions en habitatges i edificis. Institut Obert de Catalunya.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baixa freqüència