VHF

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Diversos models d'emissors-receptor de ràdio VHF / UHF portàtils.

VHF (sigles de Very High Frequency, «freqüència molt alta») és la banda de radiofreqüència compresa entre 30 MHz (longitud d'ona 10 m) i 300 MHz (longitud d'ona 1 m).[1][2]

Utilització[modifica]

Els usos més habituals de la banda VHF és la radiodifusió en Freqüència modulada (FM) en l'interval 88–108 MHz (al Japó també s'usa 76-90 MHz i a Europa de l'est 65-74 MHz) i les emissions de televisió (47-68 MHz i 174-223 MHz). El VHF també s'utilitza per sistemes de navegació terrestre i comunicació amb aeronaus (118-136 MHz). A Europa la banda VHF reservada a ràdio i televisió fa servir les freqüències es pot dividir en tres subbandes:

  • VHF banda I (VHF I): freqüència de 47 a 68 MHz. 3 canals (2, 3 i 4). Té un bon abast, més enllà de l'horitzó visual, però és sensible a interferències estacionals i a paràsits electromagnètics.
  • VHF banda II (VHF II): freqüència de 88 a 108 MHz. Reservada a la radiodifusió en FM.
  • VHF banda III (VHF III): freqüència de 174 a 221 MHz. 6 canals (5-11). Bon abast i menys sensible als paràsits i les interferències. També s'utilitza per emetre en DAB.

Entre 156 MHz i 162 MHz: freqüències utilitzades pel servei de ràdio marítim.[3]

Diagrama mostrant els usos que es donen a diversos països a les radiofreqüències VHF: televisió terrestre, ràdio FM, radioafició, ràdio VHF marina i aviació.

Pàgines relacionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionari de telecomunicacions. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007. ISBN 978-84-412-1459-0 [Consulta: 20 març 2014]. 
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.294. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  3. Manual de preparació pel "CERTIFICAT RESTREINT DE RADIOTELEPHONISTE DU SERVICE MOBILE MARITIME", Agence Nationale des Fréquences (França), edició de desembre de 2007. Pàg 11.