VHF

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Diversos models d'emissors-receptor de ràdio VHF / UHF portàtils.

VHF o freqüència molt alta (abreviació de Very High Frequency) és la banda de radiofreqüència compresa entre 30 MHz (longitud d'ona 10 m) i 300 MHz (longitud d'ona 1 m).[1][2]

Utilització[modifica]

Els usos més habituals de la banda VHF és la radiodifusió en freqüència modulada (FM) en l'interval 88–108 MHz (al Japó també s'usa 76-90 MHz i a Europa de l'est 65-74 MHz) i les emissions de televisió (47-68 MHz i 174-223 MHz). El VHF també s'utilitza per sistemes de navegació terrestre i comunicació amb aeronaus (118-136 MHz). A Europa la banda VHF reservada a ràdio i televisió fa servir les freqüències es pot dividir en tres subbandes:

  • VHF banda I (VHF I): freqüència de 47 a 68 MHz. 3 canals (2, 3 i 4). Té un bon abast, més enllà de l'horitzó visual, però és sensible a interferències estacionals i a paràsits electromagnètics.
  • VHF banda II (VHF II): freqüència de 88 a 108 MHz. Reservada a la radiodifusió en FM.
  • VHF banda III (VHF III): freqüència de 174 a 221 MHz. 6 canals (5-11). Bon abast i menys sensible als paràsits i les interferències. També s'utilitza per emetre en DAB.

Entre 156 MHz i 162 MHz: freqüències utilitzades pel servei de ràdio marítim.[3]

Diagrama dels usos de la banda VHF a diversos països: televisió terrestre, ràdio FM, radioafició, ràdio VHF marina i aviació.

Pàgines relacionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pons, Xavier; Arcalís i Planas, Anna. «VHF». A: Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya – Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-393-9008-4. 
  2. «Nomenclature ITU-R V.431-8 Vocabulary and related subjects» (pdf) (en anglès) p. 2. Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), agost 2015.
  3. «M.493 : Digital selective-calling system for use in the maritime mobile service» (en anglès). Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU). [Consulta: 9 maig 2020].