Joël Lautier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoël Lautier
Lautier, Joel.JPG
Joël Lautier, el maig de 2012
Biografia
Naixement 12 d'abril de 1973 (1973-04-12) (46 anys)
Scarborough, Canadà
Nacionalitat França
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva França
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (1990)
Campió del món Sub-14 (1986)
Campió del món juvenil (1988)
2 cops Campió de França
Punts Elo (màx.) 2.687 (gener 2002)
Identificador FIDE 600016
Participà en
2004Olimpíada d'escacs de 2004
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
1992Olimpíada d'escacs de 1992
1990Olimpíada d'escacs de 1990
Altres
Títol Gran Mestre (1990)
Campió del món Sub-14 (1986)
Campió del món juvenil (1988)
2 cops Campió de França

Twitter: lautier_sophie
Notes
Màxim Elo: 2682 (gener 2002)
Modifica les dades a Wikidata

Joël Lautier, (Scarborough, 12 d'abril de 1973), és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 1990,[1] i va ser candidat al campionat del món el 1994.[2]

A començaments dels anys 1990, fou el primer francès des d'Aleksandr Alekhin en integrar-se a l'elit del món d'escacs; fou Campió del món Sub-14 el 1986[3] i Campió del món júnior el 1988. Va tenir durant molt de temps un marcador positiu contra Garri Kaspàrov, a qui va guanyar de forma demolidora al Torneig de Linares de 1994, i a Amsterdam el 1995 (on va guanyar el torneig davant el campió del món).[4] Es va retirar de la competició d'elit el 2005.

Tot i que actualment es troba inactiu, a la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2014, hi tenia un Elo de 2658 punts, cosa que en feia el jugador número 5 de França,[5] i el 104è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2682 punts, a la llista de gener de 2002 (posició 21 al rànquing mundial).[6]

Biografia i resultats destacats en competició[modifica]

Primers anys[modifica]

Lautier es va iniciar al Club parisenc Caïssa, on de seguida va ser vist com una esperança immediata per tal que França situés un jugador a l'elit mundial. El 1985, va guanyar el Campionat del món Sub-12 per davant de les prodigis hongareses Susan i Judit Polgár, i va esdevenir així el primer francès a aconseguir un títol mundial. Tres anys més tard, a Adelaida, i amb només 15 anys, es va convertir en el més jove Campió del món júnior de la història, en empatar al 1r-2n lloc amb Vasil Ivantxuk, però superar-lo al playoff.[7][8] Es va convertir en Mestre Internacional el 1988 i en Gran Mestre Internacional el 1993.

Anys 1990[modifica]

Joël Lautier (a la fila superior, el tercer per la dreta) al torneig Memorial Rubinstein de Polanica Zdroj, el 1991.

El 1994, fou convidat al prestigiós Torneig d'escacs de Linares, on s'enfrontà per primer cop al campió del món Garri Kaspàrov i el vencé, per sorpresa de tots, amb negres. Actualment, segueix essent un dels pocs jugadors que tenen una puntuació positiva contra Kaspàrov (3½ a 2½).

Lautier participà regularment en els torneigs més importants en el circuit internacional. Els seus principals èxits foren les següents victòries:

Participació en campionats del món[modifica]

El 1990, Lautier no es va poder classificar pel Torneig de Candidats a l'Interzonal de Manila. El 1993, va acabar empatat als llocs 2n-9è al Torneig Interzonal de Biel, i amb Kramnik, Kamsky i Adams es classificà per a la fase de candidats, però en fou eliminat per Jan Timman.

En els cicles pel campionat del món de la FIDE per sistema K.O., fou eliminat en setzens de final, al Campionat del món de 1998 i també al Campionat del món de 1999 per Borís Guélfand.[12] Al Campionat del món de 2000, fou eliminat en primera ronda pel brasiler Rafael Leitão i al Campionat del món de 2002, l'eliminà en quarts de final Vasil Ivantxuk. Lautier va boicotejar, igualment com molts d'altres jugadors, el Campionat del món de 2004 a Líbia.

A finals de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una bona actuació, essent finalment quinzè.[13][14][15]

Campió de França i membre de l'equip nacional francès[modifica]

Joël Lautier (assegut, a la dreta) s'enfronta a Ivan Sokolov al Campionat d'Europa per equips de 2005.

Després d'haver estat tercer el 1987, i subcampió els anys 2002 i 2003 (rere Etienne Bacrot), Lautier ha estat dos cops Campió de França, el 2004 a Val-d'Isère, superant Laurent Fressinet i Iossif Dorfman, i el 2005 a Chartres, superant Maxime Vachier-Lagrave i Andrei Sokolov.[16]

Amb l'equip de França, Joël Lautier va ser subcampió d'Europa per equips el novembre de 2001 a León, i va assolir a més a més la medalla d'or per la seva actuació al segon tauler.

Compromisos en aspectes de l'organització dels escacs[modifica]

Lautier va estar casat amb la WGM Almira Skripchenko de 1996 a 2001. A partir de 2003, Lautier va anar deixant progressivament de jugar, i va dedicar més temps a les activitats organitzatives. El desembre de 2005 va anunciar la seva retirada, tot declarant que havia de passar més temps fent "una altra cosa".

Va fundar i presidir l'Association of Chess Professionals (Associació de Professionals d'Escacs - ACP), tot i que no es va presentar a les eleccions celebrades el desembre de 2005. Aquesta associació té com a objectiu protegir els interessos dels jugadors d'escacs professionals, la pràctica dels escacs i la promoció mundial d'aquesta activitat, en particular mitjançant l'organització de competicions d'escacs i altres esdeveniments. L'APC ha co-organitzat el Campionat del món d'escacs de 2004 (clàssic) entre Vladímir Kràmnik i Péter Lékó el 2004.

En el període entre 2007 i 2009 fou un dels dos vicepresidents de la Federació francesa d'escacs (FFE). El desembre de 2008, la FFE el nomenà capità-seleccionador (no jugador) de l'equip de França.[17]

Actualment, té una consultoria de negocis a Rússia, i viu a Moscou.[18]

Notes i referències[modifica]

  1. «Fitxa oficial de la Fide». fide.com. [Consulta: 29 desembre 2014].
  2. «Nota biogràfica de Joël Lautier» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 15 maig 2011].
  3. «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
  4. Tibor Karolyi i Nick Aplin, Kasparov's Fighting Chess, 1993–1998, ed. Batsford Chess, 2006.
  5. «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 29 desembre 2014].
  6. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Joël Lautier «benoni.de». [Consulta: 15 maig 2011]. (alemany)
  7. Dades estadístiques del Campionat del món Sub-20 de 1988, a Adelaida, a «chessmetrics.com» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2011].
  8. Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 13 maig 2011].
  9. Umiastowski, Adam. «Historial, resultats complets, partides, i taules de creuaments del Memorial Rubinstein» (en polonès). [Consulta: 3 novembre 2011].
  10. «Històric de guanyadors del Torneig de Pamplona, dins un article sobre l'edició de 2008» (en castellà). chessbase. [Consulta: 16 maig 2011].
  11. Bareev leads Enghien-les-bains, Chessbase, 17 de juny de 2003 (en anglès). Consultat el dia 16 de maig de 2011 (anglès)
  12. «World Chess Championship 1999 FIDE Knockout Matches» (en anglès). Quadres de resultats dels matxs pel Campionat del món de la FIDE de 1999, a Las Vegas. FIDE. [Consulta: 15 maig 2011].
  13. «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2011].
  14. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  15. The Week in Chess 580 (anglès)
  16. Thimognier, Dominique. «Historial dels campionats de França d’escacs» (en francès). Heritage des échecs français. [Consulta: 15 maig 2011].
  17. Communicat de la FFE
  18. Interview vidéo exclusive de Joël Lautier

Bibliografia[modifica]

  • Alain Fayard, Joël Lautier joue et Gagne, éd. Bernard Grasset–Fasquelle, collection Europe Échecs, 1993

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joël Lautier Modifica l'enllaç a Wikidata



Títols
Precedit per:
Ilya Gurevich
Campió del món Sub-14
1986
Succeït per:
Miroslav Marković
Precedit per:
Viswanathan Anand
Campió del món juvenil
1988
Succeït per:
Vassil Spassov
Precedit per:
Étienne Bacrot
Campió de França
2004-2005
Succeït per:
Vladislav Tkatxov