Olimpíada d'escacs de 1990

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1990
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 636
Lloc i data
Lloc Novi Sad
Estat Iugoslàvia
Data 1990
Classificació
Guanyador Iolo Ceredig Jones
Estadístiques
Partits jugats 3.020
Modifica les dades a Wikidata

L'Olimpíada d'escacs de 1990 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 16 de novembre i el 4 de desembre de 1990 a Novi Sad, Iugoslàvia (actual Sèrbia). Va ser la vint-i-novena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, fou organitzada per la FIDE, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina, així com d'altres esdeveniments destinats a promoure els escacs.

Aquesta vegada, la controvèrsia política va envoltar els Estats Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) que feia poc que havien declarat la seva independència de la Unió Soviètica i varen voler els seus propis equips propis a l'Olimpíada. Els iugoslaus amfitrions, tanmateix, varen seguir el decret de Moscou i rebutjaren acceptar la seva participació. Malgrat una petició de diversos importants jugadors, no es va permetre que juguessin, cosa que va significar que grans noms com Jaan Ehlvest, Lembit Oll i Aleksei Xírov, i finalment, però no per això menys important, l'excampió del món Mikhaïl Tal no podrien aparèixer a l'Olimpíada.

Torneig obert[modifica]

Un total de 108 equips de 106 països diferents varen jugar un torneig per sistema suís a 14 rondes. Per primer cop, el país amfitrió tenia el dret a participar-hi amb dos equips addicionals. Els tres equips de Iugoslàvia varen acabar entre els 30 primers.

En el cas d'empat, els desempats decidir a utilitzar varen ser primer el sistema Buchholz i després per punts de matx.

Torneig obert
# País Jugadors Mitjana
Elo
Punts Buchholz
1 Unió Soviètica Unió Soviètica Ivanchuk, Gelfand, Beliavsky, Yusupov, Yudasin, Bareev 2645 39
2 Estats Units Estats Units Seirawan, Gulko, Christiansen, Benjamin, Fedorowicz, De Firmian 2599 35½ 452.5
3 Anglaterra Anglaterra Short, Speelman, Nunn, Adams, Chandler, Hodgson 2604 35½ 450.5

Medalles individuals[modifica]

Torneig femení[modifica]

Hi varen participar 65 equips de 63 països. Com en el torneig obert, la competició femenina es varen presentar tres equips de Iugoslàvia, tots ells varen acabar entre els 20 primers. Líban estava registrat però no s'hi va presentar. Els seus primers tres partits varen ser posats com a no compareixença, després varen ser oficialment retirats.

En el cas d'empat, els desempats decidir a utilitzar varen ser primer el sistema Buchholz i després per punts de matx.

Per segona Olimpíada consecutiva, l'equip hongarès va batre la Unió Soviètica, tot i que aquest cop només pel desempat. Un cop més, les tres germanes Polgár (Zsuzsa, Zsófia i Judit) eren a l'equip - i totes elles varen guanyar els seus respectius taulers. La millor actuació individual, tanmateix, va venir de la reserva soviètica Arakhamia que va registrar un perfecte 12/12 de puntuació i un increïble 2935 de performance.

# País Jugadores Mitjana
ELO
Punts Buchholz
1 Hongria Hongria Zsuzsa Polgár, Judit Polgár, Zsófia Polgár, Mádl 2492 35 344.5
2 Unió Soviètica Unió Soviètica Chiburdanidze, Gaprindashvili, Galliamova, Arakhamia 2438 35 340.5
3 República Popular de la Xina Xina Xie Jun, Peng Zhaoqin, Qin Kanying, Wang Lei 2302 29

Classificació de la resta dels equips:

Medalles individuals[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.