Olimpíada d'escacs de 1968

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1968
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 314
Lloc i data
Estat Suïssa
Data 17 octubre 1968 - 7 novembre 1968
Estadístiques
Partits jugats 1.912
Modifica dades a Wikidata

La XVIII Olimpíada d'escacs de 1968, organitzada per la FIDE i que incloïa un torneig obert per equips,[1] així com altres esdeveniments designats per a promoure els escacs, va tenir lloc a Lugano (Suïssa) entre el 17 d'octubre i el 7 de novembre del 1968.

L'equip soviètic amb sis Grans Mestres, liderat pel campió del món Petrossian, va estar a l'altura de les expectatives i va guanyar la seva novena medalla d'or consecutiva, per davant de Iugoslàvia i Bulgària, plata i bronze respectivament.

Resultats[modifica]

Preliminars[modifica]

Un total de 53 equips varen competir i varen ser dividits en set grups preliminars de set o vuit equips a cada grup. Els dos millors equips de cada grup passaven a la Final A, els classificats en tercer i quart lloc a la Final B, els 5-6 a la Final C, i la resta a la Final D. Tots els torneigs preliminars i les finals varen ser jugats al sistema de tots contra tots. Els resultats de la fase preliminar varen ser els següents:

  • Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Filipines, 3. Anglaterra, 4. Israel, 5. Itàlia, 6. Portugal, 7. Mèxic, 8. Xipre.
  • Grup 2: 1. Dinamarca, 2. Estats Units, 3. Mongòlia, 4. Àustria, 5. Austràlia, 6. Veneçuela, 7. França.
  • Grup 3: 1. Iugoslàvia, 2. Polònia, 3. Espanya, 4. Escòcia, 5. Sud-àfrica, 6. Luxemburg, 7. República Dominicana.
  • Grup 4: 1. Hongria, 2. Canadà, 3. Països Baixos, 4. Bèlgica, 5. Mònaco, 6. Irlanda, 7. Paraguai, 8. Costa Rica.
  • Grup 5: 1. Alemanya Occidental, 2. Romania, 3. Suïssa, 4. Brasil, 5. Noruega, 6. Puerto Rico, 7. Hong Kong, 8. Líban.
  • Grup 6: 1. Argentina, 2. Alemanya Oriental, 3. Finlàndia, 4. Suècia, 5. Grècia, 6. Marroc, 7. Illes Verges Britàniques.
  • Grup 7: 1. Bulgària, 2. Txecoslovàquia, 3. Islàndia, 4. Cuba, 5. Tunísia, 6. Turquia, 7. Singapur, 8. Andorra.

Final[modifica]

Final A
# País Jugadors Punts MP
1 Unió Soviètica Unió Soviètica Petrosian, Spassky, Kortxnoi, Geller, Polugaevsky, Smyslov 39½
2 Iugoslàvia Iugoslàvia Gligorić, Ivkov, Matanović, Matulović, Parma, Čirić 31
3  Bulgaria Bobotsov, Tringov, Padevsky, Kolarov, Radulov, Peev 30
4 Estats Units Estats Units Reshevsky, Evans, Benko, R. Byrne, Lombardy, D. Byrne 29½
5 RFA RFA Unzicker, Schmid, Darga, Pfleger, Hübner, Hecht 29
6 Hongria Hongria Portisch, Szabó, Bilek, Lengyel, Barcza, Csom 27½
7 Argentina Argentina Najdorf, Panno, Sanguineti, Rossetto, Rubinetti, García 26 15
8  Romania Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Drimer, Soós, Ungureanu 26 14
9  Txecoslovàquia Hort, Filip, Smejkal, Jansa, Augustin, Janata 24½ 12
10 República Democràtica Alemanya RDA Uhlmann, Pietzsch, Zinn, Malich, Liebert, Hennings 24½ 11
11 Polònia Polònia Kostro, Bednarski, Doda, Schmidt, Adamski, Grąbczewski 23
12 Dinamarca Dinamarca Larsen, Brinck-Claussen, Hamann, Holm, Petersen, Nørby 21
13 Canadà Canadà Yanofsky, Suttles, Macskasy, Allan, Day, Schulman 19
14 Filipines Filipines Reyes, Balinas, De Castro, Naranja, Bandal, Rodríguez 13½

Medalles individuals[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encara que comunament es coneix com la divisió dels homes, aquesta secció estava oberta tant a jugadors masculins com femenins.

Enllaços externs[modifica]