Olimpíada d'escacs de 1968

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1968
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 314
Lloc i data
Estat Suïssa
Data 1968
Estadístiques
Partits jugats 1.912
Modifica dades a Wikidata

La XVIII Olimpíada d'escacs de 1968, organitzada per la FIDE i que incloïa un torneig obert per equips,[1] així com altres esdeveniments designats per a promoure els escacs, va tenir lloc a Lugano (Suïssa) entre el 17 d'octubre i el 7 de novembre del 1968.

L'equip soviètic amb sis Grans Mestres, liderat pel campió del món Petrossian, va estar a l'altura de les expectatives i va guanyar la seva novena medalla d'or consecutiva, per davant de Iugoslàvia i Bulgària, plata i bronze respectivament.

Resultats[modifica]

Preliminars[modifica]

Un total de 53 equips varen competir i varen ser dividits en set grups preliminars de set o vuit equips a cada grup. Els dos millors equips de cada grup passaven a la Final A, els classificats en tercer i quart lloc a la Final B, els 5-6 a la Final C, i la resta a la Final D. Tots els torneigs preliminars i les finals varen ser jugats al sistema de tots contra tots. Els resultats de la fase preliminar varen ser els següents:

  • Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Filipines, 3. Anglaterra, 4. Israel, 5. Itàlia, 6. Portugal, 7. Mèxic, 8. Xipre.
  • Grup 2: 1. Dinamarca, 2. Estats Units, 3. Mongòlia, 4. Àustria, 5. Austràlia, 6. Veneçuela, 7. França.
  • Grup 3: 1. Iugoslàvia, 2. Polònia, 3. Espanya, 4. Escòcia, 5. Sud-àfrica, 6. Luxemburg, 7. República Dominicana.
  • Grup 4: 1. Hongria, 2. Canadà, 3. Països Baixos, 4. Bèlgica, 5. Mònaco, 6. Irlanda, 7. Paraguai, 8. Costa Rica.
  • Grup 5: 1. Alemanya Occidental, 2. Romania, 3. Suïssa, 4. Brasil, 5. Noruega, 6. Puerto Rico, 7. Hong Kong, 8. Líban.
  • Grup 6: 1. Argentina, 2. Alemanya Oriental, 3. Finlàndia, 4. Suècia, 5. Grècia, 6. Marroc, 7. Illes Verges Britàniques.
  • Grup 7: 1. Bulgària, 2. Txecoslovàquia, 3. Islàndia, 4. Cuba, 5. Tunísia, 6. Turquia, 7. Singapur, 8. Andorra.

Final[modifica]

Final A
# País Jugadors Punts MP
1 Unió Soviètica Unió Soviètica Petrosian, Spassky, Kortxnoi, Geller, Polugaevsky, Smyslov 39½
2 Iugoslàvia Iugoslàvia Gligorić, Ivkov, Matanović, Matulović, Parma, Čirić 31
3  Bulgaria Bobotsov, Tringov, Padevsky, Kolarov, Radulov, Peev 30
4 Estats Units Estats Units Reshevsky, Evans, Benko, R. Byrne, Lombardy, D. Byrne 29½
5 RFA RFA Unzicker, Schmid, Darga, Pfleger, Hübner, Hecht 29
6 Hongria Hongria Portisch, Szabó, Bilek, Lengyel, Barcza, Csom 27½
7 Argentina Argentina Najdorf, Panno, Sanguineti, Rossetto, Rubinetti, García 26 15
8  Romania Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Drimer, Soós, Ungureanu 26 14
9  Txecoslovàquia Hort, Filip, Smejkal, Jansa, Augustin, Janata 24½ 12
10 República Democràtica Alemanya RDA Uhlmann, Pietzsch, Zinn, Malich, Liebert, Hennings 24½ 11
11 Polònia Polònia Kostro, Bednarski, Doda, Schmidt, Adamski, Grąbczewski 23
12 Dinamarca Dinamarca Larsen, Brinck-Claussen, Hamann, Holm, Petersen, Nørby 21
13 Canadà Canadà Yanofsky, Suttles, Macskasy, Allan, Day, Schulman 19
14 Filipines Filipines Reyes, Balinas, De Castro, Naranja, Bandal, Rodríguez 13½

Medalles individuals[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encara que comunament es coneix com la divisió dels homes, aquesta secció estava oberta tant a jugadors masculins com femenins.

Enllaços externs[modifica]