Olimpíada d'escacs de 2010

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 2010
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 1.306
Lloc i data
Lloc Khanti-Mansisk
Data 2010
Estadístiques
Partits jugats 3.240
Modifica les dades a Wikidata
Logo de l'olimpíada

L'Olimpíada d'escacs de 2010 fou la 39a edició oficial de les Olimpíades d'escacs, torneig d'escacs organitzat per la Federació Internacional d'Escacs. Comprengué tant una competició absoluta[1] com una d'específica per a dones, així com diversos altres esdeveniments dirigits a la promoció dels escacs. Se celebrà entre el 19 de setembre i el 4 d'octubre de 2010 a Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental, Rússia.[2] Simultàniament, se celebrà l'assemblea general de la FIDE,[3] en la qual s'elegí el nou president de l'organisme: fou reelegit Kirsan Ilyumzhinov, qui va derrotar Anatoli Kàrpov en la votació per 95 vots a 55.[4]

Khanti-Mansisk va ser triada com a seu durant l'Olimpíada de 2006, batent les candidatures de Budva, Buenos Aires, Riga i Poznań. Rússia havia organitzat les Olimpíades d'escacs en tres ocasions anteriors: XII Olimpíada (1956) (encara com a Unió Soviètica), XXXI Olimpíada (1994) i XXXIII Olimpíada (1998).

Hi participaren un total de 1305 jugadors de 141 equips,[5] repartits en equips de cinc jugadors, un dels quals era suplent. Entre els jugadors, 254 eren Grans Mestres i 164 Mestres Internacionals.[6]

Reglament[modifica]

El torneig es disputà per sistema suís a 11 rondes; les partides es jugaven a un ritme de joc de 90 minuts per les primeres 40 jugades, i 30 minuts addicionals, més 30 segons d'increment per jugada.[5] La puntuació dels equips es computava a raó de 2 punts per la victòria de l'equip, 1 per l'empat, i cap per la derrota. En cas d'empat en la classificació, s'aplicaven successivament els desempats:

  • sistema Sonnenborn-Berger: suma dels punts dels adversaris contra els quals s’hagi jugat (excepte l'equip amb menor puntuació), cadascun multiplicat per la puntuació obtinguda per cada equip adversari;
  • suma dels punts fets pels propis jugadors (game points);
  • Buchholz: suma dels punts dels equips rivals, exclòs aquell amb la puntuació més baixa.[7]

Tot i que inicialment s'havia previst la participació de cinc equips russos en total (tres al torneig obert, i dos al femení), finalment en foren vuit, cinc al torneig principal i tres al femení.[8]

Torneig obert[modifica]

Al torneig obert, o absolut, hi participaren 148 equips, cinc dels quals eren russos.[8] L'equip de Romania es va retirar poc abans de l'inici de la competició, per discrepàncies dels jugadors amb la seva Federació.

Resultats per equips[modifica]

A més a més de la classificació general, i sobre la base del seed,[9] en cinc grups; varen obtenir premi les tres primeres seleccions classificades de cada grup (excloses les premiades amb medalla a la classificació general).

Pos. Equip Jugadors [10] Seed Elo [11] 2 1 0 Punts S-B
Gold medal.svg Flag of Ukraine.svg Ucraïna Vassil Ivantxuk, Ruslan Ponomariov, Pàvel Eliànov, Zahar Efimenko, Oleksandr Moissèienko 2 2737 19 8 3 0 380,5
Silver medal.svg Rússia Rússia 1 Vladímir Kràmnik, Aleksandr Grisxuk, Piotr Svídler, Serguei Kariakin, Vladimir Malakhov 1 2755 18 8 2 1 379,5
Bronze medal.svg Israel Israel Borís Guélfand, Emil Sutovsky, Ilià Smirin, Maxim Rodshtein, Victor Mikhalevski 11 2676 17 7 3 1 367,5
4 Hongria Hongria Péter Lékó, Zoltan Almasi, Judit Polgár, Ferenc Berkes, Csaba Balogh 5 2698 17 8 1 2 355,5
5 República Popular de la Xina Xina Wang Yue, Bu Xiangzhi, Wang Hao, Zhou Jianchao, Li Chao 3 2703 16 7 2 2 362,0
6 Rússia Rússia 2 Ian Nepómniasxi, Ievgueni Alekséiev, Nikita Vitiúgov, Ievgueni Tomaixevski, Artiom Timoféiev 4 2702 16 8 0 3 355,0
7 Armènia Armènia Levon Aronian, Vladímir Akopian, Gabriel Sargissian, Arman Paixikian, Avetik Grigoryan 6 2698 16 7 2 2 345,0
8 Espanya Espanya Aleksei Xírov, Francisco Vallejo Pons, Ivan Salgado Lopez, Jordi Magem Badals, Daniel Alsina Leal 16 2658 16 7 2 2 332,0
9 Estats Units Estats Units Hikaru Nakamura, Gata Kamsky, Alexander Onischuk, Yuri Shulman, Robert Lee Hess 9 2691 16 7 2 2 315,5
10 França França Maxime Vachier-Lagrave, Laurent Fressinet, Vladislav Tkachiev, Romain Edouard, Sebastien Feller 10 2681 16 6 4 1 311,5

Torneig femení[modifica]

Al torneig femení hi participaren 114 equips, tres dels quals en representació d'Alemanya.[8]

Incidències[modifica]

A la primera ronda, l'equip del Iemen va refusar de jugar contra Israel, per motius polítics, i tots els jugadors israelians varen sumar una victòria sense jugar.

Notes i referències[modifica]

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. Informació de l'olimpíada de 2010
  3. Programa del congrés de la FIDE (anglès)
  4. «Ilyumzhinov wins FIDE election by 95 votes to 55». Chessbase.com, 29-09-2010. [Consulta: 3 octubre 2010]. (anglès)
  5. 5,0 5,1 «2010 Chess Olympiad Khanty-Mansiysk: Preview» (en anglès). Chessbase, 21-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
  6. Chess-results: participants al torneig open, participants al torneig femení
  7. «FIDE Handbook: Olympiad Pairing Rules» (en anglès). FIDE. [Consulta: 22 setembre 2010].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Russia with 8 teams at the Chess Olympiad» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 21 setembre 2010].
  9. Ordre donat per la mitjana d'Elo dels jugadors membres de cada equip
  10. Tots els jugadors són Grans Mestres, llevat si s'indica expressament el contrari
  11. Classificació a setembre 2010

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 2010 Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
XXXVIII Olimpíada
XXXIX Olimpíada
(2010)
Succeït per:
XL Olimpíada