Olimpíada d'escacs de 1939
| Tipus | Olimpíades d'escacs  |
|---|---|
| Organitzador | Federació Internacional d'Escacs |
| Localització i Dates | |
| Localització | Teatro Politeama (Buenos Aires) Buenos Aires (Argentina) |
| Estat | Argentina |
| Interval de temps | 24 agost 1939 – 19 setembre 1939 |
| Número d'edició | 8 (1939) |
| Dades estadístiques | |
| Partits | 930 |
L'olimpíada d'escacs de 1939 fou la vuitena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 24 d'agost i el 19 de setembre a Buenos Aires, Argentina. Fou profundament influenciada per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, que va fer que l'equip anglès es retirés, i que no poguessin jugar-se totes les partides de la fase final.[1] Foren a més les primeres olimpíades d'escacs organitzades fora d'Europa.
La competició[modifica]
Al torneig hi participaren 133 jugadors de 27 països. Fou la primera participació de molts països llatinoamericans, entre els quals Cuba (guiada per l'excampió del món José Raul Capablanca), el Brasil i Xile. Els Estats Units, campions de les últimes quatre edicions, no s'hi varen presentar a causa de desacords financers amb l'organització, mentre que l'Alemanya nazi va participar per primer cop en una olimpíada oficial (ja va ser presenta a l'olimpíada de 1936, disputada a Múnic alhora que els Jocs Olímpics, una edició no considerada oficial per la FIDE).
Alguns països europeus, com ara Iugoslàvia i Hongria, no hi participaren a causa de les dificultats financeres de sufragar el viatge; Àustria tampoc no hi era present, a causa de la seva annexió a Alemanya (l'austríac Erich Eliskases formava part de l'equip alemany), mentre que Txecoslovàquia hi participà amb el nom de Protectorat de Bohèmia i Moràvia, perquè el país estava ocupat. Els països europeus varen fer el viatge per mar de tres setmanes fins a l'Argentina amb el mateix vaixell, el Priapolis.
Primera fase[modifica]
A causa de l'elevat nombre d'equips inscrits, en comptes de disputar un round robin com a les edicions precedents, es va decidir de dividir la competició en dues fases: a la primera els equips es dividiren en quatre grups (tres de set i un de sis); els primers quatre de cada grup es classificaven per la fase següent, mentre que els altres competirien per la Copa Argentina.
Les partides d'aquesta fase duraren del 23 al 31 d'agost; no hi hagué gaires sorpreses, i l'Argentina fou l'única que va vèncer els sis matxs.
Cada columna representa un grup; en negreta els equips classificats.
Segona fase[modifica]
La segona fase va començar el dia 1 de setembre, el mateix dia de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Tres jugadors anglesos van deixar la competició, donant lloc a la retirada del seu equip; tot i que es va proposar la possibilitat d'aturar l'olimpíada, el conjunt dels capitans va decidir continuar. Sis matxs, aquells entre els equips de les nacions en guerra amb els altres, tingueren assignat un 2-2 per acord: tals foren els matxs Alemanya-França, Alemanya-Polònia, Alemanya-Mandat britànic de Palestina, Bohèmia i Moràvia-França, Bohèmia i Moràvia-Polònia i Argentina-Mandat britànic de Palestina, aquest últim per convèncer els alemanys de no jugar el matx amb el Mandat de Britànic de Palestina que creien que podien guanyar fàcilment.
El torneig va ser guanyat per Alemanya, que va estar al primer lloc des de la quarta ronda, després de vèncer els txecs a la ronda anterior. Els polonesos van començar malament, però es van recuperar al final fins a la segona posició i guanyar tres medalles, el bronze va ser atorgat a Estònia, encapçalada per Paul Keres.
Resultats absoluts[modifica]
Resultats individuals[modifica]
S'entregaren medalles als millors jugadors (com a percentatge de punts realitzats) de cada tauler, comptant només els resultats de la segona fase.
Primer tauler[modifica]
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
José Raul Capablanca |  Cuba
|
8,5 | 11 | 77,3 |
|
Aleksandr Alekhin |  França
|
7,5 | 10 | 75 |
|
Vladimirs Petrovs |  Letònia
|
9,5 | 13 | 73,1 |
Segon tauler[modifica]
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Yosef Porath | .svg){kind=small} Mandat britànic de Palestina
|
7,5 | 10 | 75 |
| Miguel Najdorf |  Polònia
|
9 | 12 | 75 | |
|
|
Erik Lundin |  Suècia
|
8,5 | 13 | 65,4 |
Tercer tauler[modifica]
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Ludwig Engels | .svg){kind=small} Alemanya nazi
|
9,5 | 11 | 86,4 |
|
|
Paulino Frydman | Polònia
|
9 | 12 | 75 |
|
|
Jacobo Bolbochan |  Argentina
|
9,5 | 13 | 73,1 |
Quart tauler[modifica]
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Gunnar Friedemann |  Estònia
|
10 | 13 | 76,9 |
|
|
Lodewijk Prins |  Països Baixos
|
7,5 | 11 | 68,2 |
|
|
Teodor Regedziński | Polònia
|
6 | 10 | 60 |
Cinquè tauler[modifica]
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Isaias Pleci | Argentina
|
9,5 | 13 | 73,1 |
|
|
František Zíta |  Protectorat de Bohèmia i Moràvia
|
7,5 | 11 | 68,2 |
|
|
Enrique Reed |  Xile
|
7,5 | 12 | 62,5 |
Final B[modifica]
Els resultats de la segona final (per la Copa Argentina) foren els següents:
Es varen entregar també premis individuals pels jugadors que participaren en la Final B. Per ordre de taulers, els guanyadors foren Ernst Rojahn (Noruega), Daniel Yanofsky (Canadà), Jón Guðmundsson (Islàndia), Michhail Kantardzhiev (Bulgària) i Guðmundur Arnlaugsson (Islàndia).
Després de les olimpíades[modifica]
Un cop acabada l'olimpíada, molts dels participants europeus varen decidir de romandre a l'Argentina o d'anar a algun altre lloc de l'Amèrica del Sud, més que enfrontar-se a un futur incert tot retornant a Europa en mig de la guerra. Els jugadors afectats foren Miguel Najdorf, Paulino Frydman, Gideon Stahlberg, Erich Eliskases, Paul Michel, Ludwig Engels, Albert Becker, Heinrich Reinhardt, Jiří Pelikán, Karel Skalička, Markas Luckis, Movsas Feigins, Ilmar Raud, Moshe Czerniak, Meir Rauch, Victor Winz, Aristide Gromer, Franciszek Sulik, Adolf Seitz, Chris De Ronde, Zelman Kleinstein, Sonja Graf i Paulette Schwartzmann.[2] Molts d'ells eren jueus i havien arribat a Buenos Aires l'agost del 1939 a bord del vaixell de vapor belga "Piriapolis".[3] El vaixell va ser vist des de llavors com a l'epítom de l'Arca de Noè per a tota una generació de jugadors d'escacs.[4][5] Significativament, tots cinc membres de l'equip alemany (Eliskases, Michel, Engels, Becker, Reinhardt) van triar de no retornar a l'Alemanya Nazi.
Notes i referències[modifica]
- ↑ A causa de l'especial situació causada per l'inici de la guerra, es van disputar només 928 de les 1.012 partides programades.
- ↑ «Llista completa de jugadors que van romandre a l'Argentina el 1939 (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 2004-02-09. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ Compagnie Maritime Belge
- ↑ «Michael Negele, Pogromcy Enigmy». Arxivat de l'original el 2010-12-17. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ «Tomasz Lissowski, Frydman i Gombrowicz». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 14 gener 2013].
Enllaços externs[modifica]
- «Olimpíada d'escacs de 1962» (en anglès). OlimpBase.
| Només absolutes | Londres 1927 · La Haia 1928 · Hamburg 1930 · Praga 1931 · Folkestone 1933 · Varsòvia 1935 · Estocolm 1937 · Buenos Aires 1939 · Dubrovnik 1950 · Hèlsinki 1952 · Amsterdam 1954 · Moscou 1956 · Munic 1958 · Leipzig 1960 · Varna 1962 · Tel Aviv 1964 · La Havana 1966 · Lugano 1968 · Siegen 1970 · Niça 1974 |
|---|---|
| Només femenines | |
| Combinades | Skopje 1972 · Haïfa 1976 · Buenos Aires 1978 · La Valetta 1980 · Lucerna 1982 · Tessalònica 1984 · Dubai 1986 · Tessalònica 1988 · Novi Sad 1990 · Manila 1992 · Moscou 1994 · Erevan 1996 · Elista 1998 · Estambul 2000 · Bled 2002 · Calvià 2004 · Torí 2006 · Dresde 2008 · Khanti-Mansisk 2010 · Estambul 2012 · Tromsø 2014 · Bakú 2016 · Batum 2018 · Futures:Khanti-Mansisk 2020 |
| No oficials | |
