L'Olimpíada d'escacs de 1998 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 26 de setembre i el 13 d'octubre de 1998 a Elistà, Rússia. Va ser la trenta-tresena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. La tria d'Elista, capital de Calmúquia, degué molt al suport i promoció de Kirsan Iliumjínov, a la vegada president de la FIDE i de la República de Calmúquia.
A causa que no es van acabar a temps els treballs a la seu de l'esdeveniment, la FIDE es va veure obligada a posposar l'inici de la competició, i a l'eliminació d'un dia de descans, tot reduint les rondes previstes de 14 a 13.
Al torneig open hi participaren 110 equips, dels quals quatre eren de Rússia, formats per un màxim de sis jugadors (quatre de titulars i dos de suplents), per un total de 634 participants.
Els dos equips russos principals se situaren als llocs capdavanters de la classificació des de la quarta ronda, i els Estats Units se situaren primers tot vencent el Països Baixos per 4-0. Els estatunidencs varen mantenir el lideratge fins a la novena ronda, ajudats per la derrota per 3-1 de Rússia contra Bulgària. L'emparellament dels russos contra Armènia els va permetre obtenir el lideratge amb mig punt d'avantatge a dues rondes pel final, el qual conservaren vencent per 3-1 Romania, mentre Rússia "B" conservava el tercer lloc. La victòria d'Israel per 3,5-0,5 contra el segon equip rus no va ser suficient per garantir-los el bronze, que fou finalment per Ucraïna per bucholz.
Resultats per equips[modifica]
| Pos. |
Equip |
Jugadors[2] |
Elo[3] |
Punts[4]
|
|
 Rússia A
|
Piotr Svídler, Serguei Rublevski, Ievgueni Baréiev, Aleksandr Morozévitx, Vadim Zviàguintsev, Konstantín Sakàiev
|
2684
|
35,5
|
|
 Estats Units
|
Alexander Yermolinsky, Alexander Shabalov, Yasser Seirawan, Borís Gulko, Nick De Firmian, Gregory Kaidanov
|
2631
|
34,5
|
|
 Ucraïna
|
Vassil Ivantxuk, Alexander Onischuk, Oleh Romanishin, Volodímir Malaniuk, Stanislav Savchenko, Ruslan Ponomariov
|
2638
|
32,5
|
| 4
|
 Israel
|
Borís Alterman, Ilià Smirin, Emil Sutovsky, Lev Psakhis, Yona Kosashvili, Borís Àvrukh
|
2593
|
32,5
|
| 5
|
 R.P. de la Xina
|
Peng Xiaomin, Ye Jiangchuan, MI[5] Zhang Zhong, MF[6] Yu Shaoteng, MI Wu Wenjin, MF Wang Rui
|
2498
|
31,5
|
| 6
|
 Alemanya
|
Artur Iussúpov, Rustem Dautov, Christopher Lutz, Robert Hübner, Christian Gabriel, Thomas Luther
|
2610
|
31,5
|
| 7
|
 Geòrgia
|
Zurab Azmaiparaixvili, Guiorgui Guiorgadze, Zurab Sturua, MI Guiorgui Bagaturov, MI Khvicha Supatashvili, Lasha Janjgava
|
2601
|
31,5
|
| 8
|
Rússia B
|
Aleksei Dréiev, Valery Filippov, MI Serguei Vólkov, Mikhail Kobalia, Vassili Iemelin, Andrei Shariazdanov
|
2594
|
31
|
| 9
|
 Hongria
|
Zoltán Almási, József Pintér, Csaba Horváth, József Horváth, Zoltán Varga, Zoltán Gyimesi
|
2588
|
31
|
| 10
|
 Romania
|
Andrei Istrătescu, Mihail Marin, Liviu-Dieter Nisipeanu, Constantin Ionescu, Vladislav Nevednichy, MI Levente Vajda
|
2548
|
30,5
|
Resultats individuals[modifica]
Millor performance Elo[modifica]
Cinquè tauler (primer suplent)[modifica]
Sisè tauler (segon suplent)[modifica]
Al torneig femení hi participaren 72 equips; Rússia hi presentava tres equips. Els equips estaven formats almenys per quatre jugadores (tres de titulars i una de reserva); en total, hi havia 282 jugadores.
El torneig fou dominat per la Xina, que després d'haver batut a la sisena ronda per 2,5-0,5 Romania (en aquell moment segona) va prendre el primer lloc, on hi va romandre per la resta del torneig, amb un avantatge sempre superior als dos punts. El segon lloc el disputaren principalment Rússia (que va derrotar les romaneses 2-1 a la novena ronda, situant-les al quart lloc) i Geòrgia. Aquesta darrera va obtenir mig punt d'avantatge després de l'onzena ronda, i el va mantenir fins a la vigília de la darrera ronda; en aquesta, les russes, que venceren Polònia per 2'5-0'5, recuperaren l'avantatge, i guanyaren la medalla d'argent per bucholz.
Resultats per equips[modifica]
| Pos. |
Equip |
Jugadores |
Elo[10] |
Punts[4]
|
|
|
R.P. de la Xina
|
GM[7] Xie Jun, GMF[11] Zhu Chen, GMF Wang Pin, GMF Wang Lei
|
2480
|
29
|
|
|
Rússia A
|
GMF Svetlana Matveeva, MIF[12] Ekaterina Kovalevskaja, GMF Tatiana Shumiakina, GMF Tatiana Stepovaia-Dianchenko
|
2438
|
27
|
|
|
Geòrgia
|
GM Maia Txiburdanidze, MI[5] Nana Ioseliani, MI Ketevan Arakhamia-Grant, GMF Nino Khurtsidze
|
2480
|
27
|
| 4
|
 Països Baixos
|
GMF Peng Zhaoqin, MIF Erika Sziva, MIF Tea Bosboom-Lanchava, Linda Jap Tjoen San
|
2325
|
23,5
|
| 5
|
 Bulgària
|
GMF Antoaneta Stéfanova, GMF Margarita Voiska, MIF Maria Velcheva, GMF Silvia Aleksieva
|
2387
|
23,5
|
| 6
|
Romania
|
GMF Corina-Isabela Peptan, GMF Cristina Foişor, GMF Elena Luminita Radu-Cosma, GMF Gabriela Olarasu
|
2398
|
23
|
| 7
|
 Iugoslàvia
|
GMF Alisa Maric, GMF Natasa Bojkovic, MIF Sanja Vuksanovic, GMF Maria Manakova
|
2422
|
23
|
| 8
|
Hongria
|
MIF Nikoletta Lakos, MI Ildikó Mádl, MIF Monika Grabics, MIF Nora Medvegy
|
2383
|
23
|
| 9
|
Rússia C
|
GMF Julia Demina, MIF Aleksandra Kosteniuk, Bairta Kharashkina, Anna Gelashvili
|
2205
|
23
|
| 10
|
Estats Units
|
GMF Anjelina Belakovskaia, Irina Krush, MIF Esther Epstein, GMF Elena Akmilovskaya
|
2355
|
23
|
Resultats individuals[modifica]
Millor performance Elo[modifica]
Quart tauler (suplent)[modifica]
El trofeu Nona Gaprindaixvili s'assignà a l'equip amb la millor mitjana de classificació entre el torneig obert i el femení. Fou el primer cop que s'atorgà aquest trofeu.
Varen participar en ambdós torneigs:
Participaren només al torneig open:
Notes i referències[modifica]
- ↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
- ↑ Tots els jugadors són Grans Mestres, llevat de quan s'indiqui expressament el contrari
- ↑ Mitjana dels quatre jugadors amb Elo més alt.
- ↑ 4,0 4,1 En cas d'empat, s'aplicà el sistema bucholz
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mestre Internacional
- ↑ 6,0 6,1 Mestre de la FIDE
- ↑ 7,0 7,1 Gran Mestre
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 En cas d'empat a percentatge, la medalla es dona al jugador que hagi jugat més partides
- ↑ 9,0 9,1 Sense punts Elo FIDE
- ↑ Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
- ↑ 11,0 11,1 Gran Mestre Femení
- ↑ 12,0 12,1 Mestre Internacional Femení
- ↑ Mestre de la FIDE Femení
Enllaços externs[modifica]
|
|---|
|
| Només absolutes | |
|---|
| Només femenines | |
|---|
| Combinades | |
|---|
| No oficials | |
|---|
|
) 46° 19′ N, 44° 16′ E / 46.32°N,44.27°E 
Geòrgia
Bulgària
Rússia
Qatar
Namíbia
Nigèria
Armènia
Belarús
Albània
Cuba
Grècia
Iemen
Angola
Escòcia
Kazakhstan
Estats Units
Argentina
Polònia
Israel
Ucraïna
Suècia
R.P. de la Xina
Turkmenistan
Països Baixos
Iraq
Romania
Emirats Àrabs Units
Angola
Argentina
Armènia
Austràlia
Àustria
Azerbaidjan
Bangladesh
Belarús
Bòsnia i Hercegovina
Botswana
Brasil
Colòmbia
Croàcia
Cuba
El Salvador
Emirats Àrabs Units
Estònia
Filipines
Finlàndia
França
Gal·les
Japó
Grècia
Índia
Anglaterra
Iraq
Iran
Irlanda
Illes Verges Americanes
Itàlia
Kazakhstan
Letònia
Líban
Lituània
Macau
Moldàvia
Mèxic
Mongòlia
Macedònia del Nord
Nigèria
Nova Zelanda
Polònia
Portugal
Puerto Rico
Txèquia
Escòcia
Eslovènia
Espanya
Sud-àfrica
Suècia
Suïssa
Turquia
Turkmenistan
Uzbekistan
Veneçuela
Vietnam
Afganistan
Antilles Neerlandeses
Albània
Andorra
Barbados
Bèlgica
Bolívia
Canadà
Xile
Xipre
Equador
Egipte
Guernsey
Hondures
Islàndia
Illes Fèroe
Jamaica
Jersey
Kenya
Kirguizstan
Líbia
Luxemburg
Malàisia
Mali
Malta
Namíbia
Nicaragua
Perú
Palestina
Qatar
San Marino
Seychelles
Singapur
Tadjikistan
Trinitat i Tobago
Uganda
Iemen
Zimbàbue
