Olimpíada d'escacs de 1984

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1984
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 521
Lloc i data
Lloc Tessalònica
Estat Grècia
Data 1984
Edició 26
Estadístiques
Partits jugats 2.464
Modifica les dades a Wikidata
Medalla de l'olimpíada de Salònica de 1984.

L'Olimpíada d'escacs de 1984 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 18 de novembre i el 5 de desembre de 1984 a Tessalònica, Grècia. Va ser la vint-i-sisena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Torneig obert[modifica]

Al torneig obert hi participaren 88 equips, dos dels quals eren grecs, formats per sis jugadors (quatre titulars i dos de suplents), per un total de 521 jugadors, entre els qui hi havia una única dona. La competició es jugà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig el guanyà fàcilment la Unió Soviètica, a despit de l'absència d'Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov (que estaven en aquell moment ficats en la lluita pel Campionat del món), i d'una derrota per 1,5-2,5 contra els Estats Units a la novena ronda. Darrere d'ells, els principals pretendents a la medalla d'argent foren els Estats Units, Anglaterra, Romania, i Hongria (malgrat una derrota per 4-0 contra els soviètics). Els estatunidencs, que havien arribat al segon lloc després de la vuitena ronda, foren superats pels anglesos a la penúltima, mercès a una victòria d'aquests últims contra Colòmbia per 3-1; la darrera ronda va arribar amb els Estats Units empatats amb Hongria (i enfrontant-se respectivament contra Bulgària i Cuba), i quedant aquests darrers quarts a només mig punt del bronze.

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Aleksandr Beliavski, GM Lev Polugaievski, GM Rafael Vaganian, GM Vladímir Tukmakov, GM Artur Iussúpov, MI[4] Andrei Sokolov 2610 41
Medalla de plata Anglaterra Anglaterra GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Jonathan Speelman, GM Murray Chandler, GM Jonathan Mestel, MI Nigel Short 2556 37
Medalla de bronze Estats Units Estats Units GM Roman Djindjikhaixvili, GM Lubomir Kavalek, GM Larry Christiansen, GM Walter Browne, GM Lev Alburt, MI Nick De Firmian 2553 35
4 Hongria Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM András Adorján, GM Gyula Sax, MI József Pintér, MI Attila Grószpéter 2596 34,5
5 Romania Romania GM Mihai Şubă, GM Florin Gheorghiu, MI Mihail Viorel Ghindă, MI Valentin Stoica, MI Theodor Ghiţescu, MI Dan Bărbulescu 2470 33
6 RFA RFA GM Robert Hübner, GM Eric Lobron, MI Stefan Kindermann, GM Hans-Joachim Hecht, MI Peter Ostermeyer, MI Ralf Lau 2516 32,5
7 França França GM Borís Spasski, MI Aldo Haïk, MI Bachar Kouatly, MI Jean-Luc Seret, MI Gilles Andruet, MI Thierry Manouck 2485 32,5
8 Iugoslàvia Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Predrag Nikolić, GM Bojan Kurajica, GM Vlatko Kovačević, GM Božidar Ivanović, GM Slavoljub Marjanović 2561 32
9 Bulgària Bulgària MI Kiril Gueorguiev, GM Evgueni Ermenkov, GM Vantzislav Inkiov, GM Petar Velikov, GM Nino Kirov, MI Yordan Grigorov 2470 32
10 Països Baixos Països Baixos GM Jan Timman, GM Guennadi Sossonko, GM John Van der Wiel, GM Hans Ree, MI Paul Van der Sterren, MI Peter Scheeren 2554 32

Resultats individuals[modifica]

A més a més de les medalles per taulers i per la millor performance Elo, també s'atorgaren medalles per al millor solucionista de problemes d'escacs: la medalla d'or fou per l'anglès John Nunn.

Millor performance Elo[modifica]

Jugador País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
Medalla d'or GM[3] John Nunn Anglaterra Anglaterra 2 10 11 2575 2868
Medalla de plata GM Rafael Vaganian Unió Soviètica Unió Soviètica 3 8,5 10 2625 2809
Medalla de bronze GM Aleksandr Beliavski Unió Soviètica Unió Soviètica 1 8 10 2600 2798

Primer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Craig Van Tilbury Illes Verges dels EUA Illes Verges Americanes 9,5 11 86,4
Medalla de plata MF[5] Geoffrey Borg Malta Malta 9 11 81,8
Medalla de bronze GM Aleksandr Beliavski Unió Soviètica Unió Soviètica 8 10 80

Segon tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM John Nunn Anglaterra Anglaterra 10 11 90,9
Medalla de plata John Grantley Cooper Gal·les Gal·les 9 11 81,8
Medalla de bronze John Raphael Trinitat i Tobago Trinitat i Tobago 9,5 12 79,2

Tercer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Rafael Vaganian Unió Soviètica Unió Soviètica 8,5 10 85
Medalla de plata John Delaney Irlanda Irlanda 8 11 72,7
Medalla de bronze MI[4] Iván Morovic Fernández Xile Xile 9 13 69,2

Quart tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Pricha Sinprayoon Tailàndia Tailàndia 8 10 80
Medalla de plata John Powell Jamaica Jamaica 7 9 77,8
Medalla de bronze Frank Loheac-Ammoun Líban Líban 8,5 11 77,3

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Dewperkash Gajadin Surinam Surinam 7 9 77,8
GM Jonathan Mestel Anglaterra Anglaterra 7 9
MI Javier Ochoa de Echagüen Espanya Espanya 7 9
GM József Pintér Hongria Hongria 7 9

Sisè tauler (segon suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Gorden Comben Guernsey-Jersey[6] 7,5 10 75
Marios Schinis Cyprus Xipre 7,5 10
Medalla de bronze MI Nick De Firmian Estats Units Estats Units 7,5 10 75

Tot i que els tres jugadors havien assolit la mateixa puntuació, l'estatunidenc De Firmian es va haver de conformar amb el bronze perquè una de les seves victòries havia estat per incompareixença.

Torneig femení[modifica]

Al torneig femení hi participaren 51 equips (dos dels quals eren grecs), compostos per un màxim de quatre jugadores (una de les quals, suplent), per un total de 202 participants. El torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

La lluita pel primer lloc que va implicar Bulgària i la Unió Soviètica; les búlgares varen romandre al primer lloc fins a la sisena ronda, però foren superades llavors per les soviètiques, que mantingueren la primera posició, augmentant la diferència fins a 4,5 punts d'avantatge a dues jornades pel final. Les búlgares van quedar en segon lloc la major part de la resta del torneig, amb un petit avantatge sobre Romania, que va guanyar la medalla de bronze després de superar la República Federal d'Alemanya i la Xina, gràcies a una victòria sobre Cuba per 3-0 en la dotzena ronda.

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadores Elo[7] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GMF[8] Maia Txiburdanidze, GMF Irina Levitina, GM[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Lidia Semenova 2335 32
Medalla de plata Bulgària Bulgària MFF[9] Margarita Voiska, MIF[10] Rumiana Gocheva, MIF Pavlina Chilingirova, MIF Stefka Savova 2105 27,5
Medalla de bronze Romania Romania GMF Margareta Mureşan, GMF Elisabeta Polihroniade, GMF Daniela Nuţu, Gabriela Olăraşu 2180 27
4 RFA RFA GMF Barbara Hund, MIF Gisela Fischdick, MIF Stepanka Vokralova, MIF Petra Feustel 2232 26
5 República Popular de la Xina Xina GMF Liu Shilan, MIF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng, Zhao Lan 2098 26
6 Hongria Hongria GMF Zsuzsa Veröci, GMF Mária Ivánka, MIF Ildikó Mádl, MIF Rita Kas 2218 25
7 Polònia Polònia GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Agnieszka Brustman, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska, 2227 24,5
8 Anglaterra Anglaterra GMF Jana Miles, MIF Sheila Jackson, MIF Clare Whitehead, Susan Walker 2137 24,5
9 Iugoslàvia Iugoslàvia GMF Milunka Lazarević, MIF Marija Petrović, MIF Suzana Maksimović, MIF Gordana Marković 2162 24
10 Espanya Espanya MIF Nieves Garcia Vicente, María Luisa Cuevas Rodríguez, MIF Pepita Ferrer Lucas, Teresa Canela 2055 24

Resultats individuals[modifica]

Millor performance Elo[modifica]

Jugadora País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
Medalla d'or GMF[8] Lidia Semenova Unió Soviètica Unió Soviètica 4 9,5 10 2225 2505
Medalla de plata GMF Pia Cramling Suècia Suècia 1 10,5 13 2405 2336
Medalla de bronze GM[3] Nona Gaprindaixvili Unió Soviètica Unió Soviètica 3 8,5 10 2335 2329

Primer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GMF Pia Cramling Suècia Suècia 10,5 13 80,8
Medalla de plata MIF Virginia Justo Argentina Argentina 8,5 11 77,3
Medalla de bronze GMF Tatjana Lematschko  Suïssa 9,5 13 73,1
GMF Zsuzsa Veröci Hongria Hongria 9,5 13

Segon tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Céline Roos Canadà Canadà 9,5 13 73,1
Medalla de plata GMF Elisabeta Polihroniade Romania Romania 9 13 69,2
Medalla de bronze Tine Berg Dinamarca Dinamarca 7,5 11 68,2

Tercer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MIF Jussara Chaves Brasil Brasil 9 10 90
Medalla de plata GM Nona Gaprindaixvili Unió Soviètica Unió Soviètica 8,5 10 85
Medalla de bronze Vivian Smith Nova Zelanda Nova Zelanda 7 9 77,8

Quart tauler (suplent)[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GMF Lidia Semenova Unió Soviètica Unió Soviètica 9,5 10 95
Medalla de plata MIF Rachel Crotto Estats Units Estats Units 9 11 81,8
Medalla de bronze Monique Ruck-Petit França França 5,5 7 78,6

Participants[modifica]

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Guatemala va participar només al torneig femení.

Notes i referències[modifica]

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 Mestre Internacional
  5. Mestre de la FIDE
  6. 6,0 6,1 Equip unificat.
  7. Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  8. 8,0 8,1 Gran Mestre Femení
  9. Mestre de la FIDE Femení
  10. Mestre Internacional Femení

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1984 Modifica l'enllaç a Wikidata