Olimpíada d'escacs de 2008

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 2008
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Lloc i data
Lloc Dresden
Estat Alemanya
Data 2008
Modifica les dades a Wikidata
Logo de l'olimpíada d'escacs de 2008

L'olimpíada d'escacs de 2008 fou la 38a edició oficial de les Olimpíades d'escacs, torneig d'escacs organitzat per la Federació Internacional d'Escacs. Comprengué tant una competició absoluta[1] com una d'específica per a dones, així com diversos altres esdeveniments dirigits a la promoció dels escacs. Se celebrà entre el 12 i el 25 de novembre de 2008 a Dresden, Alemanya.[2] Al torneig obert s'hi inscrigueren 146 equips, i 111 al torneig femení. En total, hi havia inscrits 1277 escaquistes.

Les dues seccions del torneig foren arbitrades per l'Àrbitre Internacional Ignatius Leong (de Singapur). A diferència de les Olimpíades recents, el nombre de rondes del suís es va reduir de 13 a 11, amb emparellaments accelerats. Per primer cop el torneig femení es va jugar a quatre taulers, com el masculí, amb la possibilitat d'alternar una jugadora (els equips en tenen un total de cinc). Una altra novetat fou que la classificació final es determinava per punts per matx, i no per punts per partida. En cas d'empat, es desempataria per: 1. Sonneborn-Berger reduït; 2. Suma reduïda dels punts per matx; 3. Punts per partida.[3]

El control de temps per cada partida donava a cada jugador 90 minuts pels primers 40 moviments, i 30 minuts per la resta de la partida, amb 30 segons d'increment addicional després de cada moviment, començant des del primer. Com a nova regla, no es permetien les taules per mutu acord abans de completar les primeres 30 jugades. Hi va haver algunes partides que foren taules abans de la 16a jugada, formalment per repetició, cosa que no estava formalment prohibida.[4] A més a més, els jugadors que no estiguessin al tauler al començament de la ronda automàticament perdien la partida. Aquesta regla es va implementar per analogia amb altres esdeveniments esportius.[5]

Torneig obert[modifica]

Escenari de l'olimpíada

Al torneig obert hi participaren 146 equips representant 141 països. Alemanya, com a país amfitrió, hi participava amb tres equips, i també hi participaven amb un equip cadascú l'Associació Internacional d'Escacs en Braille (IBCA), l'Associació Internacional d'Escacs per Disminuïts Físics (IPCA), i el Comitè Internacional d'escacs per Sords (ICSC). El Marroc havia de participar, però no va aparèixer al matx de primera ronda, i fou desqualificat.

L'equip defensor del títol, Armènia, de nou liderat per Levon Aronian, va aconseguir el seu segon títol consecutiu. Malgrat que partia només en el vuitè lloc del rànquing, va guanyar nou matxs d'onze, empatà contra els quarts (Ucraïna) i va perdre només (1½-2½) contra els segons (Israel), capitanejats per Borís Guélfand. L'equip israelià acabà un punt per darrere d'Armènia. Els Estats Units, liderants per Gata Kamsky, assoliren la medalla de bronze en tenir millor desempat que Vasyl Ivanchuk i la resta de l'equip ucraïnès després de vèncer Ucraïna (3½-½) a la darrera ronda.

Un altre cop l'equip rus, capitanejat per Vladímir Kràmnik era el favorit a priori, però va acabar en una decebedora cinquena plaça. Kramnik, que havia perdut recentment el matx pel campionat del món, va puntuar ben per sota del seu nivell, igualment com la resta de l'equip, llevat de Dmitri Iakovenko que va guanyar la medalla d'or al millor tauler suplent.

Probablement la gran sorpresa del torneig fou el Vietnam, preclassificat al lloc 30, però que va aconseguir ésser finalment novè, ajudat en certa manera pel sistema de torneig, que li va permetre de tenir alguns rivals fluixos, tot i que també va aconseguir empatar 2-2 amb la Xina. Els alemanys acabaren 13ns, mentre que l'Índia, sense el campió del món Viswanathan Anand, es va haver de conformar amb la 16a plaça.

Resultats del torneig obert, #1–#10
# País Jugadors Ràting
mitjà
MP dSB
1 Armènia Armènia Aronian, Akopian, Sargissian, Petrosian, Minasian 2677 19
2 Israel Israel Gelfand, Roiz, Avrukh, Postny, Rodshtein 2682 18
3 Estats Units Estats Units Kamsky, Nakamura, Onischuk, Shulman, Akobian 2673 17 362.0
4 Flag of Ukraine.svg Ucraïna Ivanchuk, Karjakin, Eljanov, Efimenko, Volokitin 2729 17 348.5
5 Rússia Rússia Kramnik, Svidler, Grischuk, Morozevich, Yakovenko 2756 16 375.0
6 Azerbaidjan Azerbaidjan Radjabov, Mamedyarov, Gashimov, Guseinov, Mamedov 2709 16 359.5
7 República Popular de la Xina Xina Wang Yue, Bu Xiangzhi, Ni Hua, Wang Hao, Li Chao 2714 16 357.5
8 Hongria Hongria Lékó, Polgár, Almási, Balogh, Berkes 2692 16 341.5
9 Vietnam Vietnam Nguyen Ngoc Truong Son, Lê Quang Liêm,
Dao Thien Hai, Nguyen Van Huy, Tu Hoang Thong
2539 16 340.0
10 Espanya Espanya Shirov, Vallejo Pons, Illescas Córdoba,
Khamrakulov, San Segundo Carrillo
2644 16 337.5

Premis per grup[modifica]

A més a més de les medalles absolutes, es donaren premis als millors equips en cinc diferents grups de preclassificació, als equips que varen fer una millor actuació tenint en compte el seu rànquing inicial. Els equips guanyadors de medalles absolutes no podien optar a aquests premis

Premis per grup
Grup Preclassific.
inicial
Equip MP dSB
A 1-29 Flag of Ukraine.svg Ucraïna 17 348.5
B 30-58 Vietnam Vietnam 16 340.0
C 59-87 Paraguai Paraguai 13 220.5
D 88-116 Luxemburg Luxemburg 11 177.5
E 117-146 Pakistan Pakistan 11 234.5

Medalles individuals[modifica]

Per primer cop, tots els premis per taulers es donaren d'acord a la performance. No hi va haver un premi individual absolut, que hagués correspost a Sargissian, que al tercer tauler va fer la millor performance de tot el torneig:

Torneig femení[modifica]

Al torneig femení hi participaren 111 equips, en representació de 106 països. Alemanya, com a organitzadora, va presentar tres equips, mentre que l'Associació Internacional d'Escacs en Braille (IBCA), l'Associació Internacional d'Escacs per Disminuïts Físics (IPCA), i el Comitè Internacional d'escacs per Sords (ICSC) hi varen presentar un equip cadascuna.

Geòrgia va guanyar el seu quart títol, 12 anys després del tercer, derrotant ajustadament Ucraïna als tie breaks. Els dos equips no es van creuar durant el torneig, però quan les ucraïneses només van empatar el seu penúltim matx contra Sèrbia mentre les georgianes derrotaven les vigents campiones, la Xina (2½-1½), l'or es va començar a perfilar per a Geòrgia. A la darrera ronda varen guanyar (3-1) contra les sèrbies, que varen jugar un paper crucial en la lluita pel títol, a despit de quedar elles mateixes en setena posició. L'equip georgià estava liderat per l'excampiona del món, de 47 anys, Maia Txiburdanidze, que va assolir una performance espectacular, i va guanyar el premi a la millor performance del torneig.

Els Estats Units varen aconseguir el bronze al desempat, just per davant de Rússia (amb l'acabada de coronar campiona del món Aleksandra Kosteniuk) i Polònia. Les alemanyes acabaren al lloc 21è.

Resultats del torneig femení, #1–#10
# País Jugadores Ràting
mitjà
MP dSB
1 Geòrgia Geòrgia Txiburdanidze, Dzagnidze, Javakhishvili, Lomineishvili, Khukhashvili 2476 18 411.5
2 Flag of Ukraine.svg Ucraïna Lahno, Zhukova, Ushenina, Gaponenko, Zdebskaya 2486 18 406.5
3 Estats Units Estats Units Krush, Zatonskih, Goletiani, Rohonyan, Abrahamyan 2396 17 390.5
4 Rússia Rússia Kosteniuk, T. Kosintseva, N. Kosintseva, Korbut, Pogonina 2495 17 367.0
5 Polònia Polònia Soćko, Rajlich, Zawadzka, Majdan, Przeździecka 2386 17 364.5
6 Armènia Armènia Danielian, Mkrtchian, Aginian, Galojan, Andriasian 2397 16 353.0
7 Sèrbia Sèrbia Marić, Bojković, Stojanović, Chelushkina, Benderać 2386 16 318.5
8 República Popular de la Xina Xina Hou Yifan, Zhao Xue, Shen Yang, Ju Wenjun, Tan Zhongyi 2486 15 392.5
9 Israel Israel Klinova, Borsuk, Igla, Vasiliev, Efroimski 2304 15 325.0
10 Bielorússia Bielorússia Sharevich, Popova, Azarova, Berlin, Klimets 2278 15 317.5

Medalles individuals[modifica]

Per primer cop, tots els premis per taulers es donaren d'acord a la performance. No hi va haver un premi individual absolut, que hagués correspost a una renascuda excampiona del món, Txiburdanidze, que al primer tauler va fer la millor performance de tot el torneig:

Títol absolut[modifica]

El Trofeu Nona Gaprindaixvili es dóna al país que hagi fet el nombre més alt de punts de matx entre el torneig absolut i el femení combinats. En cas d'empat entre dos o més països, el desempat es féu de la mateixa manera que en els dos torneigs per separat.

El trofeu, que rep el seu nom de l'excampiona del món femenina (1961–78), fou creat per la FIDE el 1997.

# Equip MP dSB
1 Flag of Ukraine.svg Ucraïna 35 755.0
2 Armènia Armènia 35 753.5
3 Estats Units Estats Units 34

Bibliografia[modifica]

  • Harald Fietz, Josip Asik, Anna Burtasova: Olympiad United! Dresden 2008. Verlag Schach Wissen, Berlin 2009. ISBN 978-3-9813348-0-7

Notes i referències[modifica]

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. FIDE Calendar 2008
  3. FIDE Handbook Consultat el 3 de setembre de 2012.
  4. http://schachlive.dresden2008.de/games/m/9/2/2/index.eng.html#autoresize
  5. Let the Games Begin in Dresden uschess.org, Mike Klein, 13 de novembre de 2008 (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 2008 Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
XXXVII Olimpíada
XXXVIII Olimpíada
(2008)
Succeït per:
XXXIX Olimpíada