Olimpíada d'escacs de 1964

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1964
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 294
Lloc i data
Data 2 novembre 1964 - 25 novembre 1964
Estadístiques
Partits jugats 1.820
Modifica dades a Wikidata

L'olimpíada d'escacs de 1964 fou la setzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 2 de novembre i el 25 de novembre a Tel Aviv, Israel. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Torneig[modifica | modifica el codi]

Al torneig, el primer que fou disputat a l'Àsia, hi varen participar 294 jugadors (dels quals 71 amb el títol de Gran Mestre o de Mestre Internacional) de 50 països diferents, que per primer cop representaven els cinc continents, ja que per primer cop hi era representada Austràlia. Cada equip era format per sis jugadors, dels quals dos eren suplents.

Els equips foren dividits en set grups; els primers classificats de cadascun participaren en la Final A, mentre que la resta foren assignats per ordre de classificació a les altres tres finals, la darrera de les quals tingué només vuit equips.

Primera fase[modifica | modifica el codi]

Als primers dos grups no hi va haver massa disputa per l'accés a la Final A: Espanya es va assegurar el passi batent Suïssa, mentre que la Unió Soviètica va aconseguir 23,5 punts dels 24 possibles; al segon grup Àustria perdé les seves possibilitats després d'unes àmplies derrotes contra Iugoslàvia i els Països Baixos. Israel es va classificar al tercer grup a expenses de Suècia a qui va batre en darrera ronda, mentre que al grup 4 Polònia va passar a expenses d'Anglaterra.

L'única lluita al grup 5 fou entre Colòmbia i Paraguai per l'accés a la Final B, obtingut per aquests últims; Alemanya de l'Est no va aconseguir de classificar-se al sisè grup, després d'haver perdut amb els seus rivals directes, mentre que al darrer grup Bulgària i la RFA passaren fàcilment.

A continuació, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final A són en negreta i cursiva, els de la Final B són només en negreta, i els de la Final C només en cursiva.

Grups 1-4[modifica | modifica el codi]

Grups 5-7[modifica | modifica el codi]

Segona fase[modifica | modifica el codi]

La segona fase es va iniciar el 10 de novembre. La Unió Soviètica va començar bé, però va veure reduït el seu avantatge quan va perdre 3-1 contra la República Federal Alemanya a la cinquena ronda. Després de vèncer els Estats Units 4-0, però, va augmentar el seu avantatge a un marge de seguretat, fins a guanyar una altra medalla d'or. En segon lloc s'alternaren diversos equips, Romania a les primeres rondes fins que va ser substituïda per Txecoslovàquia i els Estats Units, i després Iugoslàvia, que finalment va guanyar la medalla d'argent. Pel bronze s'enfrontaren a l'última ronda Hongria i Alemanya Occidental: l'última, tot i perdre 2,5-1,5 va poder mantenir la tercera posició.

Resultats absoluts[modifica | modifica el codi]

Final A[modifica | modifica el codi]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Tigran Petrossian, GM Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM Leonid Stein, GM Borís Spasski 36,5
Medalla de plata Iugoslàvia Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Borislav Ivkov, GM Aleksandar Matanović, GM Bruno Parma, GM Mijo Udovčić, MI[4] Milan Matulović 32
Medalla de bronze RFA RFA GM Wolfgang Unzicker, GM Klaus Darga, GM Lothar Schmidt, Helmut Pfleger, Dieter Mohrlock, Wolfram Bialas 30,5
4 Hongria Hongria GM Lajos Portisch, GM László Szabó, GM István Bilek, GM Levente Lengyel, MI Győző Forintos, MI János Flesch 30
5  Txecoslovàquia GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, MI Vlastimil Hort, Lubomir Kaválek, Vlastimil Jansa, František Blatný 28,5
6 Estats Units Estats Units GM Samuel Reshevsky, GM Pal Benko, Anthony Saidi, GM Arthur Bisguier, MI Donald Byrne, William Addison 27,5
7 Bulgària Bulgària GM Nikola Padevsky, GM Georgi Tringov, GM Milko Bobotsov, Luben Popov, MI Zdravko Milev, Nikola Spiridonov 27
8 Romania Romania MI Theodor Ghiţescu, MI Florin Gheorghiu, MI Victor Ciocâltea, Corvin Radovici, Gheorghe Mititelu, Constantin Botez 27

Final B[modifica | modifica el codi]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
15 República Democràtica Alemanya RDA GM[3] Wolfgang Uhlmann, MI[4] Burkhard Malick, Heinz Liebert, MI Reinhart Fuchs, Werner Golz, Günther Möhring 38,5
16 Suècia Suècia GM Gideon Ståhlberg, Martin Johansson, Kristian Sköld, Zandor Nilsson, Börje Jansson, Anton Frihd 32
17 Dinamarca Dinamarca MI Borge Andersen, Bent Kølvig, Bjørn Brinck-Claussen, Kaj Blom, Ole Jakobsen, Sigfred From 31,5

Final C[modifica | modifica el codi]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
29 Islàndia Islàndia Björn Þorsteinsson, Trausti Björnsson, Jónas Þorvaldsson, Jón Kristinsson, Magnús Sólmundarson, Bragi Kristjánsson 37,5
30 Suïssa Suïssa MI[4] Josef Kupper, MI Maximilian Blau, MI Edwin Bhend, Edgard Walther, Rolf Roth, Rino Castagna 36,5
31 Colòmbia Colòmbia MI Miguel Cuéllar Gacharna, Juan Minaya Molano, Carlos Enrique Cuartas, H. Tejada, Bernardo Fernández, José Rodríguez 35

Final D[modifica | modifica el codi]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
43 Austràlia Austràlia Gregory Simon Koshnitsky, John Hanks, William Geus, Maxwell Fuller, Trevor Hay, Phillip Viner 22,5
44 Sud-àfrica Sud-àfrica Kurt Dreyer, Kenneth Kirby, Simon Rubinstein, David Friedgood, Jack Wolpert, David Isaacson 18
45 Bolívia Bolívia Percy Ramírez, Hernan Salazar, Juan Zegada, Juan Carvajal 15,5

Resultats individuals[modifica | modifica el codi]

Primer tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[3] Wolfgang Uhlmann República Democràtica Alemanya RDA B 15 18 83,3
Medalla de plata MI[4] Miguel Cuéllar Gacharna Colòmbia Colòmbia C 14 18 77,8
Medalla de bronze GM Lajos Portisch Hongria Hongria A 12 16 75

Segon tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Tudev Ujtumen Mongòlia Mongòlia B 13,5 17 79,4
Medalla de plata Heikki Westerinen Finlàndia Finlàndia C 13 17 76,5
Medalla de bronze GM Mikhaïl Botvínnik Unió Soviètica Unió Soviètica A 9 12 75

Tercer tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Vassili Smislov Unió Soviètica Unió Soviètica A 11 13 84,6
Medalla de plata Pablo Vergara Xile Xile B 10,5 15 70
Medalla de bronze Aatos Fred Finlàndia Finlàndia C 11 16 68,8
GM Milko Bobotsov Bulgària Bulgària A 11 16

Quart tauler[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[3] Paul Keres Unió Soviètica Unió Soviètica A 10 12 83,3
David Friedgood Sud-àfrica Sud-àfrica D 10 12
Helmut Pfleger RFA RFA A 12,5 15

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Leonid Stein Unió Soviètica Unió Soviètica A 10 13 76,9
Medalla de plata MI[4] Zdravko Milev Bulgària Bulgària A 11,5 16 71,9
Medalla de bronze Owen Hindle Anglaterra Anglaterra B 11 16 68,8

Sisè tauler (segon suplent)[modifica | modifica el codi]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Milan Matulović Iugoslàvia Iugoslàvia A 11 13 84,6
Günther Möhring República Democràtica Alemanya RDA B 11 13
Medalla de bronze GM Borís Spasski Unió Soviètica Unió Soviètica A 10,5 13 80,8

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Només els de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Mestre Internacional

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1964 Modifica l'enllaç a Wikidata