Olimpíada d'escacs de 1974

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1974
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Lloc i data
Data 6 juny 1974 - 30 juny 1974
Modifica dades a Wikidata

L'Olimpíada d'escacs de 1974, fou organitzada per la FIDE que comprenia un torneig obert[1] per equips, així com diversos altres esdeveniments destinats a promoure el joc dels escacs. La 21a olimpíada es va dur a terme entre el 6 i el 30 de juny de 1974, a Niça, França.

Bobby Fischer encara era el campió del món, però no havia jugat cap partida més d'ençà d'haver guanyat el títol el 1972 i tampoc va ser present a Niça. De totes maneres, l'equip nord-americà va poder assegurar la tercera plaça malgrat la seva absència.

Per la mateixa raó, per segona vegada consecutiva, l'equip soviètic no va ser liderat per l'actual campió del món. No obstant això, es va presentar en tres excampions (Tal, Petrosian i Spassky) així com amb un futur campió (Karpov). L'equip va vèncer per 8½ punts, la victòria més àmplia mai aconseguida, i s'endugué cap a casa la seva dotzena medalla d'or consecutiva, amb Iugoslàvia i els Estats Units enduent-se respectivament la plata i el bronze.

Sense cap mena de tensió en la cursa pel campionat, el torneig va tenir més aviat gran part de tensió política. El Final B, l'equip tunisià es va negar a jugar amb Israel, de manera que la puntuació es calcula d'acord amb les puntuacions d'Elo com una victòria per 3-1 per a l'equip israelià.

A causa de les seves polítiques d'apartheid, Àfrica del Sud i Rodèsia varen ser expulsades de la FIDE a tres rondes pel final. L'equip sud-africà es varen retirar del torneig ells mateixos, i els seus resultats a la final C no varen ser comptabilitzats per a la classificació general. El president de la FIDE Max Euwe va intentar sense èxit que Rhodèsia fos expulsat de la mateixa manera, però al final se'ls va permetre acabar el torneig i va guanyar la Final E - amb l'ajut de les victòries per defecte contra l'Iraq i Algèria que es varen negar a jugar amb ells.

Resultats[modifica]

Preliminars[modifica]

Un total de 74 equips varen ser dividits en vuit grups preliminars de 9 o 10 equips cada un, dels quals els dos primers classificats passarien a la Final A, els 3r i 4t classificats a la Final B, etc. Els resultats dels enfrontaments preliminars es varen tenir en compte a les finals, de manera que cap equip s'enfrontaria més d'un cop amb qualsevol altra equip. Tots els grups preliminars i les finals varen ser jugats pel sistema de tots contra tots. Els resultats varen ser els següents:

  • Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Gal·les, 3. Escòcia, 4. Polònia, 5. Brasil, 6. Mongòlia, 7. Puerto Rico, 8. Jordània, 9. Antilles Neerlandeses.
  • Grup 2: 1. Estats Units, 2. Anglaterra, 3. Dinamarca, 4. Canada, 5. Austràlia, 6. Equador, 7. Luxemburg, 8. Panamà, 9. Rodèsia.
  • Grup 3: 1. Iugoslàvia, 2. Finlàndia, 3. Cuba, 4. Itàlia, 5. Iran, 6. Veneçuela, 7. Pakistan, 8. Uruguai, 9. Iraq.
  • Grup 4: 1. Hongria, 2. Espanya, 3. Bèlgica, 4. Tunísia, 5. Xile, 6. Síria, 7. Malta, 8. Malàisia, 9. Japó, 10. Nicaragua.
  • Grup 5: 1. Alemanya Occidental, 2. Suècia, 3. Islàndia, 4. Portugal, 5. Àfrica del Sud, 6. Irlanda, 7. Hong Kong, 8. Guernsey, 9. Trinitat & Tobago.
  • Grup 6: 1. Txecoslovàquia, 2. Romania, 3. Noruega, 4. Colòmbia, 5. Nova Zelanda, 6. Singapur, 7. Líban, 8. Mònaco, 9. Andorra.
  • Grup 7: 1. Bulgària, 2. Filipines, 3. Israel, 4. França, 5. Indonèsia, 6. Turquia, 7. República Dominicana, 8. Illes Fèroe, 9. Xipre, 10. Illes Verges Britàniques.
  • Grup 8: 1. Països Baixos, 2. Argentina, 3. Àustria, 4. Suïssa, 5. Grècia, 6. Mèxic, 7. Marroc, 8. Illes Verges Nord-americanes, 9. Bahames.

Només dos jugadors de Nicaragua es varen presentar a Niça, per la qual cosa l'equip va haver de renunciar al seu primer matx contra Xile i posteriorment es va retirar del torneig. Els seus resultats només no es varen tenir en compte en la classificació del grup.

Final[modifica]

Final A
# País Jugadors Mitjana
Elo
Punts MP
1 Unió Soviètica Unió Soviètica Karpov, Korchnoi, Spassky, Petrosian, Tal, Kuzmin 2665 46
2 Iugoslàvia Iugoslàvia Gligorić, Ljubojević, Ivkov, Planinc, Velimirović, Parma 2566 37½
3 Estats Units Estats Units Kavalek, Byrne, Browne, Reshevsky, Lombardy, Tarjan 2586 36½ 22
4  Bulgaria Radulov, Padevsky, Tringov, Popov, Spasov, Kirov 2475 36½ 21
5 Països Baixos Països Baixos Timman, Donner, Sosonko, Ree, Enklaar, Kuijpers 2478 35½
6 Hongria Hongria Portisch, Bilek, Csom, Ribli, Forintos, Sax 2554 35
7 RFA RFA Schmid, Unzicker, Pfleger, Hecht, Dueball, Kestler 2534 32
8  Romania Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Ghizdavu, Partoş, Pavlov 2468 29½ 16
9  Txecoslovàquia Hort, Jansa, Filip, Přibyl, Plachetka, Lechtýnský 2521 29½ 14
10 Anglaterra Anglaterra Hartston, Keene, Penrose, Whiteley, Stean, Markland 2456 26
11 Filipines Filipines Torre, Cardoso, Naranja, Balinas, Lontoc, Bordonada 2358 25½ 12
12  Spain Pomar, Torán, Calvo, Bellón López, Visier Segovia, Sanz 2428 25½ 11
13 Suècia Suècia Andersson, Ornstein, Jansson, Liljedahl, Uddenfeldt, Kinnmark 2448 25
14 Argentina Argentina Quinteros, Sanguineti, Najdorf, Rubinetti, Szmetan, Debarnot 2491 23½
15 Finlàndia Finlàndia Westerinen, Poutiainen, Rantanen, Hurme, Venäläinen, Raaste 2319 22
16 Gal·les Gal·les Williams, Hutchings, Jones, Cooper, Sully, Trevelyan 2285 14½

Medalles individuals[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encara que comunament es coneix com la divisió dels homes, aquesta secció està oberta tant a jugadors masculins com femenins.
  2. L'equip de l'Sud-àfrica va ser exclòs a falta de tres rondes per acabar. Els seus enfrontaments varen ser considerats com "amigables" i no es varen tenir en compte per a la classificació final.

Enllaços externs[modifica]